Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El doctorat s’adapta a Europa

Els nous programes per obtenir el títol de doctor se centren en la labor investigadora
Per martavazquez 20 de setembre de 2009
Img doctorandodlistado
Imagen: Gisela Royo

El doctorat, tercer nivell dels estudis universitaris al nostre país, s’ha renovat per adaptar-se a la metodologia i principis bàsics que persegueix el futur Espai Europeu d’Educació Superior (EES). Els requisits formatius d’accés i la manera de presentació de la tesi de recerca són alguns dels principals canvis que afecten a aquests ensenyaments oficials.

La data límit establerta per a la convergència del sistema universitari espanyol amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) és imminent. El proper curs 2010-2011, tots els nivells d’estudis universitaris han d’haver-se adaptat per aconseguir la deguda harmonització que exigeix aquest marc educatiu comú. Amb aquest objectiu, l’any 2007 es van asseure les bases per realitzar una profunda modernització de les universitats del nostre país. Es va establir una nova estructura dels ensenyaments superiors en tres cicles: grau, màster i doctorat. Els dos últims nivells, conformen en conjunt els denominats estudis de postgrau.

Els canvis en l’ordenació dels nous títols de grau i dels ensenyaments de màster han estat importants. Els estudis de doctorat s’han renovat també amb la finalitat d’establir els vincles adequats entre l’Espai Europeu d’Educació i l’Espai Europeu de Recerca.

Accés als estudis

Per obtenir el títol de doctor és necessari superar un període de formació i un altre de recerca organitzat

El Reial decret 1393/2007 del Ministeri d’Educació estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials. Entre elles, les de doctorat. La seva finalitat és la formació avançada de l’estudiant en les tècniques de recerca. Igual que instituïa la normativa anterior, aquest Reial decret estableix que per obtenir el títol de doctor és necessari superar un període de formació i un altre de recerca organitzat. El conjunt d’aquestes activitats conforma el programa de doctorat.

Per accedir al període de formació, l’estudiant ha de complir amb les mateixes condicions que per a l’accés als ensenyaments oficials de màster: ha de tenir un titulo universitari oficial espanyol o equivalent d’altres països. Si vol ingressar al període de recerca del doctorat, cal complir algunes de les següents condicions:

  • Comptar amb un títol oficial de màster universitari o un altre del mateix nivell expedit per una institució d’educació superior de l’EEES.
  • Haver superat 60 crèdits inclosos en un o diversos màsters, d’acord a l’oferta de la universitat. De manera excepcional, s’accepta a els qui acreditin el mateix nombre de crèdits de postgrau en activitats formatives no incloses en un màster, però configurats per la universitat amb criteris d’interès estratègic o per motius científics que aconsellin la formació de doctors en un àmbit determinat.
  • Tenir un títol de grau adaptat a l’EEES, la durada de la qual sigui de, almenys, 300 crèdits.

    Les universitats estableixen els procediments i criteris d’admissió corresponents a cadascun dels programes

    Però aquests requisits no són els únics. Les universitats, en l’àmbit de la seva autonomia, estableixen els procediments i criteris d’admissió corresponents a cadascun dels programes de doctorat que imparteixen. En general, exigeixen la formació prèvia de l’estudiant en determinades disciplines, imprescindibles per cursar els estudis amb èxit. En molts casos, les institucions d’educació superior constitueixen un programa concret que integra els 60 crèdits del període de formació. Aquests poden estar organitzats en forma de màster oficial, que es converteix en obligatori per accedir a un programa de doctorat específic. És necessari que els sol·licitants consultin els requisits previs de cada doctorat en el qual vulguin ser admesos.

    La tesi doctoral

    Els estudiants admesos en el període de recerca es matriculen cada curs acadèmic a la universitat en qualitat de doctorands. La matrícula els atorga el dret a la tutela acadèmica i a la utilització dels recursos necessaris per desenvolupar la seva tesi doctoral. Aquesta consisteix en un treball original de qualsevol disciplina elaborat pel candidat al títol de doctor. Per a la seva elaboració, la universitat li assigna un director, que ha de ser sempre un doctor amb experiència investigadora acreditada. Aquest mateix perfil és el que han de complir els components del tribunal que avaluï la tesi.

    La comissió del doctorat autoritzarà la defensa del treball de recerca

    Una vegada finalitzada, i previ informe favorable del doctor que l’ha dirigit, l’investigador ha de dipositar la tesi en les condicions que determini cada universitat. L’òrgan responsable del programa de postgrau la remet a la comissió del doctorat, que procedeix a autoritzar o no la defensa del treball de recerca. Si s’autoritza, l’aspirant a doctor ha d’exposar-ho davant un tribunal compost per cinc membres amb el perfil referit. En finalitzar, cadascun d’ells formula per escrit la seva valoració i s’emet una qualificació global que pot ser “no apte”, “aprovat”, “notable” o “excel·lent”.

    Si la valoració obtinguda després de l’avaluació és positiva, l’estudiant obté el títol de doctor per la universitat en la qual hagi estat aprovada la tesi. El títol pot incloure l’esment “cum laude” si la qualificació global és d’excel·lent i s’emet, en tal sentit, el vot favorable d’almenys quatre membres del tribunal. Es pot obtenir l’esment “Doctor Europeu” sempre que es compleixin els requisits exigits.

    Panorama actual

    En l’actualitat, les universitats públiques i privades espanyoles ofereixen prop d’1.000 programes de doctorat. La majoria s’ajusta als preceptes del Pla de Bolonya. Segons les últimes dades del Ministeri d’Educació, segueixen aquests ensenyaments un total de 77.654 estudiants, una xifra similar a la d’anys anteriors. No obstant això, el nombre de tesis llegides és molt inferior, 7.235. La conjunció d’aquestes xifres aporta una dada rellevant: el percentatge d’estudiants de doctorat que culminen els estudis amb el títol de doctor no aconsegueix el 11%.

    Una de les principals raons d’aquesta alta taxa d’abandó té el seu origen en l’ampli període de temps que s’inverteix per culminar-los. Aquesta dada apareix reflectit en l’Enquesta sobre Recursos Humans en Ciència i Tecnologia, realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística el passat any. L’estudi, que es refereix a doctors que han obtingut el seu títol en alguna universitat espanyola durant el període comprès entre els anys 1990 i 2006, conclou que l’edat mitjana per doctorar-se és de 34 anys. La durada mitjana, des que s’inicien els cursos de doctorat fins que s’obté el títol de doctor, és de sis anys.

    L’enquesta també revela dades sobre l’activitat professional posterior dels doctors. El 96,4% estava en actiu després de finalitzar els estudis. El 44,4% tenia ocupació en el sector de l’Ensenyament Superior i el 35,8% estava ocupat en l’Administració pública.