El Mètode Suzuki és una manera d’aprendre a tocar un instrument musical que, abans de res, respecta l’evolució individual de cada nen i implica als pares en l’aprenentatge. Es basa en la pedagogia defensada pel seu autor, de qui pren el nom, i estimula el talent de cada petit. Lluny de pensar que es neix amb ell, creu que aquest es pot conrear amb els estímuls necessaris. Per això ensenya música amb la mateixa facilitat amb que s’aprèn la llengua materna i involucra en el procés als progenitors. En aquest article s’explica en què consisteix el Mètode Suzuki, el paper del nen i dels pares i on es pot aprendre amb aquesta pedagogia.
En què consisteix el Mètode Suzuki
Shinichi Suzuki va ser un violinista i educador japonès convençut que el talent no és innat, sinó que es pot desenvolupar. A partir d’aquesta idea va crear un mètode d’aprenentatge musical, que avui dia se segueix en moltes parts del món i que ha pres el seu nom: el Mètode Suzuki. Els nens que aprenien a tocar instruments amb aquesta metodologia sorprenien per la seva brillantor, i la pedagogia es va expandir per gairebé mig centenar de països reunits en l’Associació Internacional Suzuki. A Espanya, compta amb la Federació Espanyola Mètode Suzuki.
S’aprèn a tocar un instrument mitjançant la repetició de les peces, la retenció i la reproducció
Aquesta defensa la manera d’aprenentatge del violinista japonès, segons el qual, els petits poden aprendre a tocar un instrument igual que aprenen a parlar la seva pròpia llengua: “escolten les veus dels seus pares, reben estimulació primerenca i contínua, i correcció constructiva i amb afecte”, subratlla Juan Carlos Navarro, vice-president de la Federació Espanyola del Mètode Suzuki. El violinista japonès defensava que, “amb l’entorn i ensenyament adequats, tots els nens poden adquirir totes les capacitats que la gent reconeix com a talent”, afegeix Navarro. És en aquest principi en el qual es basa el Mètode Suzuki. No cal tenir una habilitat especial per aprendre a parlar. Rebem els sons, fins i tot els accents propis de cada zona, i els reproduïm. També així podem aprendre a tocar un instrument musical.
Aquesta pedagogia creu que el talent es desenvolupa i, per a això, recorre a la repetició. De la mateixa manera que aprenem a caminar a força de moure un peu i després un altre, o aprenem un idioma amb constància, els nens aprenen a tocar un instrument mitjançant la repetició de les peces. “Els nens escolten el cd de les cançons que van a aprendre, desenvolupant un criteri del bon ritme, afinación i so, al mateix temps que aprenen la peça d’oïda”, detalla Navarro. Com més petits són, millor retenen i memoritzen. Tots dos factors s’aprofiten per començar amb la reproducció de peces curtes que a poc a poc s’allarguen fins a aconseguir que memoritzin i reprodueixin peces llargues. De fet, són capaços de donar concerts sense recórrer a partitures.
La memòria és important, però tant o més l’és la pràctica. L’Institut de Recerca d’Educació del Talent (T.I.R.I.), de Japó, assenyala que la repetició i l’assaig diari preparen al nen per passar al següent nivell d’habilitat, però per a això requereix el reforç de la família i sentir que aquest entorn li transmet seguretat.
El paper del nen i dels pares
El petit és central en aquesta metodologia. Abans de res, es respecta el seu ritme d’aprenentatge, però també “al nen com a persona”, assenyala la Federació Espanyola Mètode Suzuki. Aquesta entitat aposta per un aprenentatge natural de la música a partir dels tres anys, encara que es pot començar a qualsevol edat. “El ritme d’avanç ve dictat pel nen, i no per l’edat o altres factors”, agrega.
A més d’aprendre a tocar un instrument, el nen interioritza valors com el respecte i la qualitat humana
Les classes a les quals s’assisteixen són individuals i en grup. Les primeres respecten l’evolució de cada petit, sense comparar-los amb els seus companys, sense pressions perquè emulin als més avantatjats, sense fer-los sentir que són els millors ni els més retardats, amb correccions constructives. En les segones, manifesta Navarro, els “nens socialitzen i aprenen uns d’uns altres des d’una actitud positiva i constructiva”. “El Dr. Suzuki sempre va dir que el seu desig era el de fomentar la qualitat humana en el nen”, recalca l’Associació Internacional Suzuki.
Respecte als pares, la seva implicació és fonamental. Es demana a un d’ells que assisteixi a totes les classes dels seus fills, assenyala la Federació, ja que el professor “li ensenyarà a prosseguir a la seva casa l’acció empresa durant la classe, amb la mateixa paciència que va tenir per ensenyar al seu fill a parlar”. Se’ls transmeten les dificultats de l’aprenentatge perquè siguin conscients dels obstacles als quals s’enfrontaran els nens i se’ls anima a infondre seguretat als petits. “D’aquesta forma, l’alumne passa de tenir una classe setmanal amb el professor a tenir set classes, amb el pare o mare a casa”, apunta Navarro, qui també accentua l’oportunitat que es dona als pares per passar més temps amb els seus fills.
És un triangle en el vèrtex del qual se situen els nens. Els altres dos es reserven per al professorat i per als progenitors. Aquests no han de forçar als nens a assajar, ni obligar-los a tocar o enfadar-se perquè els instruments no sonen com seria desitjable. Solament amb afecte, comprensió i reforç positiu aconseguiran els resultats esperats. S’ha d’aconseguir que als petits els agradi practicar, no que se sentin forçats a fer-ho. La fi és aconseguir que, de manera natural, el nen se senti còmode per tocar un instrument i millori gràcies a aquest procés, en el qual els seus pares li acompanyen.
La Federació Espanyola Mètode Suzuki recolza a les diferents associacions i professors que imparteixen classe d’acord a aquesta pedagogia. En l’actualitat, hi ha associacions en la Comunitat de Madrid, Catalunya, Navarra, País Basc, Comunitat Valenciana i Castella i Lleó. No obstant això, el Mètode Suzuki s’imparteix en totes les comunitats autònomes. A Catalunya, l’Associació del Mètode Suzuki de Catalunya disposa d’una llista de contactes de professors segons els instruments que ensenyen a tocar amb aquest mètode, com a contrabaix, flauta, guitarra, piano, violí o violoncel. Tots aquests i més són els instruments que es poden tocar segons aquest mètode.
