Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Troben a Atapuerca l’associació de restes fòssils amb la major diversitat d’amfibis i rèptils

Correspon al 64% de les espècies que viuen en l'actualitat als voltants d'aquesta serra burgalesa
Per mediatrader 24 de juliol de 2011

La Serra d’Atapuerca alberga innombrables fòssils en els seus diferents nivells, però fins ara els científics no havien descobert grans associacions de fòssils en un mateix nivell del sòl. Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Universitat de Saragossa (UNIZAR) confirmen la troballa de l’associació de restes fòssils amb la major diversitat d’amfibis i rèptils.

Un equip multidisciplinari i internacional de paleontòlegs es dedica després de cada campanya i de forma exclusiva a garbellar les restes extretes pels arqueòlegs en el jaciment de l’Avenc de l’Elefant a Atapuerca. El seu objectiu és trobar ossos/ossos d’animals diminuts com a ratolins, musarañas, gripaus i serps. L’última troballa ha superat les expectatives dels científics. “L’associació de fòssils descoberta és la major trobada en un nivell dels jaciments de la Serra d’Atapuerca. Correspon al 64% de les espècies que viuen actualment als voltants de la Serra d’Atapuerca: el 81% dels amfibis i el 47% dels rèptils”, assenyala Hugues-Alexandre Blain, autor principal i investigador en l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de la URV.

Una salamandra, un tritó, vuit granotes i gripaus, una tortuga terrestre, tres llangardaixos i quatre serps són els animals fòssils trobats en el jaciment. Un total de 18 taxons, entre els quals destaca per primera vegada el tritó palmeado (Lissotriton helveticus), un gripau pintojo (Discoglossus sp.) i una sargantana del genero Podarcis. “En el cas dels fòssils del tritó palmeado, aquests correspondrien a l’esment més antic per a aquesta espècie en la Península Ibèrica”, recalca Blain, qui confirma que, a excepció de les tortugues, “totes les espècies representades estan presents a la província de Burgos en l’actualitat”. Per tant, l’herpetofauna tenia ja un aspecte molt modern fa 300.000 anys.

La troballa ha permès demostrar també que durant el Plistocè el clima era més càlid que l’actual. “Però comparat amb els altres jaciments de la Serra d’Atapuerca correspondria a un període més sec”, apunta l’investigador. Al costat d’aquestes dades, l’estudi confirma a més que el paisatge associat estava “probablement” compost per un bosc-galeria al voltant d’un curs d’aigua tranquil, dins d’un ambient mediterrani que s’alternava entre zones de prades seques i espais rocosos o pedregosos i de matolls oberts.

Aquest tipus d’estudis pot aportar dades d’interès biològic per saber què espècies vivien fa un milió d’anys a Atapuerca, però també proporciona “dades biocronológicos quan les espècies són diferents i dades paleoclimáticos i paleoambientales quan s’estudien les variacions en la composició d’aquestes faunes en relació a l’actual”, assenyala Blain.