Més de sis milions d’estudiants aprenen llengua espanyola a Estats Units. La xifra creix cada dia. Sara M. Saz, Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Southampton (Anglaterra) i Catedràtica d’Español en la Colorit State University (EUA) des de 1997 constata aquesta tendència. Després d’exercir la docència durant tres lustres a la Universitat Politècnica de Madrid, Saz es va traslladar fa 21 anys a Amèrica del Nord, on ha ocupat la Càtedra d’Español en diferents universitats.
Però la seva activitat no s’ha limitat a l’ensenyament. Ha publicat prop de 20 llibres i textos sobre l’aprenentatge de l’anglès i de l’espanyol, i ha presidit l’Associació Europea de Professors d’Español (AEPE) durant els últims set anys. Aquesta entitat, creada en 1967, agrupa a professors de més de 40 països d’Europa, Àsia i Amèrica. La seva funció és aconseguir una unió professional i personal entre els docents per a la difusió i el foment de la llengua i la cultura hispanes.
Alguns dels aspectes que han revolucionat la docència de l’espanyol en els últims anys són l’èmfasi en l’ensenyament comunicatiu i en la interculturalitat, així com l’aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L’enfocament comunicatiu porta molts anys vigent, però es modifica a mesura que s’integra, cada vegada més, una orientació cap al component cultural.
“El Marc Comú és un document imprescindible per al desenvolupament de currículums més homogenis”Encara que el MCER no es va publicar fins a 2001, durant els últims 30 anys es va intentar crear una normativa comuna per a l’ensenyament de les llengües als països que constitueixen avui dia la Unió Europea. Ha suposat un esforç ímprobe per part de totes les persones que han contribuït, però ha donat els seus fruits en molts països europeus. És un document imprescindible per al desenvolupament de currículums més homogenis entre les nacions i aporta nous conceptes que afecten a la metodologia de l’ensenyament, com el plurilingüisme i pluriculturalismo.
La multitud de recursos obliga al professor a seleccionar els materials més eficaços per a la seva classe. Cal pensar primer en els objectius d’aprenentatge, perquè els documents que trien tant docents com a alumnes variaran segons les metes. Hi ha una gran riquesa de documents autèntics i vídeos curts relacionats amb la denominada cultura amb majúscula: art, història, música… Aquest material enriqueix i ajuda als alumnes de classes avançades. Però al mateix temps, hi ha infinitat de materials relacionats amb la vida quotidiana, o cultura amb minúscula, que són adequats per a un aula de conversa intermèdia. D’altra banda, Internet agreuja un vell problema de l’ensenyament: el plagi. S’han desenvolupat ja diversos programes de programari per ajudar al professor a detectar a alguns dels internautes més espavilats.
“Els recursos tecnològics han suposat un gran avanç en la creació d’aules intel·ligents”Els recursos tecnològics han suposat un gran avanç en la creació de “aules intel·ligents” (smart classrooms) que posen a la disposició del professor tot tipus d’eines: sistemes electrònics per tabular les notes, programes per comunicar-se amb els alumnes i col·locar a la xarxa els materials per a la seva classe, deures, articles o dibuixos, fòrums de debat. Els estudiants estan molt habituats a treballar així, no només a les classes de llengües, sinó també en la resta.
Durant els 21 anys que he viscut a Amèrica del Nord, a Estats Units i a Canadà, he observat un avanç espectacular en el nombre de matrícules en espanyol, a costa d’importants reduccions en altres llengües. Aquesta xifra manté el seu creixement, que no està provocat només pel turisme o el coneixement cultural. Estudien aquesta llengua perquè els serà útil en molts dels seus futurs camps professionals. D’aquí la importància creixent de l’ELA amb finalitats específiques. La majoria dels nostres alumnes d’espanyol cursa dues carreres alhora.
No. És rellevant el creixement de l’espanyol a les universitats i en l’ensenyament secundari, però l’espanyol és la segona llengua d’aquest país i aviat les classes mitjanes i treballadores hispanes exigiran una major presència de col·legis preescolars i de primària bilingües. Avui dia ja existeixen, però són insuficients.
“Els hispanoparlants contribueixen a l’espanyol d’Estats Units amb elements propis de les seves zones lingüístiques”Pot ser, però ni la presència d’hispanoparlants ni el fenomen són una novetat i, en tot cas, definir aquesta “nova varietat” no seria fàcil. Per ventura s’unifiquen a Estats Units les més de 20 varietats d’espanyol d’altres països? És una pregunta a la qual encara no es pot contestar. Al marge de la influència invasiva i interferente de l’anglès (el Spanglish). Les grans comunitats de cubans, dominicans, porto-riquenys, mexicans i uns altres contribueixen a l’espanyol d’Estats Units amb elements propis de les seves zones lingüístiques originals, però al mateix temps, comparteixen una experiència lingüística similar. Els uneix ser hispanoparlants en un país angloparlante.
La lectura i l’anàlisi de la literatura és fonamental perquè l’alumne conegui en la seva llengua original les grans obres escrites en espanyol. La literatura és una part molt important de la cultura i mai pot ser omesa. Encara que el temps dels alumnes és limitat i cada vegada més opten per cursos que consideren d’utilitat immediata, amb finalitats específiques.
“Els mètodes comunicatius exigeixen al professor un gran domini de la llengua oral”En els últims anys han proliferat els màsters a Espanya per a la formació del professorat d’ELA, tant a les universitats com a través de l’Institut Cervantes. Fa temps que existeix aquest tipus de preparació fora de la península (fins i tot en Doctorat), amb més o menys èmfasi en la lingüística aplicada, segons la institució. És una excel·lent preparació professional per al futur professor d’espanyol. Els docents que no siguin nadius tenen la necessitat, a més d’adquirir els coneixements metodològics apropiats, de perfeccionar el seu propi espanyol i familiaritzar-se a fons amb la cultura de, almenys, part del món hispanoparlant. Els mètodes comunicatius exigeixen al professor un gran domini de la llengua oral i coneixements culturals profunds. És necessari un reciclatge permanent.
És fonamental tenir una bona formació acadèmica, però en el cas dels professors no natius també necessiten uns coneixements profunds de l’espanyol que no es poden adquirir a l’aula. Quant a actituds, són similars per a tots els docents: grans dosis de paciència, imaginació, disponibilitat per al treball dur (de vegades amb una remuneració que no reflecteix la importància del treball), mostrar un autèntic interès per la seva disciplina i pels seus alumnes i un entusiasme desbordant. Sempre dic als professors joves que quan ja no sentin entusiasme per la docència es dediquin a un altre camp. A més, potser, fins a guanyaran més.
“És imprescindible que el professor tingui una preparació sòlida en interculturalitat”És imprescindible una preparació sòlida en interculturalitat. És a dir, no n’hi ha prou amb la paciència elemental que se suposa en el docent, sinó que cal l’acceptació de la diversitat. No només dins, sinó sobretot fos de l’aula, on es desenvolupen les relacions amb l’alumnat, el centre i l’entorn. Acceptar el “on anassis fes el que veiessis” pot ser una part important per guanyar-se la confiança dels alumnes, de la institució a la qual se serveixi i de la comunitat en la qual se situï.
