Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Paleontòlegs argentins troben a la Patagònia una baula perduda en l’evolució dels llangardaixos

Es tracta d'un rèptil de la família dels esfenodontes que va habitar en aquesta regió fa 90 milions d'anys

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 24deOctubrede2003

Dos paleontòlegs argentins han trobat a la Patagònia un de les baules perdudes en l’evolució dels llangardaixos, en localitzar 220 restes fossilitzades -d’ells 20 complets- del “Priosphenodon avelasi”, un rèptil de la família dels esfenodontes que va habitar en aquesta regió fa 90 milions d’anys. Mesurava un metre de longitud i la localització de les seves restes permet als antropòlegs comprendre millor el seu comportament amb els dinosaures.

Segons detallen en “Nature” Fernando Novas i Sebastián Apesteguía, del Museu de Ciències Naturals de Buenos Aires, els esfenodontes deambulaven a l’ombra dels majors dinosaures coneguts, com el carnívor “giganotosaurus”, que tenia afilades dents, i els gegantescos herbívors “titanosaurios”.

Els esfenodontes constitueixen un grup de rèptils emparentats amb els llangardaixos. Es van originar fa uns 200 milions d’anys i, en l’actualitat, estan representats per una sola espècie, el tuatara (“Spehnodon punctatus”), que viu únicament a Nova Zelanda. Van ser molt abundants en el Triàsic i Juràsic, exercint alguns d’ells el paper d’insectívors, carnívors i herbívors.

Nous llinatges

“El registre fòssil d’Amèrica del Nord, Europa i Àsia -explica Fernando Novas- va permetre als paleontòlegs assegurar durant molt de temps que els esfenodontes van reduir la seva diversitat i abundància numèrica a principis del Cretàcic, fa uns 120 milions d’anys, a causa de l’aparició de nous grups de lepidosaurios, els escatats. Aquest llinatge agrupa els llangardaixos i serps actuals. En aquest marc interpretatiu, la supervivència d’un esfenodonte en una illa perduda enmig de l’oceà Pacífic -Nova Zelanda- va resultar una curiositat zoològica. Avui comencem a escriure una nova interpretació sobre el tuatara i els seus llunyans avantpassats de Gondwana”.

En la seva opinió, les restes d’esfenodontes oposats en La Buitrera, en Riu Negre, a uns 1.300 quilòmetres de Buenos Aires, són especialment importants perquè omplen un buit de gairebé 120 milions d’anys entre aquells fragmentaris esfenodontes de principis del Cretàcic i l’actual tuatara de Nova Zelanda. “Els espècimens trobats ara -afegeix- mostren que els esfenodontes van durar més i van ser membres més importants en la comunitat de vertebrats terrestres del que es creia fins ara”. Les evidències que han trobat Fernando Novas i Sebastián Apesteguía permeten assenyalar que la substitució d’esfenodontes per llangardaixos es va retardar a Amèrica del Sud fins a finals del Cretàcic, quan van arribar a aquest continent nous llinatges de llangardaixos procedents d’Amèrica del Nord.

Fòssil vivent

Una llacuna de 120 milions d’anys separa als tuatara de l’últim fòssil d’esfenodonte que es coneix. El descendent d’aquesta família d’esfenodontes habita actualment a Nova Zelanda. Considerat com un autèntic fòssil vivent, el tuatara té un arc ossi en el crani i pot aconseguir una longitud d’uns vint centímetres. Triga uns 50 anys a aconseguir la grandària adult.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions