El cervell humà pot usar dos mecanismes diferents per mesurar el pas del temps, assegura el científic espanyol Javier Medina a la revista “Neuron”, després de treballar amb micos i descobrir que aquests mesuren el pas dels mil·lisegons de forma intuïtiva, però també segons la velocitat i l’espai recorregut per un objecte d’interès.
Medina explica que el treball de l’equip de científics amb els quals va treballar va consistir a demostrar que, encara que el cervell és capaç de mesurar el temps a força d’anar explicant com passen els mil·lisegons, alguna cosa que rep el nom de “cronometro neuronal”, aquest no és sempre el cas.
Aquest treball confirma precisament que els mil·lisegons també són explicats pel cervell en funció de la velocitat i l’espai recorregut per un objecte d’interès, insisteix aquest científic, que treballa en l’Howard Hughes Medical Institute, a la Universitat de Califòrnia. Pel que sembla, el cervell triaria un o un altre sistema depenent de quin li resultés més útil, amb major precisió temporal.
En l’experiment, un grup de micos contemplava en una televisió un puntito de llum, que començava a moure’s cap a la dreta, i que, després d’haver transcorregut un cert temps (per exemple 500 mil·lisegons), canviava d’adreça per anar cap amunt.
En repetir-se aquesta trajectòria una vegada i una altra, els micos eren capaços de predir el moment exacte en el qual el puntito de llum canviava d’adreça; per això, segons Medina, el cervell dels micos ha de poder mesurar el pas del temps amb moltíssima precisió.
