Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Una recerca conclou que un terç de la superfície de Mart va estar coberta d’aigua

Les dades proporcionades per la sonda "Mars Odissey" evidencien que va haver-hi un oceà 20 vegades major que el Mediterrani

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 19deNovembrede2008

Un terç de la superfície de Mart va estar coberta d’aigua en el passat, indiquen les evidències descobertes per un equip internacional dirigit per la Universitat d’Arizona (Estats Units) i amb participació del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Els científics han arribat a aquesta conclusió després d’analitzar les dades de l’espectròmetre de rajos gamma (GRS) que incorpora la sonda “Mars Odissey”, van informar des del CSIC.

El GRS, operat des del Laboratori Lunar i Planetari de la Universitat d’Arizona, és capaç de detectar elements enterrats fins a 35 centímetres sota la superfície. “Hem comparat les dades del GRS sobre potassi, tori i ferro per damunt i per sota de dues línies de costa: una més antiga que delimita un gran oceà que cobria un terç del planeta i una altra segona línia més jove que marca l’existència d’un oceà interior menys extens”, va explicar James M. Dohm, director de la recerca. Els investigadors han usat a més dades de l’altímetro làser de la sonda “Mars Global Surveyor” per obtenir mapes topogràfics de la superfície marciana.

Segons aquests experts, les zones més riques en potassi, tori i ferro se situen per sota d’aquestes línies de costa paleoceánicas, la qual cosa suggereix que l’aigua de la superfície de Mart va dissoldre, va transportar i va concentrar aquests elements en el passat. “La nostra recerca ens porta a plantejar-nos si la raó que vegem major concentració d’aquests elements per sota de les antigues línies de costa és que l’aigua i les roques que els contenien van ser arrossegats des de les terres altes a les baixes, on s’haurien assentat en forma de grans cossos d’aigua”, va apuntar Dohm.

Comesa del CSIC

Delimitar les línies de costa que marquen els límits dels oceans marcians ha estat la comesa del CSIC en aquest treball. “Aquestes línies es dibuixen en funció de canvis de pendent, diferències en la textura de materials o trets erosius que solen ser molt difícils d’interpretar, perquè ha passat molt temps i perquè són molt diferents a les línies de costa terrestres”, va detallar el geòleg del CSIC Javier Ruiz Pérez, del Centre de Biologia Molecular.

Les primeres línies de costa marcianes van ser proposades a la fi dels 80 per Timothy Parker, del Laboratori de Propulsió a raig de Pasadena (Estats Units). Es tractava de tres línies a diferents nivells topogràfics, la qual cosa corresponia a oceans cada vegada menys profunds i més baixos, en el que suposava una progressiva desaparició de l’aigua de Mart. La labor de Ruiz Pérez ha consistit a revisar i corregir els treballs originals de Parker, separant i reagrupant dades i obtenint les dues línies paleocosteras usades en la recerca.

La primera línia, més extensa i antiga, evidencia l’existència d’un oceà 20 vegades major que el Mediterrani i que cobria un terç de la superfície marciana. La segona línia, interior i més jove, correspon a un oceà més petit, només 10 vegades major que el Mediterrani. “La primera línia representaria el límit més alt de l’oceà, mentre que la segona es refereix a un oceà posterior o més baix, potser el mateix que es va assecar progressivament”, va assenyalar Ruiz. “En qualsevol cas, l’existència d’antics oceans no indica un Mart primitiu similar a la Terra, però sí que almenys durant certs períodes es van donar les condicions per acumular grans cossos d’aigua a les zones més baixes del planeta”, va afegir.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions