Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un estudi denuncia el creixent ús de les noves tecnologies per aprovar exàmens de forma fraudulenta

El treball cita sistemes de transmissió remota, intercomunicadors ocults, ulleres amb reflectores i aplicacions de mòbil

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 11deSetembrede2009

L’ús de les noves tecnologies per aprovar exàmens de forma fraudulenta està cada vegada més estès. A les aules proliferen auriculars i sistemes de transmissió remota, intercomunicadors ocults, tintes invisibles utilitzades per redactar textos en folis aparentment en blanc, peces, faldilles i camises amb doble fons, ulleres amb reflectores ocults en les seves lents i, fins i tot, rellotges digitals de polsera en els quals poden introduir-se tot tipus de textos, dades i fórmules.

Així ho recull un estudi de l’Observatori d’Internet. “Redactar un treball, presentar una tesina o aprovar un examen és ara més fàcil amb l’ajuda de la tecnologia”, afirma Francisco Canals, director d’aquesta entitat. Canals destaca “l’aparició de tot un mercat dedicat a la picardia acadèmica”. Tant és així, que en determinades èpoques, especialment de juny o setembre, els establiments especialitzats en aquesta tecnologia augmenten un 200% les seves vendes.

Els nous alumnes vesteixen guant virtual, tenen Internet, telefonia mòbil, càmeres digitals, bluetooth i altres dispositius que conformen un “petit arsenal” per a exàmens, assegura. “En alguns casos es tracta de productes altament tecnificats”, afirma. “Mentre un diccionari de llatí amb doble fons en el seu interior pot aconseguir-se per uns 50 euros, un pinganillo amb transmissió remota pot oscil·lar entre els 200 i els 900 euros segons el model o marca adquirida”, detalla el director de l’Observatori d’Internet.

Ús del mòbil El telèfon mòbil no queda exempt d’aquestes pràctiques. “En un país en el qual ja existeixen més de 52 milions de cel·lulars (més mòbils que persones) ha proliferat la incorporació de tecnologies paral·leles com la càmera digital, l’enregistrament amb vídeo i la utilització del bluetooth com a sistemes d’intercanvi d’informació entre els alumnes durant l’examen”, apunta Canals, que precisa que el sistema clàssic és l’enviament de SMS amb les respostes de les preguntes de les proves.

Canals indica que Internet també s’ha consolidat com “un enorme mercat negre” per a les conductes acadèmiques deshonestas. La discreció del mitjà ha consolidat a la Xarxa com un gran supermercat acadèmic, “en el qual estudiants de diverses disciplines intercanvien informació privilegiada, treballs i continguts que signaran, declarant l’autoria sobre els mateixos”, explica. “Alguna cosa semblança ocorre amb algunes xarxes socials o fins i tot en Youtube, ja que milers d’usuaris visualitzen vídeos en els quals s’ensenya a l’alumne a copiar, escanejar, ocultar textos, etc.”, afirma el director de l’Observatori d’Internet.

Plagi escolar

El plagi escolar constitueix una altra forma de conducta acadèmica deshonesta, manté Canals. Internet s’ha convertit en un aliat útil per copiar textos de tot tipus, i Wikipedia, entre uns altres, s’ha erigit en una poderosa eina per calcar definicions, textos o treballs. “Alguns alumnes introdueixen faltes d’ortografia deliberades amb la finalitat de no presentar un treball massa perfecte. Es tracta, en definitiva, d’evitar sospites”, assenyala. Saber si els alumnes lliuren material original o no s’ha convertit en un repte per a molts educadors. Algunes empreses han vist l’oportunitat d’aquest negoci i comercialitzen contramedidas i aplicacions que escoles i professors poden utilitzar per comprovar els articles i treballs.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions