Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Para què serveixen els títols propis de les universitats?

Els títols propis de màster, expert o especialista estan orientats sobretot al mercat laboral
Per martavazquez 24 de setembre de 2008
Img cursocero
Imagen: Thiago Martins

Els títols propis són ensenyaments oferts i certificades per les universitats espanyoles amb l’objectiu fonamental d’atendre aquelles necessitats formatives que no es recullen al catàleg oficial de titulacions universitàries. Encara que manquen de reconeixement oficial, el seu enfocament eminentment pràctic i adaptat a la demanda de formació especialitzada en diferents sectors professionals els converteix en una de les alternatives més comunes entre els estudis de postgrau universitaris.

Tal com estableix la Llei Orgànica d’Universitats, les universitats espanyoles, a més de l’oferta d’ensenyaments superiors oficials, recollides al Catàleg de Títols Universitaris Oficials, poden establir un altre tipus d’ensenyaments conduents a l’obtenció de diplomes i títols propis que no tenen caràcter oficial ni validesa en tot el territori nacional. Aquests ensenyaments propis permeten a les universitats respondre a la demanda social de formació especialitzada en els diferents camps de coneixement que generalment no està inclosa en les titulacions oficials.

En els últims anys l’oferta de títols propis s’ha incrementat més d’un 21% al nostre país

Ja sigui per la necessitat dels titulats universitaris d’un major grau d’especialització que els permeti incrementar les seves possibilitats d’inserció laboral, o per l’exigència dels avanços científics i tecnològics, que obliguen a molts professionals a reciclar-se i completar contínuament la seva formació, la veritat és que l’evolució de l’entorn socioeconòmic i l’increment de la competitivitat al mercat laboral ha impulsat en els últims anys la demanda i l’oferta d’aquest tipus d’ensenyaments especialitzats; de fet, segons les dades de l’últim informe La Universitat Espanyola en Xifres, en tan sols quatre anys l’oferta de títols propis s’ha incrementat més d’un 21% al nostre país i el nombre d’alumnes que opten per aquests ensenyaments ascendeix a més de 96.000 estudiants. Una de les claus d’aquest èxit radica en l’àmplia flexibilitat i autonomia de la qual disposen aquestes titulacions, ja que, en estar desproveïdes dels rígids motlles dels títols oficials, poden respondre de manera immediata a les necessitats de formació o especialització que es requereixen a cada moment, oferint un gran ventall d’alternatives formatives a un ampli perfil d’estudiants o professionals.

Dins dels títols propis de postgrau es distingeixen normalment tres categories: màster, especialista i expert, depenent de la titulació requerida per realitzar els estudis i la durada dels mateixos. Entre ells, els títols d’expert són els que han experimentat una major evolució a les universitats; amb més d’1.700 títols, l’oferta d’aquesta categoria d’estudis s’ha incrementat en un 85% en els últims anys i aconsegueix ja a més de 43.500 estudiants. Així mateix, els títols de màster (1.347 títols) i els de especialista (1.281) han evolucionat notablement, amb més de 30.000 i 22.000 alumnes respectivament en els seus ensenyaments.

Els ensenyaments tenen un caràcter més pràctic i relacionat amb l’entorn laboral

Encara que totes les universitats utilitzin la mateixa denominació per a aquests títols, l’àmplia autonomia de la qual gaudeixen per al disseny de títols propis fa que no sempre hi hagi homogeneïtat entre elles en les característiques fonamentals d’aquests programes: durada, crèdits, preus o requisits d’accés. No obstant això, hi ha una sèrie de distintius comuns que defineixen aquests programes:

  • Els ensenyaments tenen un caràcter més pràctic i relacionat amb l’entorn laboral, la qual cosa permet a l’alumne especialitzar-se des d’un punt de vista professional més que teòric, gràcies també al fet que els professors poden ser de l’entorn empresarial i no exclusivament doctors universitaris.

  • La flexibilitat d’aquests programes permet canviar o adaptar els continguts d’un any per a un altre, segons les necessitats formatives de cada moment.

  • El títol que atorguen no té caràcter oficial ni cap reconeixement a l’estranger, per tant la seva realització està més orientada al reconeixement professional que a l’acadèmic. En alguns casos, no obstant això, poden estar homologats per empreses públiques o privades que han participat o col·laborat en l’establiment dels ensenyaments per les seves necessitats concretes de professionals especialitzats en una matèria o activitat determinada.

    Els títols

    Títol de màster: aquests estudis estan orientats fonamentalment a titulats universitaris de segon cicle, i excepcionalment a titulats de només primer cicle les titulacions del qual tinguin connexió amb els ensenyaments especialitzats del títol de màster. La durada dels màster propis és generalment menor que els oficials, 500 hores (50 crèdits) aproximadament, enfront de les 1.500 mínimes dels oficials; encara que sempre dependrà de la programació de cada universitat, ja que hi ha alguns que poden tenir una durada de fins a dos cursos acadèmics.

    Poden accedir persones que no posseeixin una titulació universitària

    Títol d’expert universitari: igual que els títols de màster, el d’expert es dirigeix fonamentalment a l’especialització en un àrea professional directament relacionada amb el mercat laboral, però amb una durada menor, entre 20 i 30 crèdits, que poden completar-se en alguns casos en un semestre acadèmic.

    Un dels aspectes més rellevants d’aquests títols és que a ells poden accedir, a més dels titulats de Primer o Segon Cicle, persones que no posseeixin una titulació universitària, sempre que acreditin una experiència professional directament relacionada amb l’especialitat del títol i que compleixin els requisits legals d’accés a la universitat. Així mateix, poden accedir a aquests estudis els qui es trobin en possessió d’un títol estranger d’ensenyament superior, sense necessitat d’homologació d’aquest títol, bastant l’autorització atorgada pel rector de la universitat corresponent; no obstant això, ha de tenir-se en compte que cada títol d’expert pot tenir requisits propis d’accés, segons determini la universitat que els ofereixi.

    Títol d’especialista universitari: els requisits d’accés a aquests programes de postgrau són generalment els mateixos que per al títol d’Expert; igualment, els seus continguts estan dirigits al perfeccionament i especialització professional però la seva durada sol ser menor. No obstant això, cal considerar sempre que, com ja hem dit anteriorment, no existeix homogeneïtat entre les universitats a l’hora de categoritzar els títols propis i és freqüent que en alguns centres universitaris el títol d’especialista tingui una càrrega lectiva major que el d’expert o al contrari. Per tant, és fonamental consultar a la pròpia universitat en la qual es vulguin realitzar aquests estudis les característiques particulars de cada programa.

    Quant costen?

    Al no tenir la categoria d’oficials, els preus dels títols propis de les universitats són marcats segons els criteris que estableixi cada centre universitari en funció de les característiques específiques de cada programa. Encara que en alguns casos no ha de ser correlatiu, generalment les taxes d’aquests programes estan condicionades per la durada dels mateixos. D’aquesta manera, els títols de màster sempre tindran un preu superior al dels d’expert o especialista.

    Òbviament, el preu d’aquests programes també depèn del finançament que tingui cadascun. Mentre alguns d’ells s’autofinancen enterament amb els preus de matrícula que abonin els alumnes, uns altres poden tenir un finançament subvencionat o participada en part per institucions externes o per la pròpia universitat. Així mateix, encara que aquests programes no es poden beneficiar del sistema de beques públiques de l’Estat, en molts casos les mateixes universitats o entitats externes participants estableixen un nombre de beques específiques per a aquests programes, que poden cobrir la totalitat o part de les taxes acadèmiques.