Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Un fòssil de fa 375 milions d’anys explica la transició de la vida aquàtica a la terrestre
Aquest procés comporta importants canvis fisiològics que es produeixen en l'esquelet
- Autor: Per mediatrader
- Data de publicació: Dijous, 16deOctubrede2008
Paleontòlegs de l’Acadèmia Nacional de Ciències d’Estats Units van descobrir fa quatre anys les restes d’una estranya i antiquíssima espècie. Entre les gelades roques devónicas de la illa canadenca d’Ellesmere van trobar fòssils d’un depredador aquàtic amb el cos i el cap molt aplatades, però amb algunes característiques que posaven de manifest que era capaç de viure i desembolicar-se fos de l’aigua. Ho van cridar “Tiktaalik roseae”.
Aquesta criatura, meitat peix meitat tetrápodo, va viure fa 375 milions d’anys i la hi considera la “baula perduda” entre els animals aquàtics i els terrestres. Se sap que va ser el primer ser que va donar els primers passos per poblar les terres emergides. Fins llavors, la immensa majoria dels éssers vius vivien en el mar.
Noves recerques sobre aquest fòssil permeten comprendre com es va produir el complicat procés de transició de l’aigua a la terra. L’estudi, que publica avui la revista “Nature”, demostra que el pas d’un estil de vida aquàtic a un altre terrestre comporta canvis fisiològics molt complexos i que no es limiten només a les aletes (que es converteixen en potes), sinó també al crani i a altres parts de l’esquelet.
“El crani, el paladar i les brànquies de ‘Tiktaalik’ revelen amb tota claredat el patró seguit pels canvis evolutius en aquesta part de l’esquelet”, explica Jason Down, responsable de la recerca. “Podem observar -continua Down- que els trets cranials que estan associats als primers animals terrestres van ser abans adaptacions per a la vida en aigües poc profundes”.
En el llinatge que condueix dels peixos als primers animals terrestres, el cap tendeix a aplatar-se i el musell a allargar-se. Els experts van descobrir a més la reducció gradual d’un os/os (anomenat hyomandíbula) que en els peixos uneix el crani amb el paladar i les escates i regula els seus moviments relatius durant la respiració i l’alimentació sota l’aigua.
En la transició cap a l’estil de vida terrestre, aquest os/os va perdent a poc a poc les seves funcions i queda disponible per assumir altres noves. En els humans, igual que en altres mamífers, la hyomandíbula, o estrep, s’ha convertit en un dels petits ossos/ossos de l’oïda mitjana.
“Tiktaalik” posseïa a més coll, innecessari per als peixos, que viuen i es mouen en un espai tridimensional i poden orientar fàcilment tot el cos cap a un lloc o un altre.