Els gossos tenen una visió diferent als humans, més especialitzada i adaptada a l’escassa lluminositat. No obstant això, els cans tenen menys agudesa visual i perceben menys colors. La visió de l’animal és apropiada per a l’entorn i necessitats de supervivència de la seva espècie, és la mirada pròpia d’un depredador especialitzat en la captura de preses. En aquest article s’explica com veuen els gossos, per què capten millor el moviment en la foscor, quins colors distingeixen i quins són els símptomes per reconèixer si tenen fotofobia.
Com veuen els gossos? Visió més aguda en la foscor
Els cànids, entre els quals es troben els gossos i els llops, tenen millor capacitat que les persones per veure en la foscor. Aquesta visió els permet caçar amb més eficàcia a la nit. D’aquesta manera localitzen a les seves preses amb facilitat i també als seus enemics, la qual cosa els garanteix una fugida més ràpida.
Els cans han heretat del llop, el seu avantpassat, les característiques pròpies d’un depredador crepuscular. De fet, el gos és capaç de veure cinc vegades més que els humans en la foscor.
I els gats? Els felinos tenen fins i tot millor visió nocturna que els gossos. Els mininos resulten caçadors molt eficaços en la foscor. Segons Manuel Villagrasa, veterinari i oftalmólogo, “la seva capacitat visual en la foscor està més desenvolupada perquè són caçadors solitaris” i necessiten ser molt eficaços per aconseguir aliment.
Quins colors veuen els gossos?
Els gossos tenen un ventall cromàtic més reduït que les persones. I és que la visió dels colors és menys important perquè un ca sobrevisqui en el seu entorn.
Les persones tenen en els ulls tres tipus de receptors per al color, cadascun especialitzat en la captació dels tres colors fonamentals o primaris (vermell, groc i blau). La seva combinació permet la construcció de l’escala cromàtica completa.
Els cànids, no obstant això, tenen una visió dicromática que construeixen amb dos únics colors. L’ull del gos solament té dos tipus de receptors visuals, per la qual cosa no és capaç de recrear la gamma completa de tonalitats que té l’ésser humà. Poden distingir blaus de vermells o blaus de verds, però tenen dificultats per captar la diferència entre verds i vermells. Així, una persona percep la gespa de color verd, però el seu animal ho veu en tonalitat groga.
Gos: un caçador tridimensional
Una de les característiques més importants per a un depredador com el gos és la seva visió tridimensional. D’aquesta manera pot calcular millor la distància amb un objecte determinat, com una presa, i resulta més eficaç i ràpid en caçar.
La visió en profunditat s’aconsegueix per la posició frontal dels ulls, característica dels cans, però també de les persones. Això permet una superposició dels seus respectius camps visuals. Segons explica Villagrasa, “el cervell del gos obté una visió de l’objecte des de dues perspectives diferents, la qual cosa li permet calcular les distàncies amb major exactitud“.
Els ulls són eines imprescindibles perquè el gos es desemboliqui sense problemes en el seu entorn. Per això és important cuidar la seva salut ocular.
Els cans pateixen malalties oftalmológicas similars a les de les persones, inclosa la fotofobia. Aquesta afecció consisteix en la hipersensibilitat enfront de la llum. Quan al gos li molesta la lluminositat, manté tancats els ulls molt temps i li lagrimean. Enfront d’aquests símptomes, cal acudir al veterinari, qui determinarà la causa d’aquest problema i aplicarà un tractament.
La fotofobia pot estar provocada per bacteris, un cop en l’ull o una altra malaltia oculta que afecti a la visió. La revisió periòdica dels ulls de l’animal és essencial per detectar i tractar a temps possibles afeccions que puguin afectar a la seva agudesa visual.
