Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Una exposició mostrarà els fòssils oposats en les obres d’un túnel de l’Autovia del Cantàbric

De les restes localitzades, 14 pertanyen a espècies desconegudes fins ara per a la ciència
Per mediatrader 13 de novembre de 2003

Aquest dissabte s’inaugurarà a Ribadesella (Astúries) una exposició sobre els fòssils oposats durant la perforació d’un túnel en l’Autovia del Cantàbric, segons va informar el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).

La mostra, que porta per títol “Un tresor geològic en l’Autovia del Cantàbric. El Túnel Ordovícico del Fabar (Ribadesella, Astúries)”, consta de 21 panells agrupats en quatre seccions expositives: l’obra i el túnel, el marc temporal de l’excavació (el període Ordovícico), la geologia i els fòssils del túnel.

Així mateix, hi ha 12 vitrines amb fòssils i una de roques, més dues maquetes: un trilobites de gran grandària, reconstruït en posició de vida amb antenes i potes, i una esfera terrestre amb la configuració dels continents en l’Ordovícico.

L’exposició està organitzada pels ministeris de Foment i Ciència i Tecnologia, l’Ajuntament de Ribadesella i l’empresa Foment de Construccions i Contractes (FCC).

Les recerques geològic-paleontològiques dutes a terme pel CSIC en el túnel es van centrar en una secció de més de 650 metres de gruix formada per roques ordovícicas, d’antiguitat compresa entre els 457 i 490 milions d’anys.

L’exploració, que va durar sis mesos, es va desenvolupar capa a capa a través d’un quart de milió de tones d’antics sediments marins.

Les restes oposades pertanyen a dos centenars d’espècies diferents molt ben conservades, de les quals 14 són noves per a la ciència i moltes altres se citen per primera vegada a Espanya i el sud-oest d’Europa. Els principals grups representats són els trilobites, graptolitos, mol·luscos, braquiópodos i equinoderms de l’època.

Els científics del CSIC van trobar a més el petroli més antic d’Europa centro-meridional, així com capes de roca molt especials d’interès tant econòmic com científic. Una d’aquestes capes evidencia els efectes d’un terratrèmol marí gegantesc que va concentrar les restes de milers de milions de petxines marines, i una altra identifica l’erupció volcànica més gran de tots els temps registrada en sòl espanyol. En ella es van projectar a l’atmosfera almenys 32 quilòmetres cúbics de cendres, segons el CSIC.