Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Rànquing de les universitats més i menys transparents

Les universitats públiques detallen a les seves pàgines web informació sobre títols i beques, però no totes aporten dades econòmiques

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 07deNovembrede2012
Img campus universidad Imatge: Gözde Otman

Les pàgines web de les universitats són una font d’informació essencial. En elles s’accedeix a les entranyes dels centres: es coneixen les carreres que s’imparteixen, les ajudes a les quals es pot optar, el professorat, els serveis prestats, notícies d’actualitat i altres dades d’interès per a l’alumnat. No obstant això, hi ha informació que no es publica, especialment, la referida al claustre i a l’àmbit econòmic. A continuació es destaquen els resultats del primer informe d’avaluació realitzat per la Fundació Compromís i Transparència, que destaca quins són les universitats més transparents i quins publiquen menys informació relacionada amb l’activitat dels centres.

Img campus universidad art
Imatge: Gözde Otman

Universitats més i menys transparents

Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Jaén i Universitat de Santiago de Compostel·la ocupen el podi d’honor. L’Examen de Transparència de la Fundació Compromís i Transparència les confirma com les universitats públiques més transparents a partir de la informació que publiquen a la seva pàgina web. Universitat de Màlaga, Universitat Jaume I de Castellóny Universitat Menéndez Pelayo estan considerades les menys transparents.

La Universitat Pompeu Fabra està considerada la més transparent, mentre que la Universitat Menéndez Pelayo ocupa l’últim lloc

L’estudi estima que el nivell de transparència depèn de quatre condicions: la visibilitat del contingut, la seva accessibilitat, l’actualitat de la informació i la seva comprensibilitat. Com més es compleixin aquestes condicions, més transparent s’entendrà una universitat. L’informe adverteix que no és la seva intenció “emetre un judici sobre la universitat pública a Espanya ni analitzar les seves possibles àrees de millora”, sinó detectar la informació rellevant per rendir comptes a la societat.

Criteris de transparència i rendició de comptes

L’estudi ha analitzat les pàgines web de les 50 universitats públiques que en l’actualitat imparteixen estudis al nostre país -49 presencials i una no presencial, la UNED-, amb l’objectiu de millorar la transparència i la rendició de comptes d’aquests centres. S’han identificat així les àrees rellevants en aquest àmbit i s’ha analitzat la manera en la qual cada universitat les gestiona.

Quant a les àrees d’informació de les quals s’estima que s’han d’aportar dades destaquen les següents:

  • Missió. Aquest apartat solament figura en 22 de les universitats analitzades. La Universitat Politècnica de València fa la millor formulació de la missió, de manera visible i accessible.

  • Pla estratègic. La meitat dels centres publiquen aquesta informació, però solament uns pocs destaquen per la qualitat de la informació o visibilitat, que no sempre es donen alhora. És el cas de les universitats de
    Jaén, Santiago de Compostel·la, Murcia, Politècnica de València i Alacant.

  • Personal. Es valora que el 82% dels centres informi sobre les diferents categories del personal contractat docent i investigador, però solament el 34% (17 universitats) ho fa sobre bandes salarials. A més, la majoria inclou aquestes dades en la memòria, per la qual cosa no és fàcil accedir a ella. Destaquen en aquest apartat, com a millors pràctiques, la Universitat de Burgos, la Universitat d’Alcalá d’Henares i la Universitat de La Rioja.

  • Òrgans de govern. Totes les universitats, sense excepció, informen sobre aquest aspecte i totes, menys dos, publiquen els seus estatuts. No obstant això, molt poques han desenvolupat un codi ètic o altres instruments de bon govern.

  • Oferta i demanda acadèmica. Els 50 centres públics contenen a la seva pàgina web les titulacions i graus que imparteixen. Aquesta informació és molt útil per als futurs alumnes. No obstant això, hi ha una dada que en la seva majoria desconeixen: la demanda de cada carrera. Solament 14 universitats informen sobre l’increment de la demanda pel que fa a l’any anterior i cap detalla la demanda total.

  • Claustre. Solament sis universitats informen sobre el claustre de professors i únicament quatre destaquen per la qualitat d’aquest contingut: Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Autònoma de Madrid i Universitat Carlos III. No és comú aportar dades sobre el currículum vítae dels professors ni els docents estrangers amb què explica el centre.

  • Informació rellevant per als alumnes. Aquest requisit es compleix en la seva majoria amb escreix. L’informe assenyala que “en general la informació dirigida als alumnes és bastant completa”. Canales de comunicació i representació, ajudes econòmiques i beques són continguts freqüents a la pàgina web de les universitats.

  • Resultats de la universitat. Sovint es comunica sobre la tasca investigadora, és a dir, les tesis doctorals o les publicacions en revistes entre altres aspectes. No obstant això, accedir a aquesta informació no és fàcil. Aquestes dades es recullen amb freqüència en la memòria general de la universitat, per la qual cosa localitzar-la exigeix accedir a aquest document, sense ocupar un lloc visible en el lloc web. D’altra banda, si bé es descriuen els projectes i iniciatives en marxa, no sempre es detallen els resultats dels mateixos, alguna cosa que resta transparència. Destaquen de manera positiva les pràctiques de la Universitat de Jaén i la Universitat de la Valladolid. Altres aspectes considerats bones pràctiques són:

  • Informació econòmica. L’informe assegura que la rendició de comptes és “una de les àrees més febles”. El 88% de les universitats publica els seus pressupostos, juntament amb el desglossament d’ingressos i despeses, però no ocorre el mateix amb els estats financers (22%), la memòria dels comptes generals (22%) i l’informe de l’auditoria externa (14%). Solament sis universitats publiquen tota la informació econòmica: Universitat d’Almeria, Universitat de Jaén, Universitat d’Oviedo, Universitat de Santiago de Compostel·la, Universitat Carlos III i Universitat Politècnica de Madrid

Rànquing de les universitats més i menys transparents

Quan s’examina a les universitats, igual que ocorre amb els alumnes, no totes aproven. Han passat amb nota el test de la Fundació Compromís i Transparència els següents centres:

Universitats més transparents

  • Universitat Pompeu Fabra (21 punts).
  • Universitat de Jaén i Universitat de Santiago de Compostel·la (19 punts).
  • Universitat de Las Palmas de Gran Canària (18 punts).
  • Universitat d’Almeria, Còrdova, Lleida i Carlos III (17 punts).
  • Universitat d’Alcalá d’Henares, Zaragoza, Oviedo, Valladolid, La Rioja i Universitat Internacional d’Andalusia (16 punts).

Per contra, es considera que les següents universitats han de prestar més atenció a les seves pàgines web.

Universitats menys transparents

  • Universitat Menéndez Pelayo (3 punts).
  • Universitat Jaume I de Castelló i Universitat de Màlaga (6 punts).
  • Universitat Miguel Hernández (Elx) (7 punts).
  • Universitat de la Llacuna i Pablo d’Olavide (8 punts).
  • Universitat Complutense (9 punts).

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions