El cos d’un gos que pateix diabetis no és capaç de generar tota la insulina que necessita. Aquesta hormona és important, ja que ajuda a transformar els aliments que l’animal ingereix en nutrients aprofitables pels seus òrgans i músculs. Alguns senzills canvis en els menjars ajudaran a la nostra mascota malalta a gaudir d’una millor qualitat de vida.
Els gossos amb diabetis (coneguda pels veterinaris com a diabetis mellitus) no fabriquen tota la insulina que el seu cos necessita. La insulina és una hormona que genera el pàncrees de l’animal i que viatja per la sang per ajudar a transformar els aliments que el ca ingereix en nutrients que puguin aprofitar els seus músculs i òrgans.
Encara que no tots els gossos diabètics tenen, no obstant això, problemes per crear la quantitat d’hormona insulina que precisen per viure.
Els gossos amb diabetis no fabriquen tota la insulina que el seu cos necessitaEn algunes ocasions, el pàncrees de l’animal funciona de forma correcta i és el seu cos, per contra, el que no ha après a aprofitar aquesta valuosa hormona de forma adequada. En tots dos casos, el resultat és semblat: el sucre (glucosa) dels aliments s’acumula en la sang perquè no arriba a les cèl·lules que la necessiten. I sense aquesta glucosa, el cos de la nostra mascota no obté l’energia que requereix.
La diabetis és una malaltia que acompanyarà al nostre gos al llarg de tota la seva vida. El ca que pateix aquesta patologia necessitarà vigilància veterinària de forma regular, ja que la falta d’insulina pot causar, entre altres dolències, problemes en el funcionament del cor. Altres trastorns que sovint desencadena la diabetis en el gos poden ser anomalies en el sistema circulatori, o fins i tot, alguns tipus de cegueses.
Encara que el control veterinari és insubstituïble, petits canvis en l’alimentació del ca ajuden a cuidar de la salut del gos diabètic, mentre que permeten controlar la malaltia.
Fibra per alimentar al gos amb diabetis
La dieta d’un gos amb diabetis ha d’incloure aliments amb altes dosis de fibra. Aquesta redueix la velocitat amb la qual els hidrats de carboni dels aliments es descomponen i es comporta com un tap, que frena, almenys en part, les nocives pujades sobtades en els nivells de sucre (glucosa) en la sang, que experimenta el cos de la mascota diabètica.
L’acumulació excessiva de sucres en la sang ocorre, de forma especial, després dels menjars, ja que la insulina encarregada de transportar aquestes molècules energètiques fins a les cèl·lules del cos no es troba en quantitats suficients en el gos diabètic (o no funcionen d’una manera correcta).
Aliments com els cereals (entre ells, la civada i el blat), l’arròs o la soia, són menjars rics en fibra, per la qual cosa ajuden al ca malalt a mantenir controlada la quantitat de sucre de la seva sang.
Els dolços i els carbohidrats senzills s’han de reduir de forma notableNo convé, no obstant això, sobrepassar-se: un excés d’aquests aliments pot provocar molestes flatulències a la nostra mascota. El veterinari li ajudarà a optar per l’aliment més adequat en cada cas.
Com la fibra dels aliments, algunes vitamines ajuden als gossos diabètics a mantenir controlada la seva malaltia. En concret, les vitamines C, I i B-6 solen reduir la velocitat amb la qual els sucres s’acumulen en la sang de la mascota.
Menjars que han d’evitar els gossos diabètics
Els dolços i els carbohidrats senzills, que es transformen de forma gairebé immediata en glucosa dins del cos del gos, són dos tipus d’aliments que s’han de reduir de forma notable quan s’alimenta a la nostra mascota diabètica.
Els colorants artificials que inclouen alguns tipus de pinsos comercials (amb tons vermells, grocs i verds extremadament virolats) poden ser indicatius que l’aliment conté una gran quantitat de sucres, molt perjudicials per al gos diabètic. El veterinari podrà aconsellar-li en cada cas quin és el pinso apropiat per alimentar a la seva mascota.
Canvi d’hàbits: petites racions i més exercici
El cos de la mascota diabètica treballa a un ritme una mica més lent de l’habitual, ja que la quantitat d’hormona insulina programada per atacar als sucres dels menjars és molt menor que en el cas dels cans sans. Això explica que reduir les racions de menjar sigui una bona idea.
Repartir la quantitat diària d’aliment que necessita el gos en diverses racions (almenys dues), distribuïdes al llarg de la jornada afavorirà que el cos del nostre amic sigui capaç d’atacar millor a les molècules de glucosa que incloguin els menjars.
L’obesitat
La dieta d’un gos amb diabetis ha d’incloure aliments amb altes dosis de fibra.
Els cereals (entre ells, la civada i el blat), l’arròs o la soia són menjades que ajuden al ca malalt a mantenir controlada la quantitat de sucre de la seva sang.
No convé sobrepassar-se amb la quantitat de fibra que s’ofereixi al gos: un excés pot provocar molestes flatulències a la nostra mascota.
Algunes vitamines (C, I i B-6) també solen reduir la velocitat amb la qual els sucres s’acumulen en la sang de la mascota.
Els dolços i els carbohidrats són dos tipus d’aliments que s’han de reduir de forma notable quan s’alimenta a la nostra mascota diabètica.
Repartir la quantitat diària de l’aliment del gos en diverses racions (almenys dues) afavorirà que el cos del nostre amic sigui capaç d’atacar millor a les molècules de glucosa.
L’obesitat no beneficia a la mascota diabètica: cal premiar al gos amb llargs passejos i jocs a l’aire lliure.
Hi ha una variada gamma d’aliments apropiats per al gos diabètic: el veterinari ajudarà a optar pel menjar més adequat en cada cas.
Els colorants artificials poden ser indicatius que l’aliment té una gran quantitat de sucres, molt perjudicials per al gos malalt.
