Són molts els noms amb els quals s’ha popularitzat la pràctica de faltar a classe (“jònecs”, “pellas”, “pires”…), però el problema que això origina, segons els experts en la matèria, és únic: l’absentisme escolar a Espanya se situa en un 34% entre els joves de 15 anys, la taxa més elevada dels països que conformen l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Així ho va posar de manifest un recent informe d’aquest organisme, segons el qual els alumnes espanyols, juntament amb els danesos, són els que més regularment decideixen no acudir als seus centres educatius i dedicar aquest temps per al seu oci personal.
Els responsables que un nen sigui absentista són els pares, els propis alumnes, els professors, així com el sistema educatiu, sosté Javier Carrascal, del Sindicat de professors Anpe. “La societat, en general, està fomentant que els nens creixin sense la consciència d’esforç necessària”, sentència.
Els nens i joves reconeixen la gran incidència de les “pellas” en els centres escolars. “Hi ha molta gent que passa de tot, no tenen responsabilitat cap i fins i tot arriben tard a les classes per fotre”, afirma Belén Martín, estudiant de primer de Batxillerat en un institut públic de Fuenlabrada (Madrid).
Més enllà de l’actitud de falta “de respecte” que observen en molts alumnes tant professors com els propis estudiants, la desmotivació apareix com una de les causes principals de l’absentisme. “Molts nois es cansen de les classes, s’avorreixen i prefereixen estar per aquí amb els seus amics que en el col·legi”, compte Rubén Blanco, estudiant de segon curs de l’ESO en un centre públic d’Àvila.
El que es fa en aquestes hores mortes, tema que tant preocupa pares i educadors, és molt variat. Anar a fer un volt, passar-se pels salons recreatius més pròxims, xerrar amb els amics, xatejar per Internet o, fins i tot, quedar-se fumant en els banys de la pròpia escola, són algunes de les respostes que han donat diferents joves enquestats. “Hi ha un nus d’alumnes que no troba acomodament en les classes per múltiples raons, però, en qualsevol cas, el centre educatiu no els aporta el que ells busquen i opten pel fàcil, no presentar-se a les aules”, diu la presidenta de l’Associació de Catedràtics d’Institut de la Comunitat de Madrid (Ancaba), María Pilar Cavero.
Però no es tracta només de jònecs “” en sentit estricte. L’estudi de l’OCDE també assenyala l’existència d’un alt índex de nens que arriben tard a les classes, sobretot les de primera hora. Les causes són variables i els educadors assenyalen, entre altres, la falta d’atenció i disciplina d’alguns pares. La televisió es presenta, en aquest punt, com la culpable que a un elevat percentatge de nens se’ls peguin els llençols al matí. “És que les pel·lícules i els programes acaben molt tard”, assenyala Belén Martín, “i o et fiques al llit a les tantes o no veus res”, conclou.
Permissivitat dels pares
Permissivitat i deixadesa dels pares són termes que repeteixen els psiquiatres per a atorgar-los la parcel·la de responsabilitat en l’absentisme escolar dels seus fills. Les anomenades als pares, advertint-los que els seus nens estan faltant a classe, es repeteixen en centres públics, concertats i privats, però la reacció dels progenitors no sempre és l’esperada. Per a Fernando Lojo, psiquiatre i especialista en temes d’Educació, les unitats familiars desestructurades i el pèssim ambient en la llar constitueixen els fonaments del futur absentista. “Molts pares acudeixen a les clíniques psiquiàtriques amb els seus fills atribuint-los problemes escolars que, en realitat, arrenquen dels primers”, precisa.
No obstant això, molts pares reconeixen la dificultat de controlar els “jònecs” dels seus fills, especialment els d’edats avançades. Enganyin als seus pares en les absències a classe o no, la veritat és que els horaris i necessitats de la rutina diària impedeixen, en la majoria dels casos, estar al corrent en l’educació dels joves. “Si un pare es va a les vuit del matí de casa i considera que el seu fill és prou responsable com per a aixecar-se; qui és el culpable que no ho faci i prefereixi dormir unes hores més?”, es qüestiona Pilar Cavero.
Sistema educatiu
En aquest context, resulta inevitable dirigir la mirada cap a l’actual sistema educatiu espanyol com a base que sustenta un elevat índex d’absentisme i fracàs escolar. Si bé cada centre ofereix un peculiar control de les absències, més o menys rigorós, el dèficit general en les assistències remet a la necessitat d’un canvi en l’educació a Espanya.
El Ministeri d’Educació i Cultura defensa que serà la Llei de Qualitat de l’Ensenyament (LOCE) la que possibiliti la rebaixa de l’absentisme i que, segons el parer del Govern, comportarà una reducció del fracàs escolar. Una tessitura que comparteixen alguns professors consultats pel fet que, en la seva opinió, la LOCE “premia l’esforç acadèmic dels alumnes, suprimeix la promoció automàtica i modifica la presa de decisions per part dels docents davant pautes de conducta incorrectes per part de l’alumnat”, afirma Javier Carrascal, “encara que cal especificar que no és una panacea, ni molt menys. Té coses manifestament millorables”.
En qualsevol cas, els experts coincideixen que cal un nou escenari educatiu que atengui la diversitat -creixent, amb l’arribada d’immigrants al nostre país- present dins de l’alumnat i fomenti la integració -amb aules d’enllaç i altres suports educatius- en l’entorn escolar dels joves; així com que aconsegueixi motivar a alumnes i docents.
