Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Jaume Sureda i Rubén Mengis, departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears
També es donen casos de plagi acadèmic entre el professorat
- Autor: Per Marta Vázquez-Regna
- Data de publicació: Dimecres, 11deMaigde2011
Imatge: CONSUMER EROSKI Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han aportat a l’àmbit universitari innombrables avantatges i beneficis. No obstant això, també han propiciat “un augment exponencial del plagi acadèmic”. Així ho afirmen Jaume Sureda, catedràtic del departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears i Rubén Mengis, professor ajudant i doctor del mateix departament. Tots dos professionals són membres del grup de recerca Educació i Ciutadania i han desenvolupat en els últims anys un projecte sobre el plagi entre l’alumnat universitari, finançat pel Ministeri d’Educació. “Hi ha una modalitat de plagi que és fruit de la ignorància més que de la deshonestidad”, assenyalen Sureda i Comes, per els qui “cal exigir que els estudiants adquireixin habilitats que els permetin avaluar i gestionar la informació”, ressalten.
Què s’entén per ciberplagio acadèmic?
El ciberplagio acadèmic consisteix en la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per localitzar i accedir a documents realitzats per altres persones, amb l’objectiu d’apropiar-se de la totalitat o de part d’aquests i presentar-los com a propis en treballs o activitats acadèmiques, és a dir, sense introduir les necessàries referències als autors ni a les fonts. Convé precisar que aquest fenomen no se circumscriu a l’alumnat. També es donen casos de plagi acadèmic entre el professorat.
Però el plagi no és un fenomen tan recent com l’expansió de les noves tecnologies.
El plagi en l’entorn acadèmic ha existit sempre, però la disponibilitat d’accés a documents digitals i les facilitats en la còpia i edició mitjançant processadors de text ha propiciat un augment exponencial d’aquesta pràctica.
Fins a quin punt està estès entre els universitaris del nostre país?
Adopten els docents mesures per evitar aquestes activitats deshonestas?
La majoria de professors prenem precaucions per evitar que els nostres alumnes ens presentin treballs plagiats. Aquestes mesures van des del plantejament del treball fins a la revisió del mateix, ja sigui amb algun programa informàtic o amb una eina tan simple com Google. Una altra opció encara més senzilla és llegir de manera atenta els treballs, ja que, molt sovint, el plagi és tan bast, que una atenta lectura llança nombroses pistes. Però aquestes mesures són insuficients. Es necessita una major conscienciació de l’alumnat perquè entengui que a través dels treballs es persegueix millorar la seva formació i que, si desitja aprendre i capacitar-se en la disciplina que estudia, ha de fer-los amb rigor i respecte.
Es contemplen en les normatives universitàries sancions o penalitzacions per aquestes pràctiques?
El plagi no sempre és intencionat i es deriva d’un ús inadequat de les fonts i recursos disponibles.
Hi ha una modalitat de plagi que és fruit de la ignorància més que de la deshonestidad. És important tenir en compte que el plagi accidental també està aquí, que el fer un ús inadequat de la citació textual i de la paráfrasis o una mala utilització dels recursos té com a conseqüència produir treballs plagiats.
Què es pot fer des de l’entorn acadèmic per formar als estudiants en aquest sentit?
Quins són les principals estratègies que ha d’aplicar un docent per prevenir aquestes pràctiques entre els seus alumnes?
Els docents som més proclius a fomentar estratègies de prevenció i formació, abans que actuar com a detectius i perseguir accions fraudulentes, aquest és el principal cavall de batalla sobre el qual hem de treballar en els propers anys. És molt important que el professorat prescrigui treballs que requereixin una elaboració pròpia, que forcin a la reflexió i no a una simple reproducció. També és primordial que el docent faci un seguiment estricte de les tasques encomanades i les expliqui de forma clara. No es pot demanar un treball a principis d’octubre i no tornar a parlar d’ell fins al dia abans de lliurar-ho en el mes de febrer. És difícil que els estudiants motivats i que entenen la labor que han de realitzar plagiïn.
Quines conseqüències en la formació integral de l’alumnat té la generalització d’aquestes actituds deshonestas?
Molt negatives. No solament en la vida acadèmica, sinó també en la professional. Els qui copien en un context en el qual no es dona importància al fenomen aprenen a ser deshonestos, aprenen que tot val, que les finalitats justifiquen els mitjans. La universitat que tolera aquestes pràctiques es transforma en un mitjà “deseducativo”.
A més del “copia-pega”, les TIC han fet proliferar els sistemes d’intercanvi i compravenda de treballs acadèmics a la carta.
Segons els estudis del seu equip de recerca, Internet és avui dia la principal font documental de referència per als estudiants universitaris, però tenen escassa competència en la cerca i utilització de la informació a la Xarxa. Fins a quin punt és necessària l’alfabetització digital a les aules universitàries?
És imprescindible. Nosaltres tenim l’experiència d’un curs que hem dissenyat i impartim en primer d’Educació Social, Pedagogia i Treball Social de la Universitat de les Illes Balears. A l’inici, les competències informacionales de l’alumnat són molt escasses, inexistents en la majoria de casos, i és necessari dedicar-los un semestre per assegurar una transició adequada i fructífera a la universitat. La veritat és que estem satisfets del funcionament d’aquest curs, que en poc temps posarem en OpenCourseWare (OCW) perquè qui ho desitgi pugui utilitzar el material que hem elaborat.
Vostès parlen de “googlelización” en buscar documentació acadèmica. Què altres estratègies i fórmules alternatives als cercadors poden usar els alumnes?
Què recomanarien als estudiants per saber valorar la qualitat, rigurosidad i validesa acadèmica dels diferents recursos de la Xarxa?
En primer lloc, buscar en fonts documentals acadèmiques fiables. Si l’alumne fonamenta la seva estratègia de cerca en les fonts que hem esmentat, tindrà pocs problemes. Però no sempre és així, per això és important que disposi de directrius clares que li permetin determinar la fiabilitat dels documents que utilitza. Nosaltres proporcionem a l’estudiant un model d’avaluació dels recursos, que passa per l’anàlisi de diversos aspectes de l’autoria, el mitjà en el qual s’ha publicat, el contingut, els objectius, etc.
