Les diferències entre gossos i humans són evidents. També pel que fa a la sang. Lluny del sistema de grups sanguinis A, B, O, positius i negatius de les persones, els cans tenen el seu propi mètode. Aquest article distingeix els vuit grups sanguinis del gos, explica com determinar-ho, ofereix claus per entendre per què un cadell no té defenses per protegir-se de sang diferent a la seva durant una transfusió, una mica del que sí som capaces els humans, i precisa quan necessita sang un gos.
Vuit grups sanguinis canins
Com les persones, els gossos també tenen diferents grups sanguinis. Aquests, no obstant això, poc tenen a veure amb la classificació habitual utilitzada en els humans: A, B, O, positiu, negatiu…
Els cans compten amb un sistema propi per classificar la seva sang: el DEA (dog erythrocyte antigen o antígens dels eritròcits del gos), que distingeix vuit grups sanguinis.
La diferència entre una sang canina i una altra cal buscar-la en les membranes que emboliquen les cèl·lules sanguínies del gos, és a dir, en les cobertes dels denominats eritròcits, coneguts com a glòbuls vermells en els humans. Aquests són unes cèl·lules essencials per al gos: transporten les molècules d’oxigen pel seu cos.
Determinar el grup sanguini del gos
Els gossos tenen vuit grups sanguinis i són diferents als humans
L’embolcall (membranes) dels glòbuls vermells canins té una sèrie de molècules o proteïnes, també cridades antígens. Aquestes proteïnes varien en funció del grup sanguini del ca i són elles “les que determinen a quin grup sanguini pertany un gos“, explica la veterinària Irene Moñiz, del banc de sang de l’Hospital Veterinari de Montjuïc.
Per conèixer el grup, cal realitzar una anàlisi de sang. D’aquesta forma, els veterinaris diferencien entre el grup DEA 1, DEA 2, DEA 3… I així fins a vuit.
El primer grup sanguini (DEA 1) és el més freqüent entre els gossos. “Prop de la meitat dels cans pertanyen a ell”, indica Luis Viñals, director del Centre de Transfusió Veterinari i que ha estudiat els grups sanguinis en llebrers.
El centre que dirigeix realitza unes 1.200 extraccions sanguínies cada any. Els seus donants són gossos i gats amb amos solidaris, que ajuden a salvar les vides d’altres animals que necessiten aquest preuat plasma.
Sangs de gossos que s’ataquen i destrueixen
Què succeeix quan es barregen dos grups diferents de sang canina, com pot ocórrer durant una transfusió? Moñiz ho descriu d’una manera molt gràfica: “Els glòbuls vermells diferents s’ataquen i es destrueixen”.
Les defenses del cos del gos que rep la sang diferent es posen a treballar: el seu sistema immunitari es rebel·la contra la sang que no és seva i tracta de destruir-la. “Això explica que l’apropiat sigui que cada gos rebi sang del seu propi grup sanguini, en cas de necessitar-la”, apunta Viñals.
Els cadells no tenen defenses en la sang
Les diferències entre la sang dels gossos i les persones no acaben en els seus grups sanguinis. Un altre contrast cridaner és que, “el gos no neix amb anticossos capaços de destruir altres glòbuls vermells diferents als seus”, assenyala Viñals.
Els cadells, a diferència de les persones, no neixen amb anticossos per atacar la sang diferent
Aquests anticossos són una espècie de soldats naturals, amb la funció de derrocar sang de diferent tipus al seu. Però els cadells de gos, a diferència dels humans, i fins i tot dels felinos, neixen sense aquesta defensa natural.
Aquesta manca podria semblar una debilitat. No obstant això, suposa un avantatge de pes per als gossos: “La primera vegada que reben sang d’un altre ca és molt difícil que la rebutgin o tinguin una reacció adversa”.
Aquest tipus de reaccions incompatibles sí ocorren en les persones i en gats, en tots dos casos, des del seu naixement.
El sistema immunitari d’un ca, no obstant això, aprèn aviat a respondre davant la presència de sang aliena no compatible: al cap de cinc o set dies, els anticossos del gos reaccionen.
Per això, en cas de necessitar una segona transfusió, caldria recórrer, de forma exclusiva, a la sang d’un gos donant que sí fos compatible.
La veterinària Irene Moñiz, de l’Hospital Veterinari de Montjuïc, explica que la sang canina pot ser “essencial per salvar la vida d’un altre gos”.
“Qualsevol tipus d’anèmia en el ca precisa recórrer a la sang d’un gos donant“, explica. Els tumors, les malalties de ronyó, així com els preoperatorios, abans que el gos entri al quiròfan, són situacions veterinàries urgents en les quals es precisa sang.
A més, en aquest hospital català és molt habitual necessitar plasmes per salvar a gossos que han sofert un accident greu o atropellaments.
A Espanya hi ha cinc grans bancs de sang veterinaris: l’Hospital Veterinari de la Universitat Complutense de Madrid i el de l’Hospital Veterinari de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Banc de Sang Canina de València, el Centre de Transfusió Veterinari de Madrid i l’Hospital Veterinari del Maresme.
