Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Formació complementària per homologar un títol universitari

El 30% dels universitaris que sol·liciten l'homologació d'un títol estranger han de superar uns requisits formatius complementaris

Img documentoslistado Imatge: Dave Di Biase

Molts dels títols d’educació superior expedits en universitats estrangeres tenen una total correspondència en continguts i objectius amb els inclosos al catàleg de títols universitaris oficials del nostre país i per tant poden ser homologats de forma directa. No obstant això, en altres titulacions es detecten durant el procés d’homologació certes manques formatives respecte a les espanyoles, i aquestes s’han d’esmenar mitjançant diferents requisits formatius complementaris, necessaris per a l’expedició de la credencial d’homologació.

Img documentosportadaImagen: Dave Di Biase

L’augment de la població immigrant a Espanya, així com l’increment de la mobilitat dels universitaris espanyols a centres d’estudis superiors d’altres països són algunes de les causes que han provocat que el nombre de sol·licituds d’homologació de títols universitaris estrangers s’hagi multiplicat en els últims anys. L’any 2007 es van dictar més de 25.600 resolucions d’homologació, una xifra molt superior a les 9.303 resolucions dictades amb prou feines cinc anys abans.

L’obtenció de l’homologació a un títol del catàleg de títols universitaris oficials, que suposa el reconeixement oficial de la formació superada per obtenir un títol estranger com a equivalent a l’exigida per a l’obtenció d’un títol espanyol d’aquest catàleg, atorga al títol estranger els mateixos efectes del títol amb el qual s’homologa, tant en l’àmbit educatiu com en el professional. Per això, és molt important que en el procés d’homologació s’examinin de forma exhaustiva tots els criteris que poden determinar aquesta equivalència i, en el cas que no es compleixin, es denegui la sol·licitud d’homologació.

No obstant això, en bona part dels casos, un 30% segons les dades de l’últim informe “Les xifres de l’educació a Espanya”, encara que els títols pels quals se sol·licita l’homologació compleixen en general els criteris necessaris per obtenir-la i, per tant, no es poden denegar, es detecten certes manques en la formació acreditada en relació amb l’exigida per obtenir el títol espanyol amb el qual es pretén homologar. Què ocorre llavors? Doncs que la resolució d’homologació positiva d’aquestes sol·licituds queda condicionada al fet que el titulat superi uns requisits formatius complementaris que li ajudaran a suplir aquestes manques en la seva formació.

El titulat compta amb un termini de quatre anys per complir els requisits formatius des que s’emet la resolució

Aquests requisits queden detallats en la resolució d’homologació que es lliura al sol·licitant, on s’especifiquen així mateix les manques exactes de formació que justifiquen la seva exigència i les opcions que té per superar-les. Una vegada rebuda la resolució, el titulat compta amb un termini de quatre anys per complir els requisits formatius a la universitat espanyola de la seva elecció, amb l’única condició que tingui totalment implantats els estudis conduents a l’obtenció del títol espanyol al que es vol homologar l’estranger.

Requisits

Fins a la publicació del Reial decret 285/2004 que regula les condicions d’homologació i convalidació de títols estrangers, l’única via per esmenar les manques formatives que condicionaven la concessió de l’homologació era la superació d’una prova específica; no obstant això, actualment, i tal com disposa l’Ordre ECI/1519/2006, a més d’a través d’aquest mecanisme, la formació complementària es pot obtenir per tres vies més:

  • Proves d’aptitud: les diferents universitats espanyoles han de realitzar almenys dues convocatòries anuals per celebrar les proves d’aptitud de les titulacions que tinguin implantades destinades a verificar els coneixements acadèmics dels sol·licitants d’homologació. Aquestes proves consisteixen en un examen referit als continguts d’aquelles assignatures o matèries en les quals s’han detectat manques i que es recullen en la resolució d’homologació.

  • Període de pràctiques: en ocasions les manques del títol estranger que es desitja homologar tenen més que veure amb els aspectes pràctics de la formació que amb els merament acadèmics. Per això, des del 2006 existeix la possibilitat de suplir les manques formatives a través de la realització d’un període de pràctiques d’una durada màxima de 500 hores. Les condicions de la realització d’aquestes pràctiques, que no impliquen cap relació laboral, són determinades per la universitat que hagi triat el sol·licitant i s’han de dur a terme en un centre propi d’aquesta o en un altre que estigui acreditat per a la docència.

  • Realització d’un projecte: una altra de les possibilitats de complir els requisits formatius per a l’homologació d’un títol és a través de la realització d’un treball o projecte durant un curs acadèmic, referent a aquells continguts en els quals s’han detectat manques formatives. Aquests treballs han de realitzar-se sota la tutela de la universitat triada pel sol·licitant i normalment es regeixen per les normes establertes per als projectes de finalització de carrera de la titulació que es vol homologar.

  • Assistència a cursos tutelats: durant un període no superior a un curs acadèmic, els sol·licitants d’homologació poden realitzar cursos tutelats individuals o col·lectius a la universitat de la seva elecció, sempre que en la resolució d’homologació s’inclogui aquesta opció per esmenar les manques formatives. Els cursos, en els quals s’inclouen les matèries en les quals s’ha detectat falta de formació, estan sotmesos al règim de preus públics de la universitat.

  • Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions