Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Emprendimiento universitari, com fomentar-ho

Les bones pràctiques inclouen xarxes d'emprendimiento, escoles per ensenyar a motivar, graus específics i ajudes a la creació d'empreses

Img emprendedores Imatge: Nina Wöltgen

Fomentar l’emprendimiento des de la universitat permet als joves afermar uns coneixements i motivació suficients per llançar-se a l’aventura empresarial, fins i tot, durant els seus estudis. Però com aconseguir-ho? Un congrés recent ha desvetllat una sèrie de bones pràctiques. Aquestes fan referència a la creació de xarxes d’emprendimiento, escoles d’estiu, graus específics, competicions entre alumnes i ajudes a l’engegada d’empreses. En aquest article es recullen també bones pràctiques internacionals sobre emprendimiento i com la universitat pot estar a favor de l’emprendimiento.

Img emprendedores artticulo
Imatge: Nina Wöltgen

Models d’emprendimiento universitari

S’anima als estudiants a muntar les seves pròpies empreses i desenvolupar plans de negoci

L’emprendimiento és una alternativa a l’elevada taxa de desocupació juvenil, que a Espanya supera el 50%. El passat 18 i 19 de setembre, la Fundació Universitat-Empresa (VA SER) de la Cambra de comerç i Indústria de Madrid va organitzar el primer Simposi d’Educació Emprenedora a la Universitat, una trobada que va reunir a representants de 62 universitats i de l’àmbit de l’emprendimiento.

Durant l’esdeveniment, els uns i els altres van aportar les seves claus i van destacar una sèrie de bones pràctiques. La seva engegada ha suposat l’obertura d’un nou camí en el qual els estudiants prenen les regnes i ideen els seus propis negocis. És una nova manera d’estudiar i de posar en pràctica els coneixements.

En concret, en la trobada preparada per la VA ANAR es van subratllar cinc experiències dutes a terme a sengles universitats espanyoles. “Per la seva metodologia, caràcter innovador o àmbit d’actuació” es considera que són model de bones pràctiques.

  1. Xarxa d’Emprendimiento Universitari de les Universitats Públiques Catalanes (XEU). Coordinada per la Universitat de Barcelona, la XEU pretén que les universitats públiques siguin els centres que fomentin i donin suport a les activitats emprenedores dels alumnes. S’organitzen accions de foment de l’emprendimiento i es persegueix el talent emprenedor i les vocacions empresarials. Les seves línies d’actuació són quatre: motivar i fomentar l’esperit emprenedor, crear i impulsar idees innovadores en l’entorn universitari, ajudar a consolidar iniciatives empresarials i generar coneixement.

  2. Escola d’Estiu per a Professors Universitaris Motivadors de l’Esperit Emprenedor. Aquesta Escola forma part del projecto RE4 i està recolzada per les universitats de València, Còrdova, Valladolid i La Llacuna. Si escau, són els professors els qui reben formació, per traslladar-la després en forma de motivació als alumnes. La finalitat és directament millorar la taxa d’ocupabilitat dels universitaris a través del foment del seu esperit emprenedor.

  3. Grau en Lideratge Emprenedor i Innovador. La Universitat de Mondragón compta amb el Grau en Lideratge Emprenedor i Innovador. El seu objectiu és que els graduats estiguin “capacitats per liderar de forma eficient la creació de noves empreses i/o nous negocis dins d’empreses existents”. Per a això, s’anima als alumnes a ser proactius des del primer dia -han de muntar la seva pròpia empresa- i s’imparteix una formació multilingüe mitjançant el mètode “aprendre fent” (learning by doing).

  4. Competició de Creació d’empreses Actúaupm. Actúaupm se centra en estudiants, professors i investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid, entre els qui es pretén potenciar l’esperit emprenedor i incentivar la innovació. Es concedeixen premis econòmics a les millors idees i plans de negoci; s’imparteix formació i es desenvolupa una fase d’incubació, en la qual es recolza a les empreses constituïdes; i es facilita l’accés a finançament, a ubicació en centres d’empreses i una possible xarxa de contactes.

  5. Programa Innogestiona, per al desenvolupament d’empreses basades en el coneixement, la cultura i la creativitat. El Programa Innogestiona de la Universitat de Cadis es dirigeix a grups de recerca de les Facultats de Ciències, Ciències del Mar i de les Escoles d’Enginyeria de Cadis i Algesires. El seu objectiu és fomentar la cultura emprenedora i, per a això, s’assenta en “equips multidisciplinaris de diferents perfils professionals i acadèmics” que analitzen les possibilitats d’èxit dels projectes proposats per grups de recerca d’aquesta universitat. S’analitza el mercat i es realitza un seguiment.

Universitat a favor de l’emprendimiento

La importància de la universitat en l’emprendimiento respon al fet que aquesta representa el primer acostament dels estudiants a l’empresa. A la universitat, els alumnes determinen els seus interessos, realitzen els primers contactes, se’ls motiva i troben la font d’inspiració necessària per impulsar el seu esperit emprenedor.

Fernando Martínez Gómez, director gerent de la Fundació Universitat-Empresa, defensa l’educació emprenedora com a “clau per millorar l’ocupabilitat dels universitaris”. Considera que les universitats són “actors essencials en el desenvolupament social, tecnològic i econòmic” i, per això, aposta perquè són aquests centres els artífexs de la relació necessària entre universitat i empresa.

Les propostes són variades: des d’assignatures directament relacionades amb l’emprendimiento, a accions de “mentoring” (assessorament per part d’un expert) o vivers d’empreses, on els emprenedors disposen d’oficines a baix cost per reduir les despeses inicials de l’engegada de la seva empresa i comptar amb més fons per al seu llançament.

Bones pràctiques internacionals sobre emprendimiento

La Fundació Universitat-Empresa ha editat la publicació ‘Educació emprenedora: Bones pràctiques internacionals‘. En aquest informe es recullen un total de 22 iniciatives -11 en cada cas- desenvolupades a Amèrica del Nord i Europa. La finalitat és explicar que “les solucions són múltiples i variades”.

Entre les bones pràctiques nord-americanes es destaquen les següents:

  1. Babson College. Amb activitats centrades en l’ensenyament de l’emprendimiento, ja que considera que l’emprendimiento pot aprendre’s.
  2. Student Leadership and Innovation Commons (SLIC), de Brock University. Posa en contacte a els qui tenen una idea amb els qui compten amb els mitjans per dur-la a terme.
  3. Full-Estafi Master of Science in Programari Management, de Carnegie Mellon University. Aposta per “recerques innovadores que connectin amb empreses d’alta tecnologia locals, nacionals i globals”.
  4. Centre d’Emprendimiento Musical, d’University of Colorit Boulder. Se centra en el desenvolupament professional de músics i l’emprendimiento artístic.
  5. Entrepreneurship@cornell, de Cornell University. Promou l’educació emprenedora a través d’activitats per a tots els sectors de la universitat.
  6. Entrepreneurship Education inGenomics , d’University of British Columbia. Treballa per al finançament i informació per a la recerca genòmica i proteòmica canadenca.
  7. Kauffman Campuses, de Kauffman Foundation. L’objectiu és ajudar a les universitats a ser més emprenedores, en el que ensenyen i com ho ensenyen.
  8. Martin Trust Center for MIT Entrepreneurship, de Massachussets Institute of Technology. Es fomenta l’educació en el lideratge, l’aliança amb empreses i la creació i manteniment d’una xarxa de contactes.
  9. Carolina Entrepreneurial Initiative, d’University of North Carolina at Chapel Hill. Entre altres coses, es recolza una incubadora d’empreses i un concurs de plans d’empreses d’estudiants.
  10. Wharton College, d’University of Pennsylvania. Imparteix estudis de gestió emprenedora, amb una oferta superior a 20 cursos.
  11. Engineering Entrepreneurship@uvic, d’University of Victoria. Els alumnes estudien un Màster en Ciències Aplicades i “treballen mà a mà amb líders sectorials per crear una nova empresa de la qual són copropietaris”, assenyala l’informe.

Entre les bones pràctiques europees se subratllen les següents:

  1. Centri for Entrepreneurial Learning, de la Universitat de Cambridge. Desenvolupa activitats educatives que “inspiren i milloren” les competències emprenedores.
  2. Team Academy, de la Universitat Politècnica de Jamk. Al començament del curs es forma un equip-empresa d’estudiants, que treballen, comparteixen idees i aprenentatge.
  3. Finpin, xarxa composta per 14 universitats finlandeses de Ciències Aplicades. Impulsa l’emprendimiento de base tecnològica i, per a això, desenvolupa activitats d’educació superior que promoguin “el coneixement i l’emprendimiento basats en la innovació”.
  4. International Center for Entrepreneurial Studies, de la Universitat d’Osijek. Recolza “un sistema integrat de recerca, formació, informació i documentació en l’àmbit de l’educació emprenedora”.
  5. Kaospilots. Se centra en el “learning by doing” adaptat a necessitats específiques.
  6. Emprendimiento en Periodisme i Ciències Socials, de Sciencespo. Sensibilitza als alumnes en la creació d’empreses i els ajuda en la maduració i engegada dels seus projectes.
  7. Tut Innovation and Business Center, de Tallinn University Of Technology. Dona suport/Dóna suport per a la creació de noves empreses de base tecnològica.
  8. Tumentrepreneurship, de Technische Universität München. Assessorament, recerca, formació i una extensa xarxa de contactes són les claus amb què expliquen els emprenedors.
  9. Yes! Delft, de Delft University of Technology. Conferències de motivació, assignatures sobre emprendimiento i un projecte final “parcialment orientat a la comercialització d’un producte o servei” són algunes de les opcions que proposa.
  10. Zentrum Für Entrepreneurship, de Technische Universität Berlin. Finança la fundació d’empreses des de la universitat i és lloc de trobada d’inversors, “Business Angels” i emprenedors.
  11. Phd in Technological Change and Entrepreneurship, del Center for Innovation, Technology and Policy Research IN+. Centrat a les noves tecnologies, es planteja un programa amb forta orientació internacional. “Els estudiants assisteixen a cursos a Lisboa i Pittsburgh abans de treballar en la recerca conduent a la tesi”, assenyalen els impulsors de la iniciativa, “oberta a estudiants de tot el món”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions