Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Animals en els col·legis: què aprenen els nens d’ells i amb ells

Diverses intervencions amb animals en els centres educatius estan aconseguint que els nens aprenguin conceptes, habilitats socials i valors
Per María Huidobro González 17 de juny de 2021
mascoras lectura
Imagen: jarmoluk

Un gos a l’aula? És més freqüent del que sembla. En altres ocasions hi ha cavalls, gats, dofins… però de manera virtual o visitant els seus hàbitats. Els escolars gaudeixen i aprenen amb ells, no sols a cuidar-los. Una universitat britànica està estudiant els efectes d’aquestes intervencions en l’aprenentatge, l’alfabetització i el benestar general dels alumnes, a més d’en els propis animals. Et comptem més sobre aquesta recerca i aprofundim en algunes de les iniciatives que s’estan desenvolupant en els col·les del nostre país, on els nens i els animals són protagonistes en igualtat de condicions.

En una intervenció assistida amb animals (IAA) en l’àmbit de l’educació participen animals especialment seleccionats per a contribuir a la millora educativa dels menors. Ajuden a millorar la comprensió lectora, motiven cap a l’aprenentatge, faciliten la gestió de l’ansietat en situacions d’estrès, augmenten l’empatia o afavoreixen l’atenció i la concentració, per exemple. És a dir, aquesta educació assistida amb animals (EAA) pot ser purament acadèmica o com a suport per a fomentar un ambient positiu cap a l’aprenentatge o la convivència escolar i social.

Cada vegada són més freqüents aquest tipus d’actuacions en els col·legis, però, segons experts britànics, no hi ha gairebé informació de com es desenvolupen i de la forma en què es manegen els animals o les activitats en les quals participen, i pot variar significativament d’una escola a una altra. “Sabem relativament poc sobre com els animals estan sent tractats i les activitats en les quals estan involucrats en aquestes situacions i com això podria afectar-los tant positiva com negativament”, afirma Lauren Finka, experta en benestar animal de l’Escola de Ciències Animals, Rurals i Ambientals de la Universitat de Nottingham Trent (Regne Unit).

Per això, Finka i la seva companya la psicòloga Emma Vardy estan estudiant els seus efectes en l’aprenentatge, l’alfabetització i el benestar general dels alumnes, però també en els propis animals. També volen identificar el que els educadors veuen com a beneficis i els riscos potencials i escoltar a les escoles que no involucren als animals en activitats educatives per a comprendre les seves raons.

Per a això, treballen amb el suport de la Societat per a Estudis d’Animals de Companyia (SCAS), que col·labora amb escoles de Primària i Secundària de tot el món. “Esperem poder utilitzar aquesta informació per a destacar on es podrien orientar els consells, suport i pautes per a garantir, en la mesura que sigui possible, que les sessions es duguin a terme en benefici tant dels nens com dels animals involucrats”, assegura Finka. Per a participar en l’estudi, clica aquí.

Programes amb animals en els col·legis d’Espanya

A Espanya, es desenvolupen molt diverses iniciatives amb animals, tant grupals com individuals i tant en col·legis i instituts, com en universitats i altres entorns menys formals. A vegades, organitzacions veterinàries, professionals o protectores porten animals a les aules per unes hores.

També passa que els professors aposten per tenir en les classes alguna mascota (peix, tortuga, hàmster…). “Si parlem dels animals des de les seves necessitats, és incoherent que es tingui a l’aula una gàbia amb un animal la necessitat del qual és estar en llibertat, volar, cantar, tenir un arbre on fer un niu… En aquests casos, el valor humà del plaer i l’observació d’un animal bell està per sobre de la necessitat de l’animal, alguna cosa contra el que hem de lluitar”, apunta Núria Màxim, directora de la Càtedra Animals i Societat de la Universitat Rei Joan Carles (URJC) de Madrid, la primera d’aquestes característiques en una universitat pública espanyola.

caballo cuidadosImatge: Alexas_Fotos

La també doctora en teràpia ocupacional es manifesta en el mateix sentit sobre altres activitats que es realitzen fora dels col·legis: quan els alumnes visiten granges-escoles o acudeixen a centres de protecció animal, espais naturals o centres eqüestres per a conèixer-los millor. “Des de la comunitat educativa s’ha de reflexionar sobre quines visites promouen i si aquestes visites són coherents amb els valors empàtics cap als animals. Si treballem per la sostenibilitat, el medi ambient i la cura de l’entorn afavoridor dels animals, és molt més pedagògic i empàtic que anem a un santuari o a un refugi que a un zoo”, adverteix.

També hi ha programes d’educació assistida amb animals per a aconseguir assoliments acadèmics. Els més coneguts són la millora de la lectura amb l’ajuda de gossos o la seva integració en Aules TEA per a ajudar a nens amb autisme al fet que es comuniquin millor o donar-los confiança i seguretat per a aconseguir aprenentatges matemàtics o de lectoescriptura. “Quan es fa bé, amb un professional especialitzat i un animal ben seleccionat, entrenat i cura en això, es té un èxit gairebé assegurat”, puntualitza Màxim.

Però hi ha més. A continuació, exposem tres activitats amb animals gràcies a les quals al nostre país els nens i nenes estan aprenent en els col·legis conceptes, habilitats socials i valors.

Educant al meu amo

Des del 2013, les veterinàries Raquel López i Verónica Ruiz porten endavant ‘Educant al meu amo’. Aquest programa es fonamenta en xerrades interactives i un concurs de dibuix grupal que el Col·legi Veterinari de Cantàbria va posar en marxa en 2010 per a sensibilitzar als nens de 3r i 4t de Primària sobre la tinença responsable d’animals de companyia. La pandèmia ho ha deixat en estand-bye, encara que esperen reprendre el pròxim curs.

I és que aquestes sessions de no més de dues hores es fan de manera presencial amb la col·laboració de Koko, un schnauzer miniatura, que ensenya com hem d’acostar-nos a un gos. En elles els expliquen de manera amena la labor tan àmplia que fa un veterinari, els parlen dels tipus d’animals que existeixen i se centren en els gossos i gats, les mascotes més comunes en les llars. “I no ens oblidem d’explicar-los la gran labor social que realitzen, com ocorre amb els gossos de salvament o les teràpies amb gossos, cavalls o dofins. Són feliços treballant així i l’ajuda incondicional que presten no té preu”, reconeixen les responsables d’aquest programa. En les sessions els donen a conèixer les necessitats i cures que requereixen els animals de companyia, com les vacunes, la seva pròpia higiene o la identificació amb microxip. “La fi és fer-los veure què significa tenir una mascota, que és un ésser viu, no una joguina, ni un capritx, i que arribin a casa i eduquin als seus majors, perquè ja els donem per perduts”, comenten.

perro aprendizajeImatge: ANEU 8777334

Què aporta als xavals? “Sensibilitat i respecte cap als éssers vius, a més responsabilitat” conclouen les veterinàries, els qui sostenen que aquest tipus d’iniciatives haurien de donar-se en tots els col·legis.

Emocions amb potes

La nova llei educativa (LOMLOE) exigeix incloure l’empatia cap als animals en el currículum de tot l’ensenyament obligatori. I en una experiència pilot durant l’últim trimestre del curs 2020-2021 el col·legi Començar el dia d’Alcorcón ha incorporat a l’assignatura ‘Aprendre Fent’ de 1r de Primària un programa que forma en aquest sentit. Es diu ‘Emocions amb Potes’ i està dissenyat per la Càtedra Animals i Societat de la URJC i els equips professionals de CITA Teràpies i Animals i PsicoAnimal. Dos cavalls i sis gossos amb “noms i cognoms” contribueixen a fomentar el desenvolupament de la intel·ligència emocional i les habilitats relacionals dels alumnes, com a estratègia de prevenció de la violència i l’assetjament escolar.

El projecte ideat per a Primària i ESO està distribuït en quatre mòduls que s’aborden a través d’una visita presencial (connexió virtual per la pandèmia) i materials que treballen en les següents setmanes amb els professors:

  • Convivència responsable. Aprenen com han de compartir la seva vida amb els animals més pròxims del seu entorn (gos, gat, hàmster, pardals, formigues…), des del punt de vista de comprendre i respectar les seves necessitats.
  • Intel·ligència emocional dels gossos i dels cavalls. “Se’ls ensenya a identificar les emocions bàsiques d’aquests animals i la seva comunicació i els fem veure que aquestes emocions són les mateixes que les nostres. Quan un gos o un company se sent trist o sol o necessita una ajuda per part nostra, hem de donar-ho. L’important d’aquest projecte és que la transferència d’aquest aprenentatge cap a les relacions interpersonals és automàtica. Als nens se’ls donen eines d’intel·ligència emocional per a manejar les situacions del dia a dia, els seus conflictes…”, explica Núria Màxim.
  • Píndola de mindfulness . Aquesta espècie de “farmaciola emocional” aporta als menors les estratègies per a regular la seva ansietat, els seus nervis, gestionar la seva calma i centrar-se en el que estan fent… “Fixant-se en com ho fan els gossos, aprenen a ser capaços d’escoltar la seva respiració, relaxar-se tombats…”, exemplifica l’experta.

La connexió emocional innata que sentim per altres éssers vius (biofilia) permet exercitar l’empatia des de la infància. I des d’aquesta motivació aconseguim un aprenentatge que canvia actituds, comportaments i conductes. En el cas de ‘Emocions amb Potes’ es pretén millorar les relacions i atallar la violència. I ja s’està veient que activitats com aquestes recollides en aquest dossier de Proda (Professionals per a la Defensa Animal) estan fent que hi hagi un descens en el bulling en els centres on s’han implementat. “Tant de bo a llarg termini també hi hagi una reducció de la violència de gènere i la violència intrafamiliar”, desitja Màxim.

Introduir ‘Emocions amb Potes’ en ESO i Batxillerat és el següent pas. Per a això s’adapten les activitats a aquestes edats, però es juga amb un afegit que destaca la coordinadora d’aquest programa: “La capacitat de reflexió, d’observació, de raonament, de judici crític, de ser capaç d’analitzar el que veu i de buscar alternatives no la té un nen de 6 anys, però sí un adolescent”.

Gossos i Lletres

D’Utah (els EUA) a la resta del món, inclosa Espanya. En 1999 Intermountain Theraopy Animal (ITA) va crear el programa ‘READ de Lectura Assistida amb Gossos’, una iniciativa per a millorar les habilitats de lectura dels nens mitjançant la intervenció de gossos ensinistrats de manera específica per a llegir en veu alta amb ells. Des de 2012 aquest sistema ja està present al nostre país sota el projecte denominat ‘Gossos i Lletres READ Espanya’ amb seus a Albacete, Alacant, Castelló, La Rioja, la Corunya, Madrid, Màlaga, Múrcia i Saragossa, segons es recull en la seva pàgina web.

Biblioteques, llibreries i sobretot col·legis són els llocs en els quals gossos com Choco o Julieta ajuden al fet que els nens i nenes als quals acompanyen en les seves lectures millorin la seva competència lectora i tot el relacionat amb el llenguatge, a més de les seves relacions amb els seus companys i els animals, és a dir, la seva qualitat de vida, tal com ha comprovat la Facultat d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid en escolars amb necessitats educatives especials i/o dificultats d’aprenentatge.