Jaume Sureda i Rubén Mengis, departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears

També es donen casos de plagi acadèmic entre el professorat

Imatge: CONSUMER EROSKI

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han aportat a l’àmbit universitari innombrables avantatges i beneficis. No obstant això, també han propiciat “un augment exponencial del plagi acadèmic”. Així ho afirmen Jaume Sureda, catedràtic del departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears i Rubén Mengis, professor ajudant i doctor del mateix departament. Tots dos professionals són membres del grup de recerca Educació i Ciutadania i han desenvolupat en els últims anys un projecte sobre el plagi entre l’alumnat universitari, finançat pel Ministeri d’Educació. “Hi ha una modalitat de plagi que és fruit de la ignorància més que de la deshonestidad”, assenyalen Sureda i Comes, per els qui “cal exigir que els estudiants adquireixin habilitats que els permetin avaluar i gestionar la informació”, ressalten.

El ciberplagio acadèmic consisteix en la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per localitzar i accedir a documents realitzats per altres persones, amb l’objectiu d’apropiar-se de la totalitat o de part d’aquests i presentar-los com a propis en treballs o activitats acadèmiques, és a dir, sense introduir les necessàries referències als autors ni a les fonts. Convé precisar que aquest fenomen no se circumscriu a l’alumnat. També es donen casos de plagi acadèmic entre el professorat.

El plagi en l’entorn acadèmic ha existit sempre, però la disponibilitat d’accés a documents digitals i les facilitats en la còpia i edició mitjançant processadors de text ha propiciat un augment exponencial d’aquesta pràctica.

“El plagi acadèmic és una pràctica molt estesa als campus universitaris”A tenor dels resultats obtinguts mitjançant una enquesta que efectuem l’any 2007, podem afirmar que el plagi acadèmic és una pràctica molt estesa als campus universitaris: sis de cada deu alumnes espanyols usuaris del portal Universia van admetre haver practicat ciberplagio per confeccionar els seus treballs acadèmics amb fragments copiats i barrejats amb uns altres d’elaboració pròpia. Tres de cada deu (el 33,75%) van confirmar haver confeccionat un treball sense la menor aportació personal, és a dir, amb l’elaboració d’un “collage” de textos plagiats, i sense ni tan sols reescriure-ho per unificar l’estil.

La majoria de professors prenem precaucions per evitar que els nostres alumnes ens presentin treballs plagiats. Aquestes mesures van des del plantejament del treball fins a la revisió del mateix, ja sigui amb algun programa informàtic o amb una eina tan simple com Google. Una altra opció encara més senzilla és llegir de manera atenta els treballs, ja que, molt sovint, el plagi és tan bast, que una atenta lectura llança nombroses pistes. Però aquestes mesures són insuficients. Es necessita una major conscienciació de l’alumnat perquè entengui que a través dels treballs es persegueix millorar la seva formació i que, si desitja aprendre i capacitar-se en la disciplina que estudia, ha de fer-los amb rigor i respecte.

“El professorat no sap què mesurades adoptar ni com actuar davant el plagi”És necessari una major implicació institucional, com la incorporació de forma clara i precisa del tema del plagi en els reglaments acadèmics. Per desgràcia, aquest és un tema absent en moltes normatives. Això provoca que el professorat no sàpiga de forma clara i explícita què fer, quina mesurades adoptar davant la sospita de plagi i, menys encara, com actuar davant la certesa del mateix.

Hi ha una modalitat de plagi que és fruit de la ignorància més que de la deshonestidad. És important tenir en compte que el plagi accidental també està aquí, que el fer un ús inadequat de la citació textual i de la paráfrasis o una mala utilització dels recursos té com a conseqüència produir treballs plagiats.

“L’alumnat no té la més mínima idea sobre com citar i referenciar les fonts”El primer que s’ha de procurar -i en això treballem des del nostre grup de recerca– és assegurar-se que cap alumne pugui excusar-se en el plagi accidental, el plagi per ignorància. Sorprèn i entristeix iniciar un curs de primer i comprovar que l’alumnat no té la més mínima idea sobre com citar i referenciar les fonts en elaborar textos acadèmics. La formació en competències informacionales és una necessitat imperiosa. Cal exigir que els estudiants adquireixin habilitats que permetin avaluar i gestionar la informació i és imprescindible promoure l’ús ètic i socialment responsable d’aquesta. Tot això en honor de millorar les competències acadèmiques i metacognitivas -el tan traïdor “aprendre a aprendre”- dels nostres alumnes.

Els docents som més proclius a fomentar estratègies de prevenció i formació, abans que actuar com a detectius i perseguir accions fraudulentes, aquest és el principal cavall de batalla sobre el qual hem de treballar en els propers anys. És molt important que el professorat prescrigui treballs que requereixin una elaboració pròpia, que forcin a la reflexió i no a una simple reproducció. També és primordial que el docent faci un seguiment estricte de les tasques encomanades i les expliqui de forma clara. No es pot demanar un treball a principis d’octubre i no tornar a parlar d’ell fins al dia abans de lliurar-ho en el mes de febrer. És difícil que els estudiants motivats i que entenen la labor que han de realitzar plagiïn.

Molt negatives. No solament en la vida acadèmica, sinó també en la professional. Els qui copien en un context en el qual no es dona importància al fenomen aprenen a ser deshonestos, aprenen que tot val, que les finalitats justifiquen els mitjans. La universitat que tolera aquestes pràctiques es transforma en un mitjà “deseducativo”.

“És bastant comú a les aules facilitar treballs a altres companys perquè els plagiïn”Facilitar treballs a altres companys perquè els plagiïn en benefici propi sembla ser bastant comú a les aules de les universitats espanyoles. Tal com reflecteix el nostre informe, el 48,7% dels enquestats admet haver-ho fet, fins i tot es dona el cas (23,3%) de realitzar un treball de forma expressa perquè un altre pugui presentar-ho. D’altra banda, el 27,1% dels enquestats creu que és pràctica comuna pagar per la realització d’un treball acadèmic. Encara així, solament un 3,2% afirma haver abonat els serveis d’algun portal especialitzat en la compravenda de treballs acadèmics.

És imprescindible. Nosaltres tenim l’experiència d’un curs que hem dissenyat i impartim en primer d’Educació Social, Pedagogia i Treball Social de la Universitat de les Illes Balears. A l’inici, les competències informacionales de l’alumnat són molt escasses, inexistents en la majoria de casos, i és necessari dedicar-los un semestre per assegurar una transició adequada i fructífera a la universitat. La veritat és que estem satisfets del funcionament d’aquest curs, que en poc temps posarem en OpenCourseWare (OCW) perquè qui ho desitgi pugui utilitzar el material que hem elaborat.

“Hi ha nombroses fonts d’informació especialitzada, recomanem l’ús de Google com a últim recurs” Hi ha nombroses fonts d’informació especialitzada. Per això, recomanem l’ús de Google com a últim recurs al que apropar-se quan un requereix informació amb finalitats acadèmiques. Es pot acudir a bases de dades científiques, repositoris acadèmics, cercadors acadèmics -com Google Acadèmic-, bases de dades de tesis doctorals, revistes electròniques o els serveis documentals de les universitats, entre altres fonts.

En primer lloc, buscar en fonts documentals acadèmiques fiables. Si l’alumne fonamenta la seva estratègia de cerca en les fonts que hem esmentat, tindrà pocs problemes. Però no sempre és així, per això és important que disposi de directrius clares que li permetin determinar la fiabilitat dels documents que utilitza. Nosaltres proporcionem a l’estudiant un model d’avaluació dels recursos, que passa per l’anàlisi de diversos aspectes de l’autoria, el mitjà en el qual s’ha publicat, el contingut, els objectius, etc.

Etiquetes:

plagio-ca profesorado-ca universitat