L’any 2009 es van llegir 8.187 tesis doctorals a les universitats espanyoles. No obstant això, el nombre total d’estudiants matriculats en programes de doctorat en el curs 2008-2009 era de 77.249, una xifra similar a anys anteriors. L’excessiva prolongació en el temps del període de realització d’aquests ensenyaments provoca que gran part dels aspirants a Doctor es perdin en el camí. Per aquest motiu, la nova normativa reguladora dels estudis de doctorat marca un límit màxim a la durada dels programes de tercer cicle: tres anys, des de la matriculació fins a la presentació final de la tesi doctoral, si la dedicació és a temps complet. A més d’establir aquesta limitació, la recent regulació modifica alguns aspectes referits al tribunal examinador i les qualificacions i instaura el nou esment de “Doctor Internacional”.
Imagen: Simon Pearson
Adaptació a l’EEES
Prop de 70.500 universitaris opten al nostre país per continuar la seva carrera formativa amb estudis de tercer cicle: el doctorat. El principal objectiu d’aquesta formació de postgrau, que porta a l’obtenció del títol de Doctor, és l’avanç del coneixement científic a través de la recerca original. Al nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el doctorat adquireix especial rellevància com a principal enllaç entre el marc educatiu comú i l’Espai Europeu de Recerca (European Research Area), una plataforma orientada a reagrupar i intensificar les activitats de recerca en l’àmbit comunitari per assegurar el futur econòmic i competitiu dels Estats membres.
Les universitats espanyoles han hagut d’adaptar la formació doctoral al nou marc comú
Igual que els estudis universitaris de primer i segon cicle (Grau i Màster), les universitats espanyoles han hagut d’adaptar la formació doctoral al nou marc comú i establir per a ella una estructura coherent amb els nous reptes de la societat del coneixement actual. El recent Reial decret 99/2011, que regula els ensenyaments oficials de doctorat al nostre país, recull els aspectes dissenyats pels responsables europeus que han de caracteritzar un programa doctoral de qualitat.
Durada dels programes
En el present curs 2010-2011, s’imparteixen a les universitats espanyoles un total d’1.624 programes de doctorat adaptats a l’EEES. Els estudis s’estructuren en la forma que determinen els estatuts de les universitats, d’acord als criteris establerts per a la verificació i autorització dels mateixos per part del Consell d’Universitats i les corresponents comunitats autònomes. Per obtenir el titulo de Doctor, és necessari superar un període de formació i un període de recerca organitzat, que culmina amb la presentació i lectura d’un treball de recerca original: la tesi doctoral.
El 36,1% dels doctors a Espanya van defensar la seva tesi entre els 31 i 40 anys i el 20,7%, amb més de 40
Una de les principals novetats de la nova normativa reguladora del doctorat és l’establiment d’un límit de temps per completar el programa. Fins ara, els doctorands inverteixen una mitjana de 5,6 anys, des que comencen els seus estudis fins que presenten la seva tesi. Segons les dades recollides pel Ministeri d’Educació, el 36,1% dels doctors a Espanya van defensar la seva tesi quan tenien entre 31 i 40 anys i el 20,7%, més de 40. Per evitar aquesta prolongació temporal dels estudis, el Reial decret 99/2011 marca els següents límits en funció de la dedicació de l’estudiant:
L’estudiant pot sol·licitar la baixa temporal al programa per un període màxim d’un any
Al moment de computar aquests períodes límits per finalitzar els programes de doctorat, la normativa especifica també que no es tindran en compte les baixes del doctorand per malaltia, embaràs o altres causes previstes en la normativa. D’altra banda, l’estudiant pot sol·licitar la baixa temporal al programa per un període màxim d’un any, ampliable fins a un any més.
Tesi: tribunal i qualificacions
Una vegada finalitzat el període de formació del programa, el doctorand ha d’iniciar la fase de recerca per a l’elaboració d’una tesi doctoral, que li capacita per al treball autònom en l’àmbit de la R+D+i. Un tribunal designat per la comissió del programa avalua la tesi. Els seus integrants han de tenir el títol de Doctor i comptar amb experiència investigadora acreditada. Respecte a aquest aspecte, la nova normativa estableix com a condició obligatòria que la majoria de membres d’aquest tribunal siguin externs a la universitat on s’imparteix el programa i a altres institucions o organitzacions que col·laborin en ell.
La majoria dels membres del tribunal han de ser externs a la universitat on s’imparteix el programaLes qualificacions globals que es concedeixen a la tesi varien també a partir de la nova regulació. Conforme a l’anterior normativa, el treball de recerca podia obtenir la qualificació de “no apte”, “aprovat”, “notable” o “excel·lent”. No obstant això, a partir d’ara els termes qualificadors es limiten a “apte” i “no apte”.
Per obtenir l’esment “cum laude” en la tesi és necessari comptar amb el vot positiu en tal sentit de la totalitat d’integrants del tribunal. Amb anterioritat, aquest esment s’atorgava si la qualificació global era d’excel·lent i s’emetia el vot favorable de, almenys, quatre membres del tribunal qualificador.
Un dels principals objectius dels programes de doctorat adaptats a l’EEES és fomentar la mobilitat dels estudiants, per facilitar l’intercanvi de coneixements i experiències entre diferent països. Per reconèixer els esforços dels doctorands en pro d’aquesta pràctica, l’anterior normativa permetia incorporar l’esment “Doctor Europeus” de forma addicional al títol de Doctor, sempre que es complissin una sèrie de requisits. Aquest esment se substitueix ara per la de “Doctor Internacional”, que s’obté quan concorrin les següents circumstàncies:
