Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

S’engega l’accelerador de partícules més potent del món

Es tracta de l'experiment científic més important dels últims anys

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 09deSetembrede2008

Quinze anys ha trigat a estar completament construído però, per fi, demà entrarà en funcionament a Suïssa el major accelerador de partícules del món, el Gran Colisionador d’Hadrons (LHC), un colossal instrument en el qual han treballat 10.000 científics de quaranta països i que constitueix el major projecte científic dels últims anys. Amb un pressupost de 6.200 milions d’euros que multiplica per quatre l’original, el LHC ha comptat amb la contribució de diversos països europeus, a més d’Estats Units, Índia, Rússia i Japó.

Img acelerador
Imatge: Plataforma SINC

L’objectiu del LHC és ajudar a desentranyar misteris com l’estructura última de la matèria, les propietats de les forces fonamentals i les teories que expliquen com va evolucionar l’Univers.

Els plans per a la construcció del LHC no van ser aprovats fins a 1994, i des que en 1996 comencessin les obres, la CERN ha construït entre la serralada del Jura, a França, i el Llac Ginebra, a Suïssa i en el subsol, a una profunditat que oscil·la entre els 50 i els 150 metres, un túnel de 27 km, al llarg del com 1.740 imants superconductores s’encarregaran de mantenir els feixos dins de la seva trajectòria circular. Tot aquest immens projecte es troba a una temperatura de -271º C, més freda que la que hi ha a l’espai interestel·lar i a només dos graus del «zero absolut».

Quatre detectors

Un dels majors desafiaments tecnològics i d’enginyeria és el mesurament de les dades que es produeixen, a conseqüència de les col·lisions dels feixos de partícules dins de l’accelerador.

Al voltant de l’anell s’han instal·lat quatre grans detectors, amb els quals els físics pretenen investigar nous fenòmens relacionats amb la matèria, l’energia, l’espai i el temps. Per albergar-los ha estat necessari realitzar enormes obres d’enginyeria, com la construcció de diverses cavernes en les quals cabria un edifici de quinze pisos. En el seu nucli es produiran grans col·lisions de protons (partícules de la família dels hadrons) a la velocitat de la llum, això és, a uns 300.000 km per segon. A màxima potència, es produiran 600 milions de col·lisions per segon que generaran el brot de partícules. Algunes d’aquestes mai han estat observades fins ara.

10.000 científics de quaranta països han treballat en el major projecte científic dels últims anys

Dos dels detectors, l’Atles i el CMS han estat dissenyats per investigar l’anomenat Bosó d’Higgs, una esquiva partícula elemental que tanca els secrets de la massa dels diferents “maons” subatòmics i que dotaria d’una massa a altres partícules. Un tercer, el LHCb, tractarà de dilucidar què va succeir amb l’antimatèria, present a parts iguals amb la matèria, al moment del Big Bang.

Onze centres distribuiran els 15 milions de gigaoctetos de dades que s’han recollit anualment i distriuirán aquesta informació en brut a 200 institucions del món, per a la seva posterior anàlisi i arxiu.

Reproduir el “Big Bang”

D’aquesta forma, es podran reproduir les condicions que van originar el Big Bang, ja que el LHC penetrarà en els misteris pendents de la matèria i l’inici de l’univers, fa 13.700 milions d’anys.

No obstant això, també s’han alçat veus en contra amb teories no provades. Consideren que durant les col·lisions, igual que va succeir en el ?Big Bang? podria sorgir una multitud de forats negres microscòpics, alguns dels quals podrien tornar-se inestables i no desaparèixer sense créixer, embolicant progressivament el seu entorn. Uns altres pensen que el perill estaria originat per la matèria estranya que es generarà durant les col·lisions i que podria contagiar les seves propietats a la matèria ordinària.

El LHC penetrarà en els misteris pendents de la matèria i l’inici de l’univers, fa 13.700 milions d’anys

Des del CERN s’han publicat diversos informes per sortir al pas d’aquests comentaris. En ells es garanteix que no hi ha perill ja que la naturalesa mateixa, a través dels rajos còsmics que contínuament bombardegen la Terra, produeix col·lisions de partícules molt més poderoses de les quals estan planejades dins del LHC. Quant a la generació de matèria estranya, l’informe remet als recents experiments realitzats en l’accelerador del Laboratori Nacional de Brookhaven, a Nova York, com a prova que no es produiran «stranglets» durant els experiments del LHC.

Els científics estan convençuts que l’univers alberga diverses partícules molt més pesades de les quals ara es coneixen i que es denominen matèria negra. El Gran Colisionador d’Hadrons facilitarà la identificació i la comprensió d’aquesta matèria negra que conforma el 23% de l’univers, mentre que un 4% és matèria ordinària i la resta està constituïda per energia fosca.

Aquest esdeveniment suposa la confirmació d’Europa com a líder mundial en aquesta disciplina. El colisionador representa “un gran repte per a la ciència espanyola”, en paraules del president del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), l’astrofísic Rafael Rodrigo, qui considera que els propers anys oferiran importants descobriments científics, en els quals la física espanyola tindrà un paper “molt rellevant”. D’altra banda, durant la construcció del LHC s’han generat importants avanços tecnològics que també tindran una gran repercussió en la societat, per les seves implicacions en física mèdica, informàtica i comunicacions.

El Servei d’Informació i Notícies Científiques (SINC) i el CSIC retransmetran en directe per videostreaming la primera injecció de partícules en el Gran Colisionador d’Hadrons

Per la seva banda, el Director General del Centre de Recerques Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), Juan Antonio Rubio, considera que el LHC és extremadament important per al futur de la Física Fonamental perquè existeixen prediccions teòriques que resultaria del màxim interès poder comprovar-les com la cerca del bosó d’Higgs, una partícula que confirmaria el model estàndard que explica el funcionament i la naturalesa de l’univers.

L’aspecte més important del LHC, segons Rubio, és que “permetrà cobrir un nou rang d’energia en les interaccions entre components elementals i això proporcionarà una valuosíssima informació per progressar en el coneixement de l’estructura de la matèria i les interaccions entre els seus components”.

Demà dimecres, a primera hora del matí, el Servei d’Informació i Notícies Científiques (SINC) i el CSIC retransmetran en directe per videostreaming la primera injecció de partícules en el Gran Colisionador d’Hadrons. Quan comenci a circular el primer feix de partícules, s’injectaran en l’accelerador paquets de 100.000 milions de protons i després de l’arrencada del segon fes, que girarà en el sentit invers al primer, es provocaran col·lisions d’energia fins a set vegades més potents del que cap accelerador havia fet fins ara. S’espera que arribin a ser fins a trenta vegades més intensos quan estigui a ple rendiment, cap a l’any 2010.

L’accés en directe a la informació es podrà realitzar des de la pàgina web del CSIC i de l’espai informatiu sobre el LHC del SINC.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions