Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys

Permet accedir als estudis superiors als qui no posseeixen la titulació requerida per a ingressar en la universitat
Per Marta Vázquez-Reina 4 de juliol de 2008
Img universitariolistado
Imagen: Trine de Florie

Primària, Secundària, Batxillerat i finalment la universitat. Aquesta és la trajectòria habitual que segueixen normalment els estudiants del nostre país per a iniciar els seus estudis universitaris i aconseguir una titulació superior, però no l’única. Aquells alumnes que interrompen els seus estudis en alguna part d’aquest camí per determinades causes, com el fracàs escolar, la necessitat d’incorporar-se al mercat laboral o simplement perquè en el seu moment van optar per una altra via formativa diferent a la que condueix als estudis universitaris, també poden accedir a la universitat directament mitjançant la superació d’una prova específica: la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys.

Accés a la universitat

La prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys, vigent a Espanya des de 1971, permet l’accés directe als estudis universitaris a aquelles persones que no posseeixen la titulació necessària per a l’ingrés en la universitat, de manera que, si en un moment determinat desitgen completar la seva formació amb una titulació superior, poden fer-ho superant únicament aquesta prova, sense haver de passar prèviament per altres etapes educatives. I no són pocs els que decideixen fer aquest pas, de fet, mentre les xifres d’estudiants que accedeixen a la universitat a través de la via clàssica de la Selectivitat descendeix numèricament cada any, la dels alumnes que es presenten a la prova d’accés per a majors de 25 anys s’incrementa significativament. L’any passat 2007, prop de 23.900 persones es van examinar d’aquesta prova en 46 universitats espanyoles, un 27% més que en el 2002; en aquest sentit, és destacable que un 54% dels presentats ho van fer en la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED).

Els candidats poden presentar-se a la prova quantes vegades vulguin, encara que mai en un mateix curs acadèmic en més d’una universitat

Tal com estableix el Reial decret 743/2003, que regula la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys, els únics requisits per a presentar-se són: haver complert 25 anys abans de l’1 d’octubre de l’any natural en què se celebri la prova i no estar en possessió del títol de Batxiller o equivalent, excepte els qui hagin obtingut aquest títol abans de la Llei orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) de 1990. Si es compleixen aquests requisits, els estudiants es poden presentar a la prova en la convocatòria que realitzen anualment les diferents universitats espanyoles segons les línies generals de metodologia, desenvolupament i continguts que estableix cada comunitat autònoma. Els candidats poden presentar-se a la prova quantes vegades vulguin, encara que mai en un mateix curs acadèmic en més d’una universitat; així mateix, si una vegada superada la prova, els estudiants volen millorar la qualificació, podran presentar-se en successives convocatòries, i es tindrà en compte la nova qualificació sempre que sigui superior a l’anterior, excepte quan la prova es realitzi en una universitat diferent, ja que en aquest cas només es considerarà la qualificació obtinguda en últim lloc.

La superació de la prova únicament dóna accés als estudis en la universitat en la qual s’ha realitzat l’examen

Cal tenir en compte, que a l’hora de decidir el presentar-se a aquesta prova, és molt important tenir ben clara la titulació universitària que es desitja cursar. D’una banda, perquè aquesta titulació determinarà l’elecció de la universitat en la qual es realitzarà la prova, ja que, contràriament al que succeeix amb la Selectivitat, la superació de la prova de majors de 25 anys únicament dóna accés als estudis en la universitat en la qual s’ha realitzat l’examen i, per tant, cal verificar prèviament que en la universitat triada s’imparteix la titulació universitària que hagi decidit cursar el futur estudiant. Aquesta norma és aplicable en totes les universitats espanyoles, a excepció de les de la Comunitat Valenciana, Andalusia i Catalunya, on es permet l’accés a qualsevol de les universitats, tant públiques com privades, del territori autonòmic. Així mateix, la UNED també permet l’accés a les seves titulacions d’aquells estudiants que hagin superat la prova en altres universitats, sempre que aquestes accedeixin a realitzar el trasllat d’expedient.

A més de condicionar l’elecció de la universitat on es realitzi la prova, la titulació universitària que es vulgui cursar determinarà l’opció per la qual es presenti l’alumne a l’examen (científic tecnològica, ciències de la salut, humanitats, ciències socials o arts), ja que a l’efecte d’ingrés els correspondran preferentment aquells estudis oferts per la universitat que estiguin vinculats a cadascuna d’aquestes opcions.

L’examen

La prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys està orientada a valorar la maduresa i idoneïtat dels estudiants per a cursar amb èxit els estudis universitaris, avaluant tant les destreses acadèmiques bàsiques, com ara la comprensió de conceptes, l’ús del llenguatge o la capacitat d’anàlisi i síntesi, com l’habilitat en aquelles matèries que es refereixen concretament a les titulacions que desitgen cursar. El contingut dels exercicis que componen la prova és diferent en cada universitat, encara que en tots els casos s’estructuren en dues parts definides:

  • Part comuna: aquesta part consta de tres exercicis, un comentari de text, un exercici de llengua castellana i un altre de llengua estrangera. Així mateix, en aquelles comunitats amb una altra llengua cooficial es pot establir un exercici addicional referit a aquesta llengua.

  • Part específica: aquesta part de la prova es correspon amb cadascuna de les cinc opcions vinculades a les titulacions que hagin triat els estudiants. Consta de tres exercicis, dos de les matèries obligatòries de cada opció i un triat lliurement entre les matèries optatives. Així, els que optin per la via científic-tecnològica s’examinaran obligatòriament de matemàtiques i física; els de ciències de la salut, de biologia i química; els d’humanitats, de literatura i història d’Espanya; els de ciències socials, de matemàtiques aplicades a les ciències socials i història d’Espanya, i els d’arts, de dibuix artístic i història de l’art.

    En la part específica cal obtenir una mitjana igual o superior a 4 punts

    Quant a l’avaluació, cadascun dels exercicis es puntua amb una qualificació de 0 a 10 punts. Posteriorment, es calcula la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en els exercicis que componen la part comuna i la mitjana aritmètica dels exercicis de la part específica. En aquest cas, cal tenir en compte que si la mitjana obtinguda en aquesta part és inferior a 4 punts, l’estudiant serà declarat directament no apte; finalment la qualificació final serà la mitjana de la qualificació obtinguda en totes dues proves, declarant-se apte aquell estudiant que obtingui un mínim de 5 punts.

    Preparar-se

    “Indiqui que tipus són les relacions interoracionales que es donen entre els membres de la següent oració complexa”; “origen, formació i característiques del Grup poètic del 27”; “l’autarquia en el Franquisme”… aquestes són algunes de les qüestions a les quals es van haver d’enfrontar en les proves d’accés per a majors de 25 anys els estudiants que es van presentar a la convocatòria del 2008 en la Universitat Complutense de Madrid. Evidentment, si l’alumne no s’ha preparat amb anterioritat és molt difícil que arribi a superar amb èxit la prova, de fet, l’índex d’aprovats d’aquest examen no és molt encoratjador, tan sols un 45% dels presentats en el 2007 van aconseguir superar la prova amb èxit.

    Algunes universitats organitzen cada any cursos específics preparatoris per a la prova

    La falta d’hàbit d’estudi o les incompatibilitats amb les obligacions laborals o familiars poden ser algunes de les causes d’aquest baix índex d’aprovats, per això, algunes universitats, paral·lelament a la convocatòria de les proves d’accés a la universitat per a majors de 25 anys, organitzen cada any cursos específics preparatoris que ajuden els estudiants a reprendre els estudis amb èxit i els preparen específicament per als continguts que s’abordaran en les proves que es realitzin en aquest mateix centre universitari. Aquests cursos, que solen tenir una mitjana de sis mesos de durada i s’imparteixen en horaris de tarda i caps de setmana, faciliten l’estudi del contingut dels programes de les assignatures que integren la prova mitjançant classes presencials impartides per professors d’universitat especialistes en les diferents matèries, la qual cosa permet als alumnes preparar-se per a totes les assignatures o en alguns casos per a aquelles que considerin necessàries.