Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Blanca Romero Matute, professora titular de Dret Mercantil en la Facultat de Dret de la Universitat de Cadis

Un dels principals canvis als quals assistirem serà l'augment de la dedicació docent

Imatge: CONSUMER EROSKI

Blanca Romero, professora titular de Dret Mercantil en la Facultat de Dret de la Universitat de Cadis, compagina la seva activitat docent amb el càrrec de Secretària d’aquesta Facultat. En ple procés d’integració a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), els estudis de Dret estan experimentant profunds canvis tant en la seva estructura com en els seus continguts, amb la finalitat d’aconseguir l’harmonització que es persegueix amb la creació d’aquest espai comú.

Quins són els principals canvis metodològics que experimentarà la titulació de Dret per adaptar-se a l’EEES?

La formació de l’estudiant de Dret es va a adequar més a la qual se li va a exigir quan s’incorpori al mercat laboral; es va a intentar que desenvolupi les aptituds i capacitats necessàries per aprendre contínuament al llarg de tota la seva vida professional, això li servirà per desembolicar-se en un entorn cada vegada més competitiu. Els alumnes, a més d’aprendre a les aules, podran adquirir habilitats com parlar en públic, redactar escrits jurídics, treballar en equip o utilitzar eines informàtiques.

En quin grau afectarà a la docència?

Es donarà més protagonisme a l’estudiant per desenvolupar el seu procés d’aprenentatgeUna de les conseqüències fonamentals serà la reducció del temps de docència presencial. Es donarà més protagonisme a l’estudiant per desenvolupar el seu procés d’aprenentatge, això sí, sempre dirigit pel professor. Aquest temps pot dedicar-se a tutories virtuals o a altres activitats que es realitzaran a l’aula una vegada conclòs el temps de classe, com a seminaris, treballs en grup, preparació de pràctiques, tallers… Així mateix, també es pretén limitar el temps de docència presencial dedicada als conceptes bàsics de cada assignatura i incrementar aquella dirigida a augmentar les competències aplicatives, amb classes que combinin la teoria amb la pràctica o exclusivament pràctiques.

Significarà un augment de la càrrega de treball del docent?

Per descomptat, la dedicació del docent va a ser major a partir d’ara. Encara que la docència presencial pot arribar a reduir-se fins a un 30%, la càrrega docent es veurà augmentada per la dedicació que suposarà el tutelaje personalitzat dels alumnes; és evident que l’avaluació contínua de l’aprenentatge dels estudiants que se’ns exigirà no és possible amb el temps de tutoria obligatòria establert en l’actualitat.

Canviarà llavors la forma d’organitzar el treball docent.

Serà necessari compartir responsabilitats perquè sigui possible l’augment dels ensenyaments pràcticsEfectivament, anem a fomentar el treball en equip, compartir responsabilitats perquè sigui possible l’augment requerit dels ensenyaments pràctics. El que és clar és que, si ben un professor pot assumir ell solament les lliçons magistrals en gran grup, és impossible que assumeixi alhora els diferents grups reduïts de pràctiques, no només per que puguin coincidir temporalment, sinó perquè seria molt difícil l’avaluació contínua de cada alumne que he esmentat anteriorment.

Han començat ja a treballar en aquest aspecte?

La Facultat de Dret de la Universitat de Cadis va començar el passat any una experiència pilot d’adaptació a l’EEES basat en el model que proposa l’informe de la Comissió d’Innovació de la Docència de les Universitats Andaluses (CIDUA). Aquest model, que consisteix bàsicament en l’organització de grups en funció de les activitats, ens està permetent realitzar la necessària renovació metodològica, atenent a la capacitat docent de cada àrea i la disponibilitat d’espais. L’objectiu és que els espais i els horaris estiguin organitzats de manera que es pugui atendre correctament a les diferents competències i habilitats que han d’adquirir els estudiants.

També l’estudiant haurà de canviar la seva actitud davant els estudis.

L’estudiant haurà d’adquirir nous hàbits d’aprenentatge i estudi, no es pot limitar a prendre anotacionsPer descomptat, l’estudiant haurà d’adquirir nous hàbits d’aprenentatge i estudi; cal tenir en compte que els nous crèdits europeus (ECTS) es computen per hores de dedicació a l’estudi i al treball efectiu, per tant, l’estudiant no es pot limitar a prendre anotacions i estudiar-los a casa, sinó que ha de ser més participatiu i aprendre a treballar d’una manera més pràctica.

No resultarà molt difícil harmonitzar els estudis de Dret en la Unió Europea?

Evidentment la diversitat de legislacions i cultures jurídiques dels països europeus fa que la titulació en Dret sigui una de les més particulars a l’hora de l’adaptació. Per això, la nova formació acadèmica haurà de tenir un caràcter més generalista i reforçar el seu enfocament institucional, de tal manera que es faciliti la mobilitat d’estudiants i treballadors. D’altra banda, el canvi dels ensenyaments centrat en l’adquisició de competències i habilitats augmentarà la capacitat de l’alumne per adquirir nous coneixements.

A Andalusia s’ha establert un protocol d’actuació comuna per a totes les universitats de la comunitat.

Es pretén que els títols andalusos tinguin un senyal d’identitat pròpiaEfectivament, es pretén que els títols andalusos tinguin un senyal d’identitat pròpia i que es faciliti la mobilitat dins del sistema universitari andalús; per això, s’ha acordat en el Consell Andalús d’Universitats (CAU) que una mateixa titulació de Grau tingui almenys el 75% dels seus ensenyaments comuns en totes les universitats públiques d’Andalusia, incloses les pràctiques i el treball de finalització de grau, en el cas que l’hi hagi.

No obstant això, un dels reptes que proposa l’EEES és dotar de major autonomia a les universitats, no són aquests dos aspectes discordantes?

El que s’intenta és que els acords que s’aconsegueixin siguin compatibles amb l’autonomia acadèmica de les universitats, de tal manera que cadascuna d’elles pugui adequar els programes acadèmics a la seva identitat i al seu entorn, amb el suficient marge d’actuació. Els continguts (que estaran referits a matèries, no a assignatures) seran comunes, però cada facultat tindrà autonomia per dissenyar el seu propi pla d’estudis.

En conclusió, quin és la seva valoració general de l’Espai Europeu d’Educació Superior?

Al principi sembla un model adequat, però no cal oblidar que perquè la seva correcta implantació sigui possible és necessari comptar amb recursos docents suficients que possibilitin, entre altres aspectes, que el tutelaje del professor es realitzi sobre grups reduïts d’alumnes.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions