Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sant Sebastià comptarà amb una plataforma de recerca biotecnològica amb perspectives molt ambicioses i pionera en alguns aspectes

Aquest projecte busca fabricar medicaments per a tota mena de malalties a partir d'experiments en peixos zebra i en cèl·lules mare

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 16deJunyde2004

El prestigiós expert en biologia del desenvolupament i medicina regenerativa Juan Carlos Izpisúa, que actualment treballa en l’Institut Salk (Califòrnia), crearà una plataforma de recerca biotecnològica al Parc Tecnològic de Miramón, a Sant Sebastià. Institucions i empreses basques ja s’han compromès amb aquest projecte per al qual es compta amb una inversió inicial de 14 milions d’euros.

La plataforma, que podria estar en funcionament aquest mateix any, s’articularà a través de la Fundació Inbiomed, que es troba en Miramón i que fins ara havia centrat la seva activitat científica en l’àrea de l’oncologia. Aquest projecte té unes perspectives molt ambicioses i en alguns aspectes és pioner en el món. Es tracta d’investigar i experimentar en peixos zebra i en cèl·lules mare els gens i compostos químics que permetin fabricar medicaments per a tota mena de malalties.

Izpisúa assenyala que aquesta plataforma treballarà en xarxa, a l’uníson amb altres centres del món. “No excloc que ho fem també a Barcelona perquè ara es tracta de treballar braç a braç, i estem tractant de tancar un consorci entre quatre o cinc laboratoris de tot el món”.

Els centres que podrien entrar en el consorci amb Inbiomed són el Salk, la Universitat d’Harvard, la Universitat de Columbia, l’Institut Karolinska (Estocolm), i l’Institut Rik (el Japó). “Són institucions que estan fent esforços similars als que volem fer aquí, i al costat d’elles arribarem més lluny que si ho fem sols”, assegura l’investigador.

Malalties cardiovasculars

“Encara hem de decidir quines són les patologies més apropiades, encara que el que sí que està decidit és que entrarem de ple en les cardiovasculars, que són les més importants que afligeixen a la societat occidental”, indica Izpisúa. “Si tenim models en el peix zebra o en cèl·lules mare d’alteracions cardiovasculars i garbellem a gran escala gens i compostos que puguin curar o alleujar aquestes malalties, obtindrem un coneixement del qual ara mateix manquem”.

El fet que es vagi a experimentar amb el peix zebra i no amb cèl·lules o ratolins, com es fa en la majoria dels casos, l’explica Cristina Garmendia, presidenta de l’empresa Genetrix (Madrid) i una de les impulsores del projecte: “La sortida d’un fàrmac al mercat és un procés que dura 15 anys des que identifiques un possible gen o diana terapèutica fins que s’obté el fàrmac llicenciat. Per a això has de garbellar i investigar de 5.000 a 10.000 molècules. Només una sortirà al mercat. Amb el peix zebra i mitjançant la combinació de programes bioinformáticos i robòtics, es poden experimentar milions de compostos”.

A més, no és el mateix assajar amb una cèl·lula que amb un ésser viu. “Quan experimentes amb una cèl·lula no saps si el resultat serà igual quan el transfereixis a un animal. Així, experimentar amb el peix zebra et permet investigar amb més seguretat, sense tirar tirs a l’aire”, precisa Garmendia. Izpisúa afegeix que el peix zebra facilita la combinació de compostos i substàncies amb cèl·lules mare. “Hi ha determinades cèl·lules que quan els apliques un producte, aquest no és tòxic, però quan el portes a un cos humà sí que ho és. Si experimentes amb cèl·lules mare del peix pots evitar el procés posterior, en el cas que el primer resultat hagi estat tòxic”.

El tercer avantatge d’experimentar amb el peix zebra és la seva transparència. “Per exemple, el desenvolupament embrionari del ratolí és intern, no visible, i la seva progènie és de sis a nou cries, mentre que el peix zebra sol tenir entre 50 i 200 ous, externs i transparents, amb el que a l’hora de tractar-los amb molècules es pot visualitzar el procés externa i internament”, subratlla el científic. Aquesta visibilitat permet “abastar més, molt més, amb milers o milions de compostos que en un altre animal o no el pots fer o si el poguessis, costaria milers de milions de pessetes”, agrega.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions