Almenys 106.781 gossos són abandonats cada any a Espanya, segons l’estudi “Abandono i Adopció” de la Fundació Affinity. “Els cans sense llar són molt especials: busquen afecte i es lliuren més encara a la seva nou família humana després d’haver estat injusta i cruelment abandonats”, explica l’Associació Nacional Amics dels Animals (ANAA), un centre d’adopció d’animals on desenes de gossos (i gats) esperen una família humana que els vulgui com mereixen. I és que adoptar un ca adult és un acte d’amor, solidaritat, responsabilitat i compromís amb la defensa dels animals. També, i no menys important, és la clau per canviar la vida d’un animal. A continuació es descriuen els vuit passos que cal donar per adoptar a un gos adult amb èxit: entre ells, oferir-li afecte humà a dolls, aprendre a pensar com un ca, donar lliçons perrunas sense aclaparar i preparar la casa per al nou membre pelut de la família.
1. Afecte pelut a dolls
Un ca adult adoptat pot ser temorós. I qui no ho estaria després d’un abandó o maltractament? Però al mateix temps serà agraït i, amb paciència, aviat estarà preparat per donar amor pelut a dolls.
El nouvingut necessita una mica de temps per habituar-se al seu nou entorn. L’abandó és una experiència traumàtica per a un animal tan afectuós i social com el gos. Si, a més, ha sofert maltractament (un delicte cruel i castigat amb penes de presó pel Codi Penal), requerirà dosis extres de paciència i afecte per superar les seves pors.
2. Pensi com un gos, és un acte d’amor!
A principi, els traumes i por que arrossega un ca adult són un obstacle. Però, com comprendre al gos que acaba d’arribar a la llar? La clau és pensar com ho faria ell, posar-se en el seu lloc. “És un animal de rajada, gregario, que considera a la família humana com una extensió de la rajada“, afegeix ANAA.
Una precaució: si se li deixa ser el cap de la casa, ell acceptarà i serà un ca dominant. I un animal cap pot no solament sofrir un estrès innecessari sinó que, a més, pot provocar sense saber-ho problemes en les seves relacions amb altres gossos. Per això és millor deixar-li tranquil, que els seus amos s’erigan com a “caps de la rajada” i deixar-li gaudir tranquil de la vida peluda que mereix.
3. Lliçons perrunas sense aclaparar
Educar a un ca adult pot ser una experiència gratificant i cansada a parts iguals. Les lliçons perrunas cal dosar-les i carregar-se de paciència. L’associació protectora Gràcies Per Adoptar aconsella “tractar al gos amb afecte però de forma coherent: no convé confondre al nostre nou company”.
4. Adaptar la casa al gos
Un ca necessita gaudir de la casa, habitualment creada al gust dels humans. En ella ha d’haver-hi per a la mascota un lloc calent i tranquil que li ajudarà a sentir-se confiat.
El gos ha de conèixer quin és el seu lloc reservat on pot descansar sense ser molestat, on està el seu menjar i beguda i quins són els seus horaris per sortir de passeig i realitzar les seves necessitats. Aquest ambient relaxat des de la seva arribada a l’habitatge li reconfortará.
5. Tranquil·litat, per favor!
A més, en els primers dies, és recomanable evitar les visites contínues de gent. Les cares noves a cada moment no convenen perquè li confonen i no li ajuden a reconèixer qui serà el “cap humà de la rajada”.
La presència de nens a casa podria alterar aquest ambient assossegat que precisa el ca aquests primers dies. Com gestionar la situació? Si hi ha menors, és important explicar-los el malament que ho ha passat i que han de deixar-ho descansar. Ja tindran temps per jugar junts quan l’ambient es faci propici.
Passada aquesta primera etapa de presa de contacte, el gos no trigarà a adaptar-se a la seva nova família. I és que, excepte rares excepcions, el ca adult adoptat s’aclimata sense dificultat al seu nou entorn.
6. Passejos perrunos assegurances: amb corretja
Un gos adoptat estarà confós i el seu comportament, en conseqüència, pot ser imprevisible. La situació és perillosa: si sent por, el pelut amic podria escapar-se i fugir. Per això, convé sortir al carrer amb el ca sempre subjecte amb una corretja i no deixar-ho anar.
Més consells? Els primers passejos és millor que siguin curts i sempre amb corretja, doncs és normal que se senti espantat, ja que no coneix ni qui ho porta ni el lloc per on camina. Paciència. Amb el temps, se li coneixerà més i serà més fàcil guanyar-se la seva confiança.
7. Confiança perruna, pas a pas
L’acostament amb el gos acollit ha de ser gradual. Abans de deixar-li anar cal assegurar-se que no corre cap perill. I és aconsellable que les primeres vegades que se li deslligui sigui en llocs tancats, on no pugui marxar-se.
També cal ensenyar-li, a poc a poc, com acudir a la trucada. Amb paciència i afecte, el ca adoptat aprendrà igual que qualsevol altre gos.
Més precaucions? Les xapes identificatives en el collaret, a més de l’obligatori microxip, eviten disgustos amb un animal recollit, per la qual cosa és recomanable posar-les-hi. En aquesta placa han de figurar el nom i un telèfon de contacte.
8. Els mals records perrunos desapareixen?
El gos té una extraordinària capacitat de retenir dos tipus de records: olfactoris i sonors. Un ca adult pot haver sofert experiències traumàtiques que té associades a determinats olors i sons.
De nou, el pas del temps i les manyagues són la clau perquè l’animal superi les experiències desagradables. “El gos solament viu el temps present. I el rellotge dilueix els mals records”, afegeix ANAA. Amb afecte i amor, la relació d’amistat amb el ca solament creixerà i s’intensificarà.
Llegeixi més sobre adopció gossos i gats. Segueixi a Eva San Martín en Twitter.
.
