Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Turisme idiomàtic

Cada any 100.000 espanyols viatgen a l'estranger per a aprendre un idioma diferent
Per EROSKI Consumer 24 de agost de 2006

Les vacances escolars són cada vegada més aprofitades per molts estudiants per a aprendre idiomes a l’estranger. Viatjar al Regne Unit per a aprendre anglès és gairebé una tradició que, no obstant això, no surt barata. Un curs de quatre setmanes oscil·la entre 70 i 210 euros setmanals, sense tenir en compte les despeses de transport, allotjament i manutenció. Cada any, uns 100.000 espanyols viatgen a l’estranger per a aprendre un idioma diferent al seu, mentre que altres 150.000 arriben a Espanya per a aprendre espanyol. Una important indústria que mou més de 650 milions d’euros anuals i que es pretén potenciar amb nova infraestructura i una millor oferta d’activitats complementàries.

El negoci d’aprendre espanyol

El negoci d'aprendre espanyol

L’ensenyament d’espanyol a estrangers és un sector en alça que reporta importants beneficis. L’any passat uns 150.000 turistes van viatjar a Espanya per a aprendre aquest idioma, la qual cosa ha portat a Turespaña, l’Institut Cervantes i la Federació Espanyola d’Escoles d’Español per a Estrangers a signar un protocol de cooperació per a donar suport a la promoció i difusió del denominat turisme idiomàtic a l’estranger: França, Regne Unit, Alemanya i els Estats Units. Aquest protocol té en compte la importància de l’espanyol com a recurs turístic i el seu enorme potencial, atès que existeix una demanda real i creixent d’estudiants que arriben a Espanya per a aprendre espanyol, la quarta llengua més parlada del món (400 milions de persones). Quant al perfil dels qui el fan, es tracta de persones que romanen al país una mitjana de quatre setmanes, generalment amb alt poder adquisitiu i que demanden serveis similars als del turista clàssic, com ara bitllets d’avió, allotjament i excursions. Segons l’estudi ‘El turisme idiomàtic a Espanya’, elaborat per la Secretaria General de Turisme, des de 1995 la demanda d’estudiants estrangers d’espanyol ha crescut entre un 7% i un 9% anual. Es tracta de persones que romanen a Espanya entre tres i quatre setmanes, la qual cosa equival en nombre de pernoctacions a uns 500.000 turistes estàndard. En la seva majoria, són joves universitaris que arriben a l’estiu, encara que cada vegada és més freqüent l’arribada a l’hivern d’estudiants de més edat, que vénen a aprendre l’idioma per motius professionals.

Sobre els llocs en els quals s’imparteix l’ensenyament d’espanyol, l’oferta es divideix, principalment, en universitats públiques i centres privats. Segons dades de l’Institut Cervantes, en l’actualitat 39 universitats públiques tenen departaments d’ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera, que acullen al 20% dels estudiants.

Un total de 39 universitats públiques tenen departaments d’ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera, que acullen al 20% dels estudiants

El 80% restant estudia en alguna de les 325 escoles privades existents, que poden ser de grandària petita -amb menys de 250 estudiants a l’any i que representen la meitat d’aquesta mena d’oferta-, de grandària mitjana -que representen el 27% de l’oferta- o gran. L’Institut Cervantes estima que la despesa total anual directe que realitzen els estudiants estrangers a Espanya és de 255 milions d’euros, “la qual cosa significa una mitjana de 1.960 euros de despesa per estudiant, molt per sobre del cost mitjà del viatge del turista tipus a Espanya (1.500 euros). A més, en un 30% dels casos l’estada és més llarga i la despesa aconsegueix els 3.000 euros”. Les principals ciutats beneficiàries, per ser les més triades pels estudiants, són Salamanca, Màlaga, Granada, Madrid i Barcelona.

El següent pas previst pels Ministeris d’Economia, a través de la Secretària General de Turisme i l’ICEX, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i l’Institut Cervantes és la promoció de la certificació de qualitat dels centres docents i, en particular, de l’atorgada per l’Institut Cervantes, la implantació de forma generalitzada d’un títol oficial de l’idioma i la creació d’un òrgan de coordinació, el Consell Promotor de l’ensenyament de l’espanyol a Espanya, encarregat, entre altres qüestions, d’aprovar el Pla anual de Màrqueting. Així mateix, l’Anuari de l’Institut Cervantes 2005 assenyala la necessitat d’abordar en els pròxims anys el desenvolupament del turisme idiomàtic i crear la infraestructura necessària “per a acomodar als estudiants i oferir-los activitats complementàries”.

Cursos a l’estranger

Els cursos d’idiomes a l’estranger, especialment a Regne Unit, tenen una llarga trajectòria. Viatjar al país on es parla l’idioma que es vol aprendre és la millor manera d’aprendre’l, perquè no sols s’estudia aquest idioma, sinó que s’entra en contacte amb els costums del lloc i les peculiaritats de la seva cultura. Segons estimacions de l’Associació Espanyola de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE), el conjunt d’empreses promotores d’idiomes a l’estranger sumen una facturació anual de 400 milions d’euros. Només en 2005, prop de 100.000 espanyols van viatjar a l’estranger per a aprendre un idioma, el 60% d’ells menors d’edat.

En 2005 prop de 100.000 espanyols van viatjar a l’estranger per a aprendre un idioma, el 60% d’ells menors d’edat

La temporada més demandada va ser l’estiu, els mesos de juliol i agost, coincidint amb les vacances escolars, i l’anglès va ser l’idioma triat per un 90% dels estudiants, amb Regne Unit (35%), Irlanda (23%) i els Estats Units (15%) com a principals destinacions. Altres països com França, Itàlia o Alemanya no ocupen encara un lloc destacat en la llista de preferències dels estudiants, “encara que comencen a emergir”, reconeixen des d’ASEPROCE.

Cursos a l'estranger

Per modalitat , per a estades curtes existeixen cursos d’idiomes semi-intensius, amb una mitjana de 20 classes per setmana, o intensius, amb unes 30 classes setmanals, mentre que per a estades llargues es pot triar entre els cursos de trimestre, semestre o un any acadèmic complet. Dades de les organitzacions integrades en l’Agrupació Educativa de Cursos Acadèmics a l’Estranger (AECAE) assenyalen que l’any acadèmic 2004-2005, uns 2.500 estudiants espanyols d’ESO i Batxillerat van cursar els seus estudis a l’estranger. Les destinacions més sol·licitades van ser els Estats Units (70%), Irlanda (15%), Gran Bretanya (13%) i el Canadà (2%). A més, també és possible cursar estudis per a la preparació d’exàmens oficials, dirigits a executius que aprenen l’idioma per motius professionals, altres usos específics (turisme, dret?) i, en els últims anys, destaca l’oferta de cursos a casa del professor, on la immersió de l’alumne en la llengua i en els costums del país és total, ja que s’allotja en la mateixa casa que el professor, en contacte constant amb l’idioma.

En aquest sentit, quant a l’allotjament , existeixen altres modalitats com l’estada en residències, internats, centres universitaris o, l’opció majoritària, que és la convivència en famílies. “Independentment del centre pel qual optin, als alumnes se’ls anima a combinar el seu treball acadèmic amb una vida social intensa”, explica una portaveu del British Council a Espanya. A més, durant l’estada al país estranger l’estudiant compta amb un coordinador o responsable d’àrea, que viu en la mateixa comunitat que ell i que s’encarrega d’ajudar-lo a solucionar els problemes que puguin sorgir, tant personals com acadèmics. Per això, és important assegurar-se que el coordinador sap espanyol, per a poder comunicar-se amb ell sense problemes.

L’objectiu és aprofitar el viatge perquè el desemborsament és important. Als honoraris acadèmics cal sumar els preus de l’allotjament, les compres, les sortides o les despeses de transport, entre altres. Uns costos que varien enormement segons la zona i el tipus de curs que es triï.

Consells perquè res falli

Els cursos d’idiomes han de triar-se d’acord amb les necessitats específiques de cada estudiant, que ha de tenir clares dues qüestions: el país o la ciutat en què vol estudiar i el tipus de curs que desitja. És recomanable que abans de viatjar a un altre país es tinguin uns mínims coneixements de gramàtica i vocabulari de l’idioma, molt útils al començament de l’estada. És important informar-se de tots els detalls abans de contractar un programa i contactar, si és possible, amb un assessor del país d’origen que conegui de primera mà tant la destinació com el curs triat. Les agències que organitzen cursos a l’estranger realitzen també sessions d’orientació prèvies a la sortida de l’alumne, que estan dirigides a pares i estudiants i la finalitat dels quals és informar detalladament sobre tots els aspectes relacionats amb la vivència a l’estranger. En definitiva, abans de partir cal tenir en compte els següents consells:

  • Informar-se correctament per a evitar ser enganyat per alguna de les organitzacions ‘pirata’ que operen il·legalment a Espanya. Cal sospitar de companyies molt econòmiques, desconegudes i poc transparents, sense garanties, ni contractes, ni cobertura legal, ni possibilitat de reclamació.
  • Prudència abans de signar el contracte i demanar detalls sobre els serveis i les característiques del viatge, l’estada i el procés formatiu. S’ha d’exigir que apareguin també les dades (nom i CIF) de l’empresa espanyola que embeni el programa i convé tenir a mà els documents que provin tot el que s’ha contractat per a solucionar possibles problemes en el lloc de destinació.
  • Un altre dels problemes més comuns sol ser la duplicitat d’estudiants en una mateixa família, és a dir, que en la mateixa casa convisquin diversos estudiants i que, fins i tot, tots siguin espanyols. S’ha d’aclarir a l’agència que aquest no és l’objectiu del viatge ja que, d’aquesta manera, es limiten les possibilitats de practicar anglès. Tampoc és recomanable que en el curs contractat hi hagi majoria d’estudiants que parlin la mateixa llengua materna.
  • Qualitat i prestigi del centre. És important preguntar sobre aquestes qüestions, així com per la qualificació dels professors i el nombre d’alumnes per classe. A partir de 10 alumnes per aula, el nivell de qualitat decau de manera important.
  • Predisposició.L’estudiant ha d’estar predisposat a integrar-se al país al qual viatja. És bo que acudeixi al cinema o al teatre, que realitzi excursions o activitats esportives i que mantingui la ment oberta al coneixement d’altres cultures.
  • Normes i deures. Sempre cal respectar les normes i deures del país que es visita. Es poden donar casos de repatriació o expulsió per no fer cas a les autoritats i incomplir les lleis.
  • Serveis mèdics. Contractar una assegurança mèdica privada és un element imprescindible, sobretot si l’estada serà prolongada. Una assegurança completa costa entorn de 20 euros si és d’una setmana i 38 euros si és d’un mes.
  • Documentació obligatòria. Comprovar que el passaport, si es necessita, i el DNI no estan caducats, i preguntar si és necessari un visat, alguns països l’exigeixen quan l’estudiant pretén realitzar estudis durant més de 90 dies.