Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Oposicions

Davant l'actual panorama laboral, ser funcionari s'ha convertit en la meta de molts
Per nuria 24 de desembre de 2002
Img investigacion listado
Imagen: Jenny Rollo

Lloc fix, ben remunerat, 35 hores setmanals, jornada contínua, pagues extraordinàries, possibilitats d’ascens en una empresa a ple rendiment? No es tracta d’un anunci de treball a l’ús, sinó d’alguns avantatges de les tan cobejades places de funcionari, que any rere any es disputen centenars de milers d’aspirants. Per a accedir a una d’elles cal superar un dur obstacle: les temudes oposicions, que hauran de preparar-se com a mínim durant un any, assumint la possibilitat de no aconseguir plaça.

Perfil de l’opositor

Opositar s’ha convertit en una exigent labor que requereix gran sacrifici i constància. Depenent de la plaça a la qual s’opti, l’opositor es veu obligat a estudiar fins a vuit hores diàries sabent que, probablement, suspendrà el primer examen i que l’esforç li costarà, de mitjana, un any de la seva vida. Durant aquest temps viurà pendent de la llista d’admesos i exclosos -que a vegades triga anys a fer-se pública-, de la data de la convocatòria i dels resultats de les proves. Entre els desavantatges d’aquesta mena de llocs destaquen dos: el baix sou dels funcionaris respecte als d’empreses privades -el salari mínim inicial de les millors places de funcionari no supera els 1.008 euros- i l’enorme competència que hi ha per cada plaça, fins a 300 aspirants. Encara així, a Espanya opositan a l’any uns dos milions de persones, sobretot per a auxiliars administratius. La raó és clara: la seguretat del funcionariat i la garantia d’un sou a final de mes durant la resta de la vida. Qüestions bàsiques per a moltes persones en una època marcada per la inestabilitat laboral que augmenta any rere any.

Respecte al perfil dels candidats, els aspirants als llocs de funcionari compten amb titulació mitjana/alta, tenen una edat mitjana que oscil·la entre els 18 i els 35 anys i són en la seva majoria dones, factor al qual contribueixen les facilitats de l’Administració Pública per a compatibilitzar el seu ús amb la vida familiar. Així, i segons dades de l’IVAP (Institut Basc d’Administració Pública) sobre les oposicions de l’any 2000 al País Basc, el 30% de les sol·licituds pertanyien a homes i el 70% a dones. Les places que més peticions van rebre van ser les del Cos de Gestió Administratiu (permeten treballar com a cap de departament, per exemple), amb 288 sol·licituds per plaça i les del Cos Administratiu (per a aconseguir llocs d’administratiu), que van tenir 236 sol·licituds per plaça. Les que menys competència van presentar van ser les de Tècnic de Normativa Lingüística (hi havia 3 places i es va presentar només un candidat) i Informàtic (es van oferir 2 llocs però va concórrer un únic aspirant). Es pot dir que, en general i sense atenir-nos a les convocatòries d’un any específic, les places d’Auxiliar Administratiu són, sens dubte, les més concorregudes, perquè la formació acadèmica requerida per a optar a elles és menys exigent: el títol de Batxiller o la Formació Professional de Segon Grau són suficients.

La vida de l’opositor

La vida de l’opositor es veu notablement alterada per la preparació de les proves. Segons Paloma Miña, Responsable de Relacions amb els Mitjans de l’Acadèmia Adams, es poden superar oposicions per a llocs com a subalterns, auxiliars administratius o administratius estudiant entre nou mesos i un any. “Les oposicions del grup A (dirigides a persones amb títol de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalent) requereixen uns dos anys de preparació. No obstant això, hi ha aspirants que aproven en un temps inferior i uns altres que l’aconsegueixen en següents convocatòries”, afegeix. A més, una vegada aprovada l’oposició, hi ha tràmits que seguir i no sempre s’aconsegueix un lloc de manera immediata.

La documentació s’ha de presentar dins d’un termini, després se sol·licitarà la destinació. El número u de la convocatòria, el que major puntuació hagi aconseguit en l’oposició, podrà triar entre totes les destinacions, però a l’últim li correspondrà l’última plaça en la destinació que hagi quedat vacant. Aquells opositors que hagin aprovat els corresponents exàmens però no hagin aconseguit plaça a causa de la puntuació, passaran a engrossir la borsa de treball i seran ells els primers a ser convocats per a cobrir vacants temporals, baixes i qualsevol altre tipus de necessitat que sorgeixi en el cos al qual han optat.

Totes les oposicions tenen en comú temes d’Organització de l’Estat (Constitució Espanyola) i temes de Dret Administratiu. La resta del temari variarà en funció de la mena de plaça a la qual s’opti i de la comunitat autònoma que tregui les places. Les que exigeixen major preparació, dirigides a titulats superiors, són les que menys competència presenten però també les més dures de preparar, tant per la quantitat de la matèria a estudiar com per la seva dificultat. Els programes poden sofrir alguna modificació d’una convocatòria a una altra, però l’habitual és que el conjunt de temes no canviï, amb el que la preparació realitzada serveix per a successives convocatòries. Els procediments de selecció inclouen proves diverses: exercicis de temes de coneixements generals o específics (orals, escrits o tots dos), test psicotècnics, entrevistes, proves per a valorar coneixements d’idiomes? Almenys un dels exercicis de l’oposició ha de ser pràctic.

Alternatives per a preparar oposicions

Es pot estudiar a casa, aconseguint el material per mitjans propis (a través d’Internet o d’algun conegut) o sol·licitant cursos a distància. Aquests últims inclouen enviament de material, tutories (per correu, fax, telèfon o Internet), orientació i guia i exercicis pràctics. L’opció de preparar els exàmens a casa exigeix una organització exemplar, adquirir hàbits d’estudi, força de voluntat a dolls i, sobretot, disposar de mitjans per a obtenir la informació necessària (dates, temaris, canvis?).

Una altra alternativa és acudir a una acadèmia. Les classes impartides en aquests centres serveixen per a adquirir hàbits d’estudi i marcar un ritme en la preparació, alhora que aclareixen dubtes i permeten realitzar exàmens tipus per a familiaritzar-se amb les proves finals. Aquests centres proporcionen informació actualitzada, ajuden a resoldre dubtes i faciliten exàmens d’oposicions anteriors. També ajuden els opositors a adonar-se de l’escala d’importància de la matèria, és a dir, a atorgar a cada temari la importància que té. Les classes s’adapten a tota mena d’horaris (matí, tarda, nit i fins i tot dissabtes). La raó és que part dels seus alumnes treballen i dediquen el seu temps lliure a preparar aquestes oposicions. El percentatge d’aprovats dels alumnes que opten per les acadèmies és alt, ronda el 70%-75%, encara que abans de decidir-se per l’una o l’altra acadèmia és important comparar preus i trajectòries de cadascuna d’elles.

Per a Fernando Modrego, gerent del Centre d’Estudis Albia de Bilbao, una acadèmia és una eina per a aprovar les oposicions. “Queda en mà de l’alumne saber utilitzar-la. No n’hi ha prou amb les dues hores que passa aquí, necessita almenys una hora diària d’estudi a la seva casa per a no perdre el contacte amb la matèria”, explica. Paloma Miña subratlla que l’ajuda que ofereix una acadèmia comença en el moment d’assessorar l’alumne en l’elecció de la qual pot ser la millor oposició, la que més s’ajusta a la seva formació prèvia i a les seves circumstàncies personals. En definitiva, la que tingui més possibilitats d’aprovar.

Fernando Modrego té una opinió particular sobre els cursos a distància. “Es tracta de cobrar el curs”, afirma. “Acudeixen a casa de l’interessat i li pressionen perquè ferm un contracte, que en general sol ser amb una entitat bancària. A partir d’aquí li envien a casa una quantitat desorbitada de material que en la majoria dels casos no serveix per a res, perquè no està actualitzat”, denúncia.

Quant a les tarifes, varien de manera notable en funció de l’opció triada. Les classes presencials de les acadèmies són l’opció més cara: es mouen entre els 40 i els 150 euros mensuals, més les taxes de matrícula i temaris (de 40 a 60 euros). Si es té en compte que de mitjana es requereix un any de preparació, aquesta alternativa pot costar entre 520 euros i 1.860 euros. Els cursos a distància, que costen entre 400 euros i 700 euros, són una opció intermèdia, mentre que a través d’Internet els costos es redueixen bastant i no sobrepassen els 600 euros.

Tipus de places

Els llocs de funcionari de l’administració s’engloben en diferents nivells reflectint així al grup de professionals que el constitueixen. Per a accedir mitjançant oposició a qualsevol dels cinc grups (A, B, C, D i E) és necessari saber quina formació exigeix cadascun d’ells:

  • El nivell A: Correspon al Cos Superior d’Administradors de l’Estat. Per a accedir a les oposicions d’aquestes places és necessari tenir títol de Doctor, Llicenciat, Enginyer, Arquitecte o equivalent. Els llocs que s’ofereixen en aquest grup són els de tècnics d’administració, directors?
  • El nivell B: És el Cos General de Gestió de l’Administració civil de l’Estat. Es requereix Títol d’Enginyer Tècnic, Diplomat Universitari, Arquitecte Tècnic, Formació Professional del Tercer Grau o equivalent. Aquests professionals passen a ocupar-se del cos de gestió, amb llocs de caps de departament, per exemple.
  • El nivell C: Per a aquells en possessió del Títol de Batxiller, Formació professional de Segon Grau o equivalent. Treballen com a administratius.
  • El nivell D: Títol de Graduat Escolar, Formació Professional de Primer Grau o equivalent. Són els anomenats auxiliars administratius.
  • El nivell E: Apte per als quals tinguin el Certificat Escolar. Aquest és el grup del cos de subalterns, zeladors, conserges, bidells?

Les oposicions de nivell E i D són les que més competència presenten, atès que, en requerir menys titulació, el número de gent que opta a elles és molt elevat. A les oposicions per a aconseguir nivells superiors es presenta menys gent, encara que els exàmens són més complicats. Dins del Grup o Nivell A, la mitjana de temes per oposició és de 120-140, en el Grup B de 50 a 65, el C 40-50 i el D entorn dels 10-12 temes.