L’Observatori d’Ocupabilitat i Ocupació Universitaris sorgeix de la situació actual, en la qual “la desocupació, la inestabilitat, els desajustaments formatius-laborals, són solament alguns dels problemes als quals s’enfronten els universitaris espanyols”, expliquen els seus impulsors. Amb la col·laboració d’universitats de tot el país, s’encarregarà de recollir i generar informació que contribueixi a dissenyar polítiques educatives i de treball favorables a els qui acaben els seus estudis. En aquest article s’expliquen les labors de l’Observatori, la seva intenció de convertir-se en referència en matèria d’universitat i ocupació, així com el paper dels Centres de Recollida i Anàlisi de la Informació distribuïts per Espanya.
Labors de l’Observatori d’Ocupabilitat i Ocupació Universitaris
Més d’un milió d’universitaris en atur és una dada que porta a la reflexió. Per això les universitats s’han aliat per intentar trobar solucions. Així neix l’Observatori d’Ocupabilitat i Ocupació Universitaris, una iniciativa de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), la Càtedra UNESCO de Gestió i Política Universitària de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i la Fundació de l’Obra Social “la Caixa”, que dona suport/dóna suport econòmic i institucional.
S’estudia i mesura l’ocupació i l’ocupabilitat dels egressats universitaris a Espanya per generar informació que ajuda al disseny de les polítiques educatives i d’ocupació
Entre les seves prioritats, figuren analitzar quants titulats universitaris troben treball, el temps que triguen a trobar-ho, quin tipus de contractes signen i, fins i tot, si estan satisfets amb l’ocupació que obtenen. Aquests són alguns dels objectius que detallen els propis impulsors del projecte, també preocupats pel nivell d’emprendimiento entre els universitaris espanyols, el tipus de treballs relacionats amb els seus estudis en els quals aconsegueixen col·locar-se, si estan sobrecualificados per a aquestes ocupacions, si compten amb les competències professionals requerides per les empreses o si per contra la universitat ha d’aplicar canvis i fins a quin punt influeixen els estudis en la trajectòria professional.
En definitiva, l’Observatori es preocupa del “després” per orientar el “abans”: què succeeix una vegada que els titulats universitaris acaben els seus estudis, a quina situació s’enfronten al mercat laboral i què pot fer la universitat per millorar les possibilitats d’accés a un treball. “És una iniciativa que estudia i mesura l’ocupació i l’ocupabilitat dels egressats universitaris a Espanya -expliquen-, que genera informació fiable i oportuna per al disseny de les polítiques educatives i d’ocupació”.
Referència en universitat i ocupació
L’objectiu de l’Observatori és convertir-se en la font informativa de referència nacional i autonòmica. D’aquesta manera, pretén recopilar i generar informació i indicadors que responguin a estàndards internacionals de qualitat, explica. La seu es localitza en la Càtedra UNESCO de Gestió i Política Universitària de la UPM, però compta amb una xarxa de deu Centres de Recollida i Anàlisi de la Informació (CRAI), distribuïts en el sistema universitari espanyol.
En aquests centres, investigadors i tècnics treballen amb una mateixa metodologia. A més, un consell d’un grup d’experts -acadèmics i tècnics nacionals i internacionals de diferents àmbits i disciplines- assessorarà i col·laborarà a la planificació anual i en l’avaluació de les activitats de l’Observatori. La fi és “recolzar amb informació la presa de decisions de futurs estudiants, estudiants actuals i egressats universitaris, així com d’ocupadors, polítics i gestors universitaris amb responsabilitats en educació i ocupació”.
Centres de recollida i anàlisi de la informació
Els CRAI s’han organitzat a partir d’una sèrie de criteris. S’ha buscat no dividir les universitats d’una comunitat autònoma, ni agrupar en un mateix conjunt les de diverses comunitats quan cadascuna tingui un nombre relativament elevat de centres i d’alumnes. A més, s’ha tingut en compte la proximitat geogràfica, la història i antecedents de col·laboració i la modalitat d’ensenyament (semipresencials i internacionals).
Amb aquest mètode s’han format els deu conjunts, que donen lloc a les corresponents unitats. Aquestes “poden tenir la seva base en un observatori, centre, institut, agència, entre uns altres, que involucri a una o més universitats”. La Unitat d’adreça i cooordinación, els membres del consell d’experts i cadascuna de les unitats es poden consultar a la pàgina web de l’Observatori.
