Fer el camí de Sant Jaume és una aventura especial i, si es fa en bona companyia, amb un gos, el viatge resulta molt més satisfactori. Els cans formen part de la vida i la família de moltes persones, que volen compartir el Camí amb ells. No obstant això, allotjar-se amb gos en els albergs de la ruta Jacobea no és fàcil. La majoria dels allotjaments públics no admeten gossos. En el cas dels privats, el seu accés és més fàcil perquè alguns ofereixen estades individuals, encara que també són més cars. Alimentació, allotjament, documentació o salut són alguns dels aspectes que s’han de tenir en compte per gaudir d’un feliç Camí amb el nostre amic caní.
Els pelegrins que desitgin dormir sota sostre amb el seu gos han d’informar-se sobre els allotjaments que admeten animals en la ruta jacobea que seguiran i reservar amb antelació. És necessari planificar bé les etapes i tenir clar on admetran al nostre gos. Per a això, abans de començar les rutes, caldrà contactar per telèfon o per correu electrònic amb els establiments corresponents. Les cases rurals i els albergs privats són les opcions més segures per dormir sota sostre amb el gos. La Guia del Camí de Santiago d’EROSKI CONSUMER conté àmplia informació sobre els albergs del Camí.
El Camí francès és el més transitat i, per tant, compta amb més opcions d’allotjament. Per aquesta ruta, hi ha al voltant de 300 albergs i més de la meitat són privats. Molts allotjaments d’aquest tipus, més cars, ofereixen diferents modalitats d’habitacions, a més de les sales comunes en llitera, per la qual cosa hi ha més possibilitats que admetin gossos. En aquest cas, els preus oscil·len al voltant de 30 euros per nit, en una habitació per a dues persones amb el gos.
En els albergs públics, on es dorm de manera col·lectiva, és més difícil que s’admetin gossos. En els casos en els quals es permet el seu accés, s’ofereixen estades aparti, com a garatges o quadres. Enfront de la possibilitat de no poder passar la nit amb els seus gossos en els albergs, alguns amos opten per portar una tenda de campanya per pernoctar amb el seu gos.
L’any 2011, dels 183.366 pelegrins que van rebre la Compostela (document acreditatiu d’haver fet almenys els últims 100 quilòmetres del Camí a peu o els últims 200 quilòmetres amb bicicleta), el 0,19% (341) van recórrer el Camí a cavall, el 16,33% amb bicicleta i el 83,48%, a peu. No obstant això, no hi ha dades dels pelegrins que van decidir anar acompanyats pels seus gossos perquè als cans no se’ls considera ni un mitjà de transport ni pelegrins.
Camí de Santiago amb gos en albergs públics i privats
Cada alberg té la seva pròpia política sobre admissió d’animals, per la qual cosa és important la planificació de cada etapa. És recomanable parlar prèviament amb els responsables dels albergs on es dormirà per avisar-los de la presència del gos. D’aquesta manera, se sabran amb antelació les condicions en les quals es podrà dormir amb el gos.
“Sobretot els pelegrins estrangers es queixen per no poder accedir amb el gos a l’alberg. Expliquen que al seu país hi ha molta més permissivitat per accedir a llocs públics amb gos”, assenyala Edita Núñez, hospitalera en l’alberg públic d’O Cebreiro (Lugo), situat en el Camí Francès. En el cas de l’alberg privat A Reboleira, els gossos poden dormir en un garatge adjacent i no es necessita cap permís específic perquè el gos pernocti.
Héctor Fonseca, pelegrí que va fer el Camí amb la seva gossa Goa i autor de Camí de Santiago amb gos, explica que “és molt important planejar bé cada etapa per tenir un lloc on dormir”. “A l’hora de menjar -rememora-, unes vegades ho vam fer en terrassa, unes altres ens portem grans desil·lusions i, per descomptat, també topem amb persones molt amables que ens van deixar menjar a resguard de la pluja”.
No obstant això, malgrat les dificultats per fer el Camí acompanyat amb la seva gossa Goa, Héctor Fonseca subratlla que peregrinar amb la seva mascota va ser “inoblidable” i va forjar, “si cap encara més, llaços entre tots dos”. “La primera vegada que vaig fer el camí de Sant Jaume ho vaig tenir molt clar, aquesta experiència havia de repetir-la amb la meva gossa Goa”, destaca. Quant als trajectes, Héctor Fonseca explica que tant per al trajecte d’anada, fins al punt de partida, com de de tornada, des de Santiago de Compostel·la, va haver de llogar sengles cotxes.
Preparació física del gos abans del Camí
L’entrenament previ al Camí és imprescindible per als gossos que no estan acostumats a l’exercici físic. El passeig de 15 minuts diverses vegades al dia no és un entrenament suficient. El gos ha d’estar acostumat a caminar distàncies llargues. D’altra banda, Mercedes Morán, de la clínica veterinària Manyagues, recomana dur a terme un control cardiovascular del gos abans de començar el viatge per assegurar-nos que el cor del nostre gos està en forma.
Camí de Santiago amb gos i hidratació
A més de tenir en compte l’allotjament i els trajectes d’anada i volta, per tenir una feliç peregrinació, s’han de tenir en compte aspectes com la hidratació del gos o una farmaciola per practicar primers auxilis (amb desinfectant, vaselina per als coixinets, repel·lent de paràsits i mosquits). L’aigua és fonamental per evitar cops de calor i perquè el gos resisteixi sense problema les llargues caminades.
L’adequat és que, en els períodes de repòs, el gos tingui aigua a la seva lliure disposició. S’administra una hora abans de començar l’exercici i, una vegada que hagi acabat l’etapa, es pot oferir un got d’aigua quan hagin transcorregut cinc minuts. No cal permetre que begui a lliure disposició fins que no hagin passat 30 minuts.
No hi ha recomanacions particulars en l’ocupació de solucions hipertónicas, però podrien ser beneficioses. “Durant l’exercici es perden electròlits amb la saliva (sobretot sodi) i, amb aquestes begudes, col·laborem en la reposició del glucògen muscular”, explica Mercedes Morán.
La millor època per aventurar-se amb gos en el camí de Sant Jaume coincideix amb els dies en què les temperatures no són extremes, com a primavera, finals d’estiu i principis de tardor. La distància recomanable que el gos pot recórrer diàriament depèn de la seva preparació física i del ritme de cada etapa, que al seu torn varia en funció de la temperatura o el terreny. No obstant això, és senzill endevinar quan el gos necessita descansar, ja que caminarà més lent i amb més dificultat i es detindrà per asseure’s o tombar-se. De tota manera, el gos és un bon corredor i pot seguir sense problema el ritme del seu amo, sempre que aquest recorri el camí a peu.
Els coixinets del gos necessiten una cura especial
Els coixinets han d’estar ben hidratades per evitar lesions. Per mantenir-les en forma, al final de cada jornada del Camí, es poden rentar amb una solució jabonosa tíbia, després assecar i aplicar una crema hidratante o vaselina líquida. Tampoc està de més portar una solució desinfectant per si el gos sofreix alguna ferida, així com productes antiparasitarios, repel·lent d’insectes i algun antihistamínic.
L’alimentació del gos en el Camí
El gos no tolera bé els canvis bruscs en la seva alimentació, que li poden ocasionar problemes gastrointestinals. Una vegada que l’animal té una dieta que li senti bé, no convé introduir variacions, tret que sigui per prescripció veterinària. Per això, durant el viatge, és convenient mantenir la seva dieta habitual. Si l’animal està sa i en forma, en principi, no serà necessari introduir suplements vitamínicos. Però en cas si es fes, haurà de ser el veterinari qui ho determini.
L’aliment que el gos ingereixi durant el Camí ha de ser el mateix de sempre, però amb una ració major, que es reparteixi diverses vegades al dia, recomana Roberto Elices, veterinari i expert en nutrició canina. Segons indica, “el gos és un caminador nat i pot seguir al seu amo sense problema, però no és recomanable en absolut fer el recorregut amb bicicleta amb gos”. És un exercici físic molt dur per al gos, encara que estigui entrenat per a això.
Les necessitats energètiques estan determinades pel pes, edat, temperatura i activitat que realitzi el gos. Les seves necessitats energètiques diàries estan augmentades entre cinc i deu vegades pel que fa al mateix animal que no faci exercici. “La base de la ració ha de ser el greix, rica en àcids grassos essencials. Això requereix acostumar al gos a aquests elevats nivells per evitar alteracions digestives”, explica Mercedes Morán.
Silvia Miguelez, veterinària, explica que és important començar les modificacions en el tipus d’aliment amb un període mínim de sis setmanes abans de l’etapa o de la temporada esportiva. Es recomanen nivells de proteïna moderats i de bona qualitat. Vitamines i minerals han d’estar compensades segons l’exercici que faci el gos per protegir les cèl·lules de l’estrès oxidatiu derivat de l’exercici. Hi ha aliments específics al mercat per a aquesta fi.
Camí de Santiago amb gos i “paperasses”
La documentació sobre el nostre gos no ha de faltar en la motxilla. Entre els documents imprescindibles, figuren el certificat veterinari de salut i el document acreditatiu de la vacunació antirràbica. També convé portar el certificat de la seva identificació amb microxip i la cartilla de vacunació al dia. Per sortir a l’estranger, cal informar-se amb temps suficient, ja que les normes de cada país són diferents pel que fa al permís d’entrada de nous animals. Alguns requereixen la targeta sanitària en ordre, uns altres demanen també un certificat veterinari i, els més exigents, obliguen a passar una quarentena a la frontera del país de destinació.
La seguretat del gos és important i durant l’aventura del Camí pot haver-hi més perills que en la rutina diària de la ciutat. El gos passa molt temps a la intempèrie, fa més exercici, camina per zones on cal tenir especial cura amb el tràfic de tot tipus de vehicles, inclosos els rurals (tractors, recol·lectores).
El gos ha d’anar a tot moment supervisat pels seus amos per evitar atropellaments o encontronazos amb altres animals i accidents amb persones. Les assegurances per a gossos cobreixen aquest tipus d’imprevists i, en situacions de més risc d’imprevists, és recomanable tenir al gos assegurat.
Per contractar un segur, convé consultar en diverses companyies asseguradores les condicions i preus per escollir la pòlissa que més s’ajusta a la nostra butxaca i necessitats. La tarifa mitjana és de 70 euros anuals. D’altra banda, la majoria d’assegurances per a la llar compten amb la possibilitat d’incloure la cobertura del gos. Algunes companyies ofereixen l’opció d’assegurar fins a dos gossos.
Abans de començar l’aventura del Camí, convé fer una revisió mèdica al gos i prendre mesures contra malalties com la leishmaniosis. Sobri pot informar el veterinari, davant la possibilitat d’administrar al gos la vacuna contra aquesta greu malaltia, però a més cal prendre un altre tipus de mesures preventives contra els insectes i els paràsits. En finalitzar el Camí, convé fer una revisió mèdica al gos per comprovar el seu estat de salut. Després de tot això, amb bona companyia i previsió, l’experiència de recórrer el camí de Sant Jaume amb gos serà molt satisfactòria. Els desitgem feliç Camí en companyia canina.
