Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Educació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Universitats a les xarxes socials, quins serveis presten

Les universitats informen sobre la seva activitat, permeten deixar comentaris o accedir a cursos on line a través de Facebook, Twitter, Tuenti, YouTube o LinkedIn

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 08 de Gener de 2014

Les universitats han sabut aprofitar la presència a les xarxes socials dels joves i moltes han obert els seus perfils en aquelles amb major nombre d’usuaris, com Facebook, Twitter, YouTube i Tuenti. Fins i tot LinkedIn, orientada als professionals, té atractiu per als centres, que publiquen la seva oferta de cursos o oportunitats laborals i creen grups de debat d’alumnes. En aquest article es destaca quins són les xarxes socials més utilitzades per les universitats, quins serveis presten a través d’elles i de quina manera empren també les seves pàgines web.

Imatge: siebenthalercreative

Xarxes socials més utilitzades per les universitats

Facebook, Twitter i LinkedIn són les xarxes socials més utilitzades per les universitats

Les xarxes socials amb major nombre d’usuaris són també les triades per les universitats per apropar-se als estudiants i, en general, a totes les persones interessades. Un estudi dut a terme per Carmen Zarco, del departament de Comercialització i Recerca de Mercats de la Universitat de Granada, analitza l’ús que les universitats fan de Facebook, Twitter, YouTube, Tuenti i LinkedIn. El treball ha permès l’elaboració de diversos rànquing sobre la presència de 75 universitats públiques i privades en aquestes xarxes socials i ha desvetllat de quina manera les empren.

Els rànquing confeccionats tenen en compte indicadors com el nombre de seguidors i seguits (Twitter), quantitat de “likes” o “m’agrada” (Facebook), persuasió, influència, internacionalització, xifra de vídeos i nombre de reproduccions (YouTube). D’acord a aquests, la recerca ha permès determinar l’ús que les universitats fan de les xarxes socials i quins aprofiten més. En aquest sentit, la xarxa més utilitzada és Facebook, on les 75 universitats analitzades compten amb perfil. Li segueix Twitter amb 73 universitats, LinkedIn i YouTube amb 71 i Tuenti, amb 57 perfils d’universitats.

Serveis que presten les universitats a les xarxes socials

En la seva majoria, les universitats empren les xarxes socials per donar a conèixer la seva activitat, anunciar convocatòries d’interès per als estudiants, respondre als seus dubtes, saber les seves queixes, impartir cursos on line mitjançant vídeos o difondre la seva opinió respecte a un tema que li afecta o afecta al seu alumnat.

  • Twitter. Les universitats aprofiten els seus perfils per informar sobre les activitats organitzades pels centres, difondre dades d’interès per als alumnes, com la convocatòria de beques, respondre de manera àgil als dubtes d’aquests o contactar amb ells d’una forma distesa. Altres universitats retuitean notícies d’interès per als estudiants que s’han publicat en mitjans de comunicació o repeteixen tuits d’altres usuaris, encara que aquesta última opció és poc freqüent.

  • Facebook. En mancar de límit de caràcters, com Twitter, aquesta xarxa permet publicar informació completa sobre l’activitat del centre (tancament per vacances, calendari d’exàmens, període de matriculació, etc.), així com els enllaços. També en aquest cas s’interactua amb els alumnes i aquests poden “penjar” els seus comentaris, fins i tot les seves queixes, sobre el funcionament i les normes dels centres. En general, la universitat respon als estudiants i, com en Twitter, s’empra un llenguatge informal i proper. Fins i tot s’aprofita per demanar a l’alumnat la seva participació en determinades enquestes o estudis que realitza la universitat.

  • YouTube. Aquest canal resulta útil perquè les universitats facin públics vídeos institucionals i educatius. Sobretot, les reproduccions corresponen a dos tipus: actes organitzats pel centre (exposicions, obertura de curs, actes d’inauguració i clausura, etc.) i cursos on line gratuïts en obert (MOOC) que qualsevol persona pot seguir.

  • LinkedIn. La presència en aquest canal es correspon amb grups d’alumnes o exalumnos als quals es poden adherir els usuaris que ho desitgin o perfils en els quals els centres aporten informació bàsica de contacte, sobre la formació que es pot adquirir i, fins i tot, algunes universitats aprofiten per penjar ofertes d’ocupació.

Segons l’estudi de Carmen Zarco, les universitats privades són “molt més actives” a les xarxes socials que les públiques. Això s’aprecia sobretot en Twitter, on les universitats privades es comuniquen més amb els usuaris. Per la seva banda, les universitats públiques mantenen una comunicació més activa en Facebook. No obstant això, s’estima que la majoria “tenen encara molt treball per fer en aquest nou mitjà social”.

Pàgines web de les universitats, com s'empren?

Respecte a les pàgines web, el ‘Informe de transparència a la web de les universitats espanyoles 2012’ (PDF), de la Fundació Compromís i Transparència, recull que “les universitats públiques han experimentat una notable millorança en les seves pràctiques de transparència i rendició de comptes a la web, encara que encara segueix existint bastant marge de millora en relació amb alguns continguts rellevants”. No obstant això, les pràctiques de transparència i rendició de comptes de les universitats privades són “molt deficients” i totes s’inclouen, d’acord a aquest informe, en la categoria de “Opaques”.

L’apartat de “personal” és el menys transparent -tan sol un 24% de les universitats proporcionen informació general sobre aquest aspecte i detallen les bandes salarials-, així com l’evolució de l’oferta i la demanda de l’exercici anterior i dels últims anys. Els percentatges de compliment són més elevats en el cas de les universitats públiques -14% i 28%, respectivament-, que en les privades -4%-.

Quant a la comunicació amb els alumnes, el treball assegura que les universitats estableixen un vincle òptim amb aquests. Tant les universitats públiques com les privades compten amb espais que informen sobre matriculacions, canals de comunicació, beques i ajudes. Per aquest motiu, determina que “la web s’ha convertit al canal més important per accedir, analitzar i contrastar la informació” i lamenta que les universitats no hagin fet un esforç en la comunicació dels resultats i de la informació econòmica.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions