Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Enviament de trucs de receptes

Enviament de trucs de receptes

Els tatuatges, aquells dibuixos més o menys artístics que s’immortalitzen amb tintes de colors sota la pell, a més d’enfrontar pares del segle passat amb els millennistes i -no diguem- amb els alevins de la generació Z, tenen una propietat: són per a sempre. Ja existien en el Neolític, fa més de 5.000 anys: Ötzi, l’home de les neus que va aparèixer momificat el 1991 als Alps, portava l’esquena i els genolls com un futbolista modern, farcides de tinta. Segurament tenien molt a veure amb símbols tribals o gremials (era caçador), lluny de la funció estètica d’avui.

A aquesta moda de vocació perenne que s’ha disparat els últims 15 anys se n’ha sumat una altra de transitòria, el maquillatge permanent, que dibuixa celles, contorns de llavis i fins i tot marca la línia dels ulls (eyeliner) amb la promesa de gaudir d’una mirada magnètica sense haver de recórrer al maquillatge diari. Al contrari del que suggereix el seu nom, aquí el dibuix no és (del tot) permanent: desapareix amb el temps. En general, en un any o dos.

El maquillatge permanent també acoloreix la pell, però només la capa més superficial (epidermis). A més, les tintes que fa servir contenen excipients (glicerina, aigua…) que permeten a l’organisme assimilar-les. També varia la composició dels colors, que no són tan vius com en els tatuatges, sinó més semblants a les gammes utilitzades en el maquillatge.

Sense xifres oficials del sector, ni sobre el nombre de centres ni del de professionals que realitzen el maquillatge permanent a Espanya, els experts reconeixen que som davant una tendència que creix: i no només entre dones, sinó també entre els homes. Les zones més demanades són els ulls, seguits de les celles (que s’omplen per augmentar-ne el volum) i els llavis.

Aquesta tècnica de la micropigmentació, popularitzada per la seva aplicació com a mètode de maquillatge facial semipermanent, també es fa servir per a corregir cicatrius i cremades, i fins i tot per a reconstruir l’arèola a les dones amb càncer de mama. Els preus no semblen aptes per a totes les butxaques: oscil.len entre els 300 i els 500 euros. I encara cal comptar amb les sessions de repàs.

UN MAQUILLATGE QUE CURA.

El maquillatge permanent com a mètode reparador ha tingut durant anys un rerefons benèfic. La iniciativa #AreolaSolidaria, de l’Associació Espanyola de Micropigmentació Estètica, Paramèdica i Oncològica, porta a terme la reconstrucció de mugró de forma gratuïta a totes aquelles persones que han sofert una mastectomia. I no estan sols: tatuadors (en aquest cas de tatuatge permanent) de tot Espanya s’han agrupat en la plataforma “Tatuatge solidari amb el càncer de mama” per ajudar les dones malaltes també de forma gratuïta. Però aquest 2018 hi ha una bona nova: des de l’abril forma part dels tractaments pagats per la sanitat pública. La pràctica ja la realitzen alguns hospitals espanyols, com ara el Ramón y Cajal de Madrid o l’Hospital Universitari de Torrejón. Però aviat en podrien ser més.

NO DEIXA DE SER UN CAPRITX.

Abans de llançar-se a les mans d’un maquillador permanent per pura estètica, els professionals aconsellen meditar-ho i no deixar-se emportar per l’impuls. Si el pacient o la pacient decideix fer-ho, deixarà de banda el llapis de llavis durant un temps, però si no li agrada el resultat el pigment pot trigar a ser eliminat completament fins a cinc anys, i durant aquest temps la pigmentació pot variar el seu color inicial. El Ministeri de Sanitat, a més, recomana assegurar-se que la clínica triada fa servir productes autoritzats, compleix els requisits legals i compta amb un professional qualificat en micropigmentació i unes condicions higièniques adequades. D’altra banda, com tots els procediments estètics, l’art de la persona que el fa servir té un paper important en el resultat final, ja que pot ser molt natural o, per contra, cridar l’atenció per l’artificialitat. Els riscos són mínims, però el maquillatge permanent implica fer petites burxades amb una agulla en la pell, per la qual cosa la zona es pot inflamar i donar lloc a una lleugera crosta. Els professionals, per això, reiteren: sempre cal buscar un maquillador experimentat, demanar-ne la documentació i exigir unes condicions mínimes d’higiene.

L’experta: María Dolores Pérez, presidenta de l’Associació de Micropigmentació Estètica, Paramèdica i Oncològica (AMEPO): “Molts professionals i centres de maquillatge permanent exerceixen sense autorització sanitària”

María Dolores Pérez, presidenta de l’Associació de Micropigmentació Estètica, Paramèdica i Oncològica (AMEPO) està de celebració: el maquillatge permanent -o micropigmentació- és des de l’abril un tractament pagat per la sanitat pública quan serveixi per a reconstruir l’arèola i el mugró a dones amb càncer de mama. Una lluita de dos anys que va empènyer la seva iniciativa #AreolaSolidaria, amb ajuda de polítics, malaltes i professionals. “Aquesta intervenció millora la qualitat de vida d’aquests pacients i aconsegueix que tornin a sentir-se completes”, diu aquesta infermera barcelonina que passa el temps lliure acaronant el Kevin, el bichon maltès amb qui viu. Però el maquillatge permanent lliura una altra revolució creixent a peu de carrer: dibuixa celles, marca pestanyes i acoloreix els llavis de centenars de milers d’espanyols, dones i homes, amb la promesa de deslliurar-los del llapis d’ulls o el pintallavis durant anys

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions