Un gos amb una malaltia en el seu fetge que no s’alimenta de manera correcta pot mostrar-se inapetente enfront del plat de menjar i tenir vòmits. Per això, a més del tractament veterinari, una alimentació adequada li ajudarà a pal·liar els símptomes de la malaltia. A continuació, s’ofereixen quatre pautes per alimentar a un ca amb dolències hepàtiques: adaptar el menjar al fetge malalt, triar un pinso adequat, evitar que deixi de menjar i usar una dieta casolana per a gossos amb dolències hepàtiques.
L’alimentació per a un gos malalt del fetge ha de contenir carns baixes en greixos, com a pollastre o gall dindi, ser digestiva i amb antioxidants“El fetge del gos és un òrgan vital; en ell es fabriquen vitamines i proteïnes, es depuren els greixos que el ca ingereix i es regula el metabolisme”, explica Imanol Sagarzazu, veterinari i especialista en nutrició animal.
Els casos de cans malalts del fetge són freqüents, sobretot quan són majors. Aitor Llamas, veterinari, xifra en un 20% els casos que s’atenen en la seva clínica a l’any. Per això, és important contribuir a la recuperació del seu fetge també a través de l’alimentació amb les següents pautes.
1. Adaptar l’alimentació al gos amb problemes de fetge
Les pautes alimentoses han d’adaptar-se a les necessitats del fetge malalt del gos, i no al contrari. Un dels principals objectius per a la recuperació d’un ca amb patologies hepàtiques és que el seu fetge hagi de processar la menor quantitat de greix possible i, per tant, que realitzi poc esforç.
Alguns pinsos són específics per a gossos amb dolències hepàtiques, però la seva prescripció ha de dur-la a terme un veterinari. Aquests aliments terapèutics canins no els pot ingerir un animal sa, ja que li implicaria manques nutricionals. Són productes destinats a cans diagnosticats de patologies hepàtiques.
2. Triar un pinso adequat per al gos malalt del fetge
Els pinsos que cuiden el fetge del gos són “baixos en greixos, molt digestius i contenen antioxidants”, comenta Juan Antonio Aguado, veterinari. Aquest aliment té, a més, un alt contingut en hidrats de carboni, proteïnes de bona qualitat, que el ca assimila i digereix amb facilitat, “així com antiinflamatorios naturals, com l’àcid omega 3“, explica aquest professional.
Les carns amb les quals s’elaboren els aliments específics per a cans amb problemes en el fetge són baixes en greix, com el pollastre i el gall dindi. Altres proteïnes, com les contingudes en la carn de vedella, són més difícils de digerir i s’eviten en aquest tipus de pinsos canins, ja que es tracta d’aconseguir que el fetge malalt treballi el menys possible.
3. Evitar que el gos amb problemes hepàtics deixi de menjar
Els gossos que pateixen patologies de fetge solen estar inapetentes, però la seva recuperació depèn de la seva correcta alimentació, tant en quantitat com en qualitat. Perquè el ca mengi, convé oferir-li un aliment que resulti atractiu, tant per al seu olfacte, com para el seu paladar.
Els amos poden aplicar diversos trucs perquè la seva mascota s’alimenti, com:
- Humitejar el pinso sec específic per a gossos amb alteracions hepàtiques i temperar-ho uns segons en el forn microones. D’aquesta forma, s’estimularà millor l’olfacte del gos. A més, la textura tova i alguna cosa calenta del pinso resultarà més atractiva per al seu paladar.
- Les llaunes d’aliment amb propietats específiques per a gossos que tenen problemes hepàtics resulten, en general, més apetecibles per a ells, per la seva textura untuosa i tova.
D’altra banda, Aguado recomana “oferir al ca amb problemes hepàtics diverses racions petites de menjar al dia perquè, com no es troba bé, li costa menjar, i no li vindrà de gust ingerir grans quantitats d’aliment”.
4. Cuina casolana per a gossos malalts del fetge
Un dels casos en els quals els veterinaris poden recomanar que el gos s’alimenti amb dieta casolana, sota la seva supervisió, és quan el ca amb problemes hepàtics perd l’apetit.
La incidència de les patologies del fetge en els gossos, com l’hepatitis infecciosa, no és elevada, encara que en els animals molt majors és més habitual. La pèrdua d’apetit va associada a aquest tipus de patologies, per la qual cosa, en alguns casos, el menjar casolà es pot alternar amb el pinso habitual per ampliar el ventall de sabors i textures que puguin obrir l’apetit del ca.
El menjar del gos malalt del fetge ha d’aportar-li gran quantitat d’energia per afavorir la seva recuperació
La supervisió del veterinari amb aquest tipus de dietes casolanes per a gossos malalts del fetge és necessària per aconseguir una dieta equilibrada. Aquesta alimentació ha d’estar composta per carns digestives i baixes en greix, com el pollastre i el gall dindi, així com hidrats de carboni i verdures, en una proporció adequada per a cada animal. A més, necessita estar complementada amb antioxidants.
No obstant això, “l’elaboració adequada i equilibrada de dieta casolana per a un ca no és fàcil ni barata, així que és millor decantar-se pel segur i escollir les dietes comercials específiques”, aconsella Ignacio Arija, veterinari especialista en nutrició animal i professor de la Universitat Complutense de Madrid.
En general, tant si la dieta del gos malalt del fetge és comercial com si és casolana, ha de ser digestiva i aportar-li gran quantitat d’energia, amb la finalitat de prevenir la malnutrició. També ha de contenir vitamines del grup B i I, moderar l’aportació de sodi i aportar potassi.
Si es decideix alimentar al ca que pateix patologies de fetge amb menjar casolà, ha de ser sota supervisió veterinària, amb receptes com la següent, per 1.000 grams de ració:
- Carn de pollastre, pit de pollastre amb pell, 220 grams.
- Arròs cuit, 680 grams.
- Pastanaga cuita i escorreguda, 60 grams.
- Segó, 20 grams.
- Oli vegetal, 20 grams.
- Afegir un suplement vitamínico mineral que sigui baix en sodi i coure (segons prescripció del veterinari).
Les quantitats varien en funció del pes, edat i quantitat d’activitat física que realitzi el gos.
