Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Complir 18 anys

Alguns experts asseguren que el passo a la majoria d'edat es pot viure amb incertesa i ansietat davant els canvis i responsabilitats que comporta
Per miren 24 de novembre de 2006

A Espanya només el 3% dels joves s’emancipa als 18 anys. A aquesta edat la Llei preveu l’extinció de la pàtria potestat i atorga a la persona plena independència i capacitat jurídica d’obrar. No obstant això, aquesta llibertat, aparentment molt anhelada pels joves, comporta al seu torn una sèrie de drets i obligacions que poden causar-los ansietat. Als 18 anys, una persona pot votar i ser votada, demanar un préstec al banc, accedir a ocupacions públiques, fins i tot en horari nocturn i, abans de res, és responsable dels seus actes. Una sèrie de canvis importants que, quan coincideixen amb l’inici de l’etapa universitària o laboral fora de la llar familiar, acreixen la incertesa i plantegen seriosos dubtes sobre com dur-los a terme de manera satisfactòria.

Començament d’una nova etapa?

Començament d'una nova etapa?

Complir 18 anys implica canvis. Encara que els joves cada vegada tenen més cotes d’autonomia anys abans d’haver complert aquesta edat (tradicionalment lligada a una major llibertat per part dels pares), qüestions com el dret al vot i a ser votat, l’obtenció del permís de conduir, la titularitat d’un negoci i l’accés a ocupacions públiques, perillosos o amb horari nocturn només poden fer-se efectives amb l’arribada a aquesta etapa. Però com ho viuen els joves? El professor Fernando Jiménez, del departament de Personalitat, Avaluació i Tractament psicològics de la Universitat de Salamanca, assegura que el jove viu aquest passo a la majoria d’edat, coincident en la majoria de l’els casos amb una nova etapa universitària, quan sali del context familiar: els estudis en la universitat, nova vida, nous companys en residència, pis, autonomia pròpia, noves responsabilitats i, tot això, lluny del control familiar. Al seu judici, tots aquests canvis no són fàcils d’afrontar, per la qual cosa subratlla que el jove pot arribar a viure’ls “amb preocupació, amb incertesa i amb certa ansietat davant els fracassos”.

En general, la majoria d’edat ha perdut el significat que tenia. Si complir 18 anys era sinònim de ‘ser major’, ara aquesta condició sembla adquirir-se molt abans. “Pràcticament s’ha perdut aquesta idea que els 18 anys són un sinònim de major llibertat. Els joves tenen ara més llibertat des que ells mateixos tenen la consciència que la posseeixen i diuen fer ‘el que desitgen i volen’, se senten així des de principis de l’adolescència. La coincidència amb els 18 anys no és més que un pur atzar”, diu Jiménez. Fins fa alguns anys, les famílies celebraven la nova edat amb la ‘posada de llarg’ de les noies i amb discursos sobre la importància de la responsabilitat en el cas dels nois, uns costums que pràcticament han desaparegut avui dia, quan els pares encara tracten als seus fills i filles com si fossin ‘el nen’ o ‘la nena’. Segons Jiménez, “els pares intenten solucionar-los tot tipus de problemes fins que surten de casa per a viure en parella, estudiar o treballar, que és quan prenen consciència de ser responsables i comencen a ser majors”.

Per al president de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família, Luís Zarraluqui, “la determinació de la majoria d’edat ha estat sempre un tema important, sobretot, en el cas de les dones”. Segons recorda, el Codi Civil ha passat d’establir la majoria d’edat als 23 anys a fer-ho als 21 i després als 18. “Fins i tot -rememora- hi havia una situació singular en 1889 en la qual, encara que les dones fossin majors d’edat, si no havien complert 25 anys necessitaven llicència dels seus pares per a una sèrie d’actes i tenien l’obligació de viure a casa”.Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) revelen que al voltant de dos milions d’espanyols han complert o compliran 18 anys durant 2006.

Al voltant de dos milions d’espanyols han complert o compliran 18 anys durant 2006

L’actitud dels pares i mares cap als qui es troben en aquest període ha de ser la d’uns amics que els escolten, parlen amb ells i s’asseuen a comentar els problemes i interrogants que els planteja aquesta etapa. “Els pares han d’estar atents a les ‘olors’ que acomiaden certes preguntes, reaccions o comportaments dels seus fills, perquè quan això no és així, cadascun triarà el que més li ve de gust per a alimentar-se, sense saber si això és bo, dolent o insuls”, reflexiona Jiménez a través d’aquesta metàfora. No s’ha de confondre, això sí, l’amistat entre pares i fills amb la condescendència, cal saber posar límits i destriar quan, sota el pretext de la llibertat que se li pressuposa a cada edat, els fills demanen als seus progenitors coses “impensables” en certs moments i circumstàncies. “Els límits han de ser clars”, sentència el professor.

Perfil de la joventut

Perfil de la joventut

Els ‘dieciochoañeros’ són objecte de nombrosos estudis. L’Eurobaròmetre elaborat per la Comissió Europea l’any 2000 els defineix com a bons amics, amb interès per la música, la televisió i l’esport, i destaca que només el 15% dels espanyols entre 16 i 19 anys té un treball remunerat, enfront del 25% dels joves europeus de la mateixa edat que tenen ocupació. En la mateixa línia, el sociòleg i catedràtic Javier Elzo, de la Universitat de Deusto, a Bilbao, assegura que en aquesta franja d’edat els qui “solament pensen en la festa, beuen i consumeixen drogues fins que el cos o la butxaca aguantin estan manifestament menys contents amb les seves vides que els joves que saben aliar la festa, consumint amb moderació o no consumint, amb el treball, l’estudi, l’esport o, simplement, la vida quotidiana de l’endemà”. Aquestes reflexions apareixen en l’estudi previ a l’elaboració del llibre ‘Els joves i la felicitat’ i coincideixen, en gran manera, amb les conclusions de l’informe ‘Joves Espanyols 2005’, patrocinat per la Fundació Santa María.

Segons reflecteix el sociòleg, autor també d’aquest estudi, els joves d’ara tenen més recursos i diners per a divertir-se, però prioritzen i valoren, sobretot, la família, els amics i la salut

“Els joves d’ara tenen més recursos i diners per a divertir-se, però prioritzen i valoren, sobretot, la família, els amics i la salut”

seguit del treball, guanyar diners, tenir temps lliure, portar una vida moral i digna, tenir una vida sexual satisfactòria, estudiar per a tenir una bona formació i competència professional, i, en últim lloc, la política i la religió. A més, estan sensibilitzats pels problemes socials i donen suport als moviments ecologistes i de defensa dels drets humans, estan més despreocupats per la deterioració del medi ambient, valoren el matrimoni encara que el retarden i, per a un 92% dels joves espanyols, l’oci i el temps lliure és un element central en el seu nivell de vida, com ho és també l’ús del mòbil. “Representa un dels majors canvis en la conducta quotidiana de la població espanyola i, especialment, dels joves. Les relacions socials relacionades amb l’oci i el temps lliure s’han transformat substancialment degut, principalment, a les tecnologies de la informació i comunicació”, apunta l’estudi.

Canvis legals: emancipació i pàtria potestat

Amb la majoria d’edat la persona adquireix plena independència. La pàtria potestat exercida pels pares fins llavors queda extingida i el jove passa a ser el responsable absolut dels seus actes, sempre que no estigui incapacitat o tingui una malaltia física o psíquica de caràcter permanent, que prorrogui la pàtria potestat. “La majoria d’edat representa adquirir la plena capacitat jurídica d’obrar, és el moment en el qual una persona pot, per si sola, realitzar tots els actes de la vida ordinària i extraordinària. Pot disposar dels seus béns, concertar tota classe de contractes i realitzar tota classe d’actes jurídics, encara que a vegades sorgeixin dubtes sobre la maduresa de la persona per a dur a terme certs actes”, explica Luís Zarraluqui. En tot cas, en complir 18 anys la persona deixa d’estar subjecta a qualsevol autoritat i se li suposa la capacitat necessària per a prendre les seves pròpies decisions, governar-se a si mateixa i governar els seus béns. En aquest sentit, també desapareix la denominada ‘curatela’, una espècie de tutela que es refereix exclusivament als béns i la figura dels quals, el curador, no substitueix a la persona, sinó que la representa. “Quan una persona està incapacitada o declarada pròdiga, amb una limitació per a l’administració dels seus béns, es nomena un ‘curador’ que és qui la representa”, assenyala el president de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família.

No obstant això, el jove entre 16 i 18 anys pot prendre la decisió d’emancipar-se si contreu matrimoni amb una persona major d’edat o obté el consentiment dels titulars de la pàtria potestat o del jutge per a això. L’Eurobaròmetre afirma que als 18 anys només el 3% dels joves espanyols s’ha emancipat als 18 anys només el 3% dels joves espanyols s’ha emancipat.

Als 18 anys només el 3% dels joves espanyols s’ha emancipat

No obstant això, a tots ells se’ls permet, amb el consentiment dels seus pares o tutors, demanar préstecs, gravar o vendre béns immobles, establiments mercantils o industrials; disposar de béns d’extraordinari valor, com a joies; ser defensors dels béns d’un desaparegut o representant del declarat absent, i acceptar una herència. Però no poden disposar lliurement dels seus béns fins a la majoria d’edat. El que sí que pot fer un menor emancipat és comparèixer en un judici.

A Espanya, l’Institut de la Joventut (INJUVE) preveu l’obertura progressiva d’Oficines d’Emancipació Jove en totes les comunitats autònomes, dins del ‘Programa d’Emancipació Jove’. La labor d’aquestes oficines és oferir suport en matèria d’ocupació -amb orientació a la formació, desenvolupament d’idees emprenedores i defensa dels drets laborals- i habitatge -informació sobre bosses d’habitatge en lloguer i per a l’accés a l’habitatge-. En aquest sentit, des que l’Injuve va començar l’any passat aquests programes d’emancipació, s’han registrat un total de 128.744 usuaris directes i 1.537.176 indirectes. A més, 2.663 joves han trobat treball, s’han creat 490 empreses i 13.708 joves han llogat un pis gràcies a les Borses d’Habitatge que hi ha en tota Espanya. L’objectiu és que aquestes xifres augmentin cada any per a facilitar als joves el passo a una etapa que, subratlla Zarraluqui, “està carregada de responsabilitats per a les quals no sempre estem preparats”.