Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació > Altres formacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Oposicions

Davant l'actual panorama laboral, ser funcionari s'ha convertit en la meta de molts

Img investigacion listado Imatge: Jenny Rollo

Lloc fix, ben remunerat, 35 hores setmanals, jornada contínua, pagues extraordinàries, possibilitats d’ascens en una empresa a ple rendiment? No es tracta d’un anunci de treball a l’ús, sinó d’alguns avantatges de les tan cobejades places de funcionari, que any rere any es disputen centenars de milers d’aspirants. Per a accedir a una d’elles cal superar un dur obstacle: les temudes oposicions, que hauran de preparar-se com a mínim durant un any, assumint la possibilitat de no aconseguir plaça.

Perfil de l'opositor

Opositar s’ha convertit en una exigent labor que requereix gran sacrifici i constància. Depenent de la plaça a la qual s’opti, l’opositor es veu obligat a estudiar fins a vuit hores diàries sabent que, probablement, suspendrà el primer examen i que l’esforç li costarà, de mitjana, un any de la seva vida. Durant aquest temps viurà pendent de la llista d’admesos i exclosos -que a vegades triga anys a fer-se pública-, de la data de la convocatòria i dels resultats de les proves. Entre els desavantatges d’aquesta mena de llocs destaquen dos: el baix sou dels funcionaris respecte als d’empreses privades -el salari mínim inicial de les millors places de funcionari no supera els 1.008 euros- i l’enorme competència que hi ha per cada plaça, fins a 300 aspirants. Encara així, a Espanya opositan a l’any uns dos milions de persones, sobretot per a auxiliars administratius. La raó és clara: la seguretat del funcionariat i la garantia d’un sou a final de mes durant la resta de la vida. Qüestions bàsiques per a moltes persones en una època marcada per la inestabilitat laboral que augmenta any rere any.

Respecte al perfil dels candidats, els aspirants als llocs de funcionari compten amb titulació mitjana/alta, tenen una edat mitjana que oscil·la entre els 18 i els 35 anys i són en la seva majoria dones, factor al qual contribueixen les facilitats de l’Administració Pública per a compatibilitzar el seu ús amb la vida familiar. Així, i segons dades de l’IVAP (Institut Basc d’Administració Pública) sobre les oposicions de l’any 2000 al País Basc, el 30% de les sol·licituds pertanyien a homes i el 70% a dones. Les places que més peticions van rebre van ser les del Cos de Gestió Administratiu (permeten treballar com a cap de departament, per exemple), amb 288 sol·licituds per plaça i les del Cos Administratiu (per a aconseguir llocs d’administratiu), que van tenir 236 sol·licituds per plaça. Les que menys competència van presentar van ser les de Tècnic de Normativa Lingüística (hi havia 3 places i es va presentar només un candidat) i Informàtic (es van oferir 2 llocs però va concórrer un únic aspirant). Es pot dir que, en general i sense atenir-nos a les convocatòries d’un any específic, les places d’Auxiliar Administratiu són, sens dubte, les més concorregudes, perquè la formació acadèmica requerida per a optar a elles és menys exigent: el títol de Batxiller o la Formació Professional de Segon Grau són suficients.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions