La vellesa és una etapa més en la vida del gos, no una malaltia. No obstant això, hi ha algunes claus per cuidar a un ca ancià a casa. Treure-li a passejar, vigilar la seva alimentació, donar-li l’afecte que precisa i incrementar les revisions mèdiques veterinàries és fonamental. Conviure amb una mascota major pot aportar experiències enriquidores i plaents, encara que convé tenir en compte que no totes les races de gos envelleixen igual i a la mateixa edat.
Exercici diari per cuidar del gos ancià
Les cures quotidianes que la nostra mascota rebi durant la joventut marcaran de forma determinant la seva salut durant la vellesa. Els passejos diaris, claus per al benestar del gos, han de mantenir-se quan aquest es fa major. El gos sènior necessita els seus llargs passejos i els jocs per mantenir-se en forma i cuidar de la seva salut, tant física com a mental.
Un gos major necessita un mínim de trenta minuts d’activitat física diària
Un gos sènior sa necessita un mínim de trenta minuts d’activitat física diària per mantenir-se, i envellir, de forma saludable. Les caminades són una bona forma d’aconseguir-ho.
L’exercici moderat del gos major pot ajudar a prevenir malalties degeneratives com l’artritis, que ataca a les articulacions del nostre animal. Tingui en compte que l’activitat física redueix el risc que el gos pateixi sobrepès durant la seva vellesa.
Alimentació rica en fibra i vitamina C per a la mascota sènior
L’alimentació que el gos hagi rebut al llarg de tota la seva vida juga un paper protagonista per cuidar la seva salut en la vellesa. “La cura dels animals majors comença des del naixement, ja que l’alimentació i les mesures preventives de salut que adoptem des que el gos és un cadell influiran definitivament en l’esperança i qualitat de vida dels seus últims anys”, remarquen en la clínica veterinària Vetersalud, que compta amb una xarxa nacional d’hospitals per a gossos.
La dieta del gos ha d’adaptar-se a la seva edat, ja que els gossos majors, com les persones, precisen cures especials quan envelleixen. Amb els anys, són possibles les complicacions en les dents del gos o certes malalties. A més, el cos d’un gos ancià treballa a un ritme menor que el d’un gos jove, per la qual cosa la seva dieta ha de contenir una menor aportació energètica, ja que l’activitat física es redueix. Per evitar el sobrepès, els veterinaris recomanen reduir al voltant del 20% la quantitat de calories que ingereix el ca.
El gos sènior necessita els seus llargs passejos i els jocs per mantenir-se en forma i cuidar de la seva salut, tant física com a mental
En general, els pinsos i llaunes de gos sènior segueixen aquestes recomanacions, ja que proposen per a aquesta edat un aliment específic baix en calories i ric en fibra, que els sadolla. Aquests preparats per al gos major són sovint rics en proteïnes, amb la finalitat de contrarestar la pèrdua de massa muscular que afligeix al gos ancià.
Per retardar el desgast cerebral, convé augmentar la quantitat de vitamina C, ja que actua com a antioxidant. Alguns lípids (fosfatidilserina) ajuden a mantenir les neurones actives.
Manyagues per al nostre amic major
Les manyagues, cures, paraules d’afecte i mostres d’afecte cap al nostre gos són importants durant totes les etapes de la vida del gos, però especialment durant la seva vellesa. Les carícies regulars aconsegueixen que la mascota sigui un animal feliç.
Comptar amb un llit mullida és un altre de les manyagues que requereix un gos major. Una superfície embuatada cuidarà de les articulacions del gos, que en cap cas ha de dormir en el sòl.
L’envelliment està relacionat amb la genètica del gos
La convivència amb un gos ancià pot aportar experiències intenses i beneficioses. El gos es fa major i ens necessita més que mai. Convé recordar, no obstant això, que no tots els cans es fan majors a la mateixa edat.
La vellesa és una etapa més en la vida del ca, no una malaltia
“Marcar l’edat a la qual podem considerar que un animal comença a envellir és un fet merament estadístic. Es considera que els gossos entren en la tercera edat segons les seves races i les seves grandàries”, expliquen des de la clínica veterinària Vetersalud.
“L’envelliment no es manifesta a una edat ni amb una grandària concreta, sinó que està relacionat amb la genètica del gos i amb la qualitat de vida que hagi gaudit”, afegeixen des de Vetersalud. Mentre que un gos de raça petita, fins als deu quilos en la seva etapa adulta, pot convertir-se en un ca sènior als dotze anys d’edat, sovint, les mascotes de major grandària envelleixen abans.
“Els gossos de raça mitjana solen considerar-se ancians quan ronden els 11 anys, mentre que un ca de raça gran, fins a 45 quilos, pugues ser-ho amb amb prou feines nou anys”, asseguren des de la clínica veterinària. Per la seva banda, els cans de races majors, denominades gegantes perquè en aquesta etapa poden superar els 45 quilos de pes, es consideren ancians quan compleixen vuit anys.
Un gos de raça petita pot convertir-se en un ca sènior als dotze anys d’edat, mentre que les mascotes de major grandària, sovint, envelleixen abans.
La mascota sènior necessita llargs passejos i jocs per mantenir-se en forma i cuidar la seva salut, tant física com a mental.
Per evitar el sobrepès, els veterinaris recomanen reduir al voltant del 20% la quantitat de calories del gos ancià.
Les carícies regulars aconsegueixen que la mascota sigui un animal feliç.
Cal augmentar els controls i revisions mèdiques veterinàries del gos ancià.
