Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Complir 18 anys

Alguns experts asseguren que el passo a la majoria d'edat es pot viure amb incertesa i ansietat davant els canvis i responsabilitats que comporta

A Espanya només el 3% dels joves s’emancipa als 18 anys. A aquesta edat la Llei preveu l’extinció de la pàtria potestat i atorga a la persona plena independència i capacitat jurídica d’obrar. No obstant això, aquesta llibertat, aparentment molt anhelada pels joves, comporta al seu torn una sèrie de drets i obligacions que poden causar-los ansietat. Als 18 anys, una persona pot votar i ser votada, demanar un préstec al banc, accedir a ocupacions públiques, fins i tot en horari nocturn i, abans de res, és responsable dels seus actes. Una sèrie de canvis importants que, quan coincideixen amb l’inici de l’etapa universitària o laboral fora de la llar familiar, acreixen la incertesa i plantegen seriosos dubtes sobre com dur-los a terme de manera satisfactòria.

Començament d'una nova etapa?

/imgs/2006/09/adolescentes2d.jpg

Complir 18 anys implica canvis. Encara que els joves cada vegada tenen més cotes d’autonomia anys abans d’haver complert aquesta edat (tradicionalment lligada a una major llibertat per part dels pares), qüestions com el dret al vot i a ser votat, l’obtenció del permís de conduir, la titularitat d’un negoci i l’accés a ocupacions públiques, perillosos o amb horari nocturn només poden fer-se efectives amb l’arribada a aquesta etapa. Però com ho viuen els joves? El professor Fernando Jiménez, del departament de Personalitat, Avaluació i Tractament psicològics de la Universitat de Salamanca, assegura que el jove viu aquest passo a la majoria d’edat, coincident en la majoria de l’els casos amb una nova etapa universitària, quan sali del context familiar: els estudis en la universitat, nova vida, nous companys en residència, pis, autonomia pròpia, noves responsabilitats i, tot això, lluny del control familiar. Al seu judici, tots aquests canvis no són fàcils d’afrontar, per la qual cosa subratlla que el jove pot arribar a viure’ls “amb preocupació, amb incertesa i amb certa ansietat davant els fracassos”.

En general, la majoria d’edat ha perdut el significat que tenia. Si complir 18 anys era sinònim de ‘ser major’, ara aquesta condició sembla adquirir-se molt abans. “Pràcticament s’ha perdut aquesta idea que els 18 anys són un sinònim de major llibertat. Els joves tenen ara més llibertat des que ells mateixos tenen la consciència que la posseeixen i diuen fer ‘el que desitgen i volen’, se senten així des de principis de l’adolescència. La coincidència amb els 18 anys no és més que un pur atzar”, diu Jiménez. Fins fa alguns anys, les famílies celebraven la nova edat amb la ‘posada de llarg’ de les noies i amb discursos sobre la importància de la responsabilitat en el cas dels nois, uns costums que pràcticament han desaparegut avui dia, quan els pares encara tracten als seus fills i filles com si fossin ‘el nen’ o ‘la nena’. Segons Jiménez, “els pares intenten solucionar-los tot tipus de problemes fins que surten de casa per a viure en parella, estudiar o treballar, que és quan prenen consciència de ser responsables i comencen a ser majors”.

Per al president de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família, Luís Zarraluqui, “la determinació de la majoria d’edat ha estat sempre un tema important, sobretot, en el cas de les dones”. Segons recorda, el Codi Civil ha passat d’establir la majoria d’edat als 23 anys a fer-ho als 21 i després als 18. “Fins i tot -rememora- hi havia una situació singular en 1889 en la qual, encara que les dones fossin majors d’edat, si no havien complert 25 anys necessitaven llicència dels seus pares per a una sèrie d’actes i tenien l’obligació de viure a casa”.Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) revelen que al voltant de dos milions d’espanyols han complert o compliran 18 anys durant 2006.Al voltant de dos milions d’espanyols han complert o compliran 18 anys durant 2006 L’actitud dels pares i mares cap als qui es troben en aquest període ha de ser la d’uns amics que els escolten, parlen amb ells i s’asseuen a comentar els problemes i interrogants que els planteja aquesta etapa. “Els pares han d’estar atents a les ‘olors’ que acomiaden certes preguntes, reaccions o comportaments dels seus fills, perquè quan això no és així, cadascun triarà el que més li ve de gust per a alimentar-se, sense saber si això és bo, dolent o insuls”, reflexiona Jiménez a través d’aquesta metàfora. No s’ha de confondre, això sí, l’amistat entre pares i fills amb la condescendència, cal saber posar límits i destriar quan, sota el pretext de la llibertat que se li pressuposa a cada edat, els fills demanen als seus progenitors coses “impensables” en certs moments i circumstàncies. “Els límits han de ser clars”, sentència el professor.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions