Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
13 claus per participar en una teràpia assistida amb animals
La psicòloga Alba Dorda, especialista en teràpies amb animals de la Fundació Bocalán, explica tot el que cal saber per prendre part en aquest tipus de programes
- Autor: Per EVA SAN MARTÍN
- Data de publicació: Dissabte, 24 de Novembre de 2018
La teràpia assistida amb gossos és un complement per a la labor dels metges i terapeutes de qualsevol àmbit, com el treball professional que es realitza amb nens amb autisme, ancians sols o persones que pateixen depressió. Els animals motiven als malalts o participants i ajuden al psicòleg o terapeuta humà a fer millor la seva tasca. I cada vegada són més freqüents en hospitals i centres d’ancians. La psicòloga Alba Dorda, especialista en teràpies amb animals de la Fundació Bocalán, explica amb les següents claus en què consisteix i com ser voluntari en una teràpia assistida amb animals i per què no es recomana participar amb el seu propi gos en aquests programes.
La teràpia assistida amb animals és una intervenció complementària en la qual el gos juga un paper important. Però perquè sigui considerada teràpia l’important és la metodologia.
Aquesta ha d’estar basada en l’evidència, amb avaluacions, objectius terapèutics i dirigida per un professional sanitari.
Els animals poden col·laborar de diferents maneres: segons l’usuari i la sessió, prendran papers diferents. Unes vegades ajuden a realitzar exercicis, mentre que en altres moments animen a la persona a expressar les seves emocions.
Qualsevol persona interessada pot contactar amb una associació, com la Fundació Bocalán, que treballi aquests programes. El normal és que, llavors, els professionals de l’associació facin una entrevista a l’aspirant per veure en quina àrea concreta del programa pot aportar més. Això sí: per participar directament en les intervencions necessitarà una mínima formació a l’àrea sanitària i/o en teràpies assistides amb animals.
Però si no compta amb ella, el voluntari també podrà participar de forma indirecta de diferents maneres: localitzant centres interessats on engegar aquests programes, buscant patrocinis i fins i tot realitzant materials formatius per a la teràpia. Tot aquest treball voluntari és també part essencial perquè es desenvolupin els projectes.
Totes les associacions solen tenir un correu electrònic de contacte per a aquesta fi. El de la Fundació Bocalán és intervenciones@bocalan.eu.
No és aconsellable que qualsevol persona participi en una teràpia. Per realitzar de manera correcta una teràpia assistida amb animals són necessaris anys d’estudis i d’experiència. Cal saber com treballar els objectius de la teràpia que precisa cada persona i, a més, no qualsevol gos serveix.
Alguns dels voluntaris de les associacions que treballen la teràpia assistida, que compten amb formació i experiència i els cans de la qual han estat entrenats i són sociables, sí participen en les intervencions. No obstant això, és imprescindible abans formar part de l’equip de voluntaris. D’aquesta manera, l’equip de professionals pot avaluar tant al voluntari com al seu gos abans que puguin participar en intervencions.
És essencial tenir formació sociosanitària i formació específica en intervencions assistides amb animals. A més, els professionals de la teràpia avaluaran com la persona es desembolica en les sessions com a voluntari. Això solament és possible en situacions excepcionals, i quan la persona porta temps treballant amb l’associació o fundació de teràpia assistida com a voluntari.
Les labors del voluntari serien participar en el disseny de les sessions i en el seu desenvolupament, a més d’encarregar-se de l’entrenament del gos. El ca participarà activament en les sessions.
Ha de ser un ca molt fiable, amb gran capacitat de recuperació i molt bé socialitzat. A ulls d’un amo, tots els seus animals són meravellosos, però el que participa en una teràpia assistida ha de ser avaluat per professionals en diferents contextos.
El gos ha de ser sociable, no bordar i posseir una bona obediència i habilitats. Però, sobretot, ha de gaudir molt durant les sessions. Per això, no és bona idea que qualsevol persona amb el seu ca participi en una teràpia assistida. I, generalment, són els animals de la fundació els que ens acompanyen a les sessions.
L’associació ha de tenir àmplia formació i experiència i que els gossos siguin molt sociables, no mostrin cap conducta agressiva i estiguin ben entrenats per participar en les teràpies assistides.
Cal contactar amb l’associació o fundació, normalment per correu electrònic, explicant el cas concret. D’aquesta manera l’equip de professionals del programa podrà avaluar quins són les necessitats i realitzar una entrevista per conèixer els detalls i poder dissenyar la intervenció.
En el cas dels gossos, aquests programes són recomanables quan l’usuari mostra un gran interès per ells.
Les teràpies assistides amb animals es desaconsellen en cas de pors i al·lèrgies.
Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.
