Diversos gossos a casa: com aconseguir una bona convivència

Tenir dos gossos a casa pot resultar positiu si es passa moltes hores fora de la llar. Dos animals es faran companyia, no s’avorriran, ni se sentiran sols. Perquè tot surti bé, cal seguir certes pautes.

Si el gos està ben socialitzat, podrà assimilar millor que un altre li robi protagonisme

El primer pas és conèixer com es relaciona el gos amb altres congèneres. I el segon, instaurar i respectar una jerarquia correcta entre els animals, perquè la convivència sigui fluïda. Si els gossos estan ben educats, sabran que totes les persones de l’entorn familiar, inclosos els nens, són dominants pel que fa a ell. És a dir, el gos ha d’ocupar l’últim lloc en la jerarquia familiar.

Sentiment de culpabilitat

Els gossos tenen un gran instint per detectar els estats d’humor dels seus amos. Si capten que amb l’arribada del nou gos estan angoixats, es traduirà en un rebuig del nouvingut. Els amos poden veure’s més afectats que el propi gos per l’arribada del nou membre de la família. Hi ha casos en què es presenta un sentiment de culpabilitat per creure que es deixa relegat a l’animal que ja vivia a casa. Els amos s’estressen, estan nerviosos, i aquesta situació no és la més adequada per crear un ambient relaxat, que ajudi a l’adaptació de la família i del nouvingut a la nova situació.

La importància de la socialització

Si el gos està ben socialitzat, podrà assimilar millor que un altre li robi protagonisme. Perquè així sigui, ha hagut d’aprendre des de cadell a jugar amb altres congèneres, sortir al carrer i compartir joguines, com la pilota. Si està acostumat al fet que altres gossos vengen de visita a la seva casa, es tombin en el seu llit, beguin del seu plat i es relacionin amb els seus amos, hi haurà molt camí recorregut per aconseguir una bona acceptació del nou gos.

Si es va a triar determinada raça de gos per conviure amb un altre a casa, cal informar-se bé, per optar per la més adequada, perquè les cal no accepten de bon grat la convivència amb altres animals. Encara que no es tracta d’una norma fixa, sol ocórrer que la convivència entre gossos de diferent sexe sigui més senzilla.

Els gossos són animals socials per naturalesa, un factor que contribueix al fet que l’acolliment del nou gos sigui positiva. Des del punt de vista genètic els gossos estan preparats per conviure i compartir espai amb altres congèneres. Aquest instint ho ha heretat del llop, que conviu en rajades d’entre 4 i 40 individus.

Els problemes en la convivència poden sorgir quan:

• els amos no donen prioritat a l’animal dominant i no respecten la jerarquia correcta perquè la convivència sigui fluïda.
• Les femelles solen trigar més a establir la seva jerarquia i pot haver-hi més conflictes entre elles.
• Si l’individu dominant no respecta la submissió de l’altre gos o si el que està sota en l’escala jeràrquica no accepta la seva posició i busca l’enfrontament per tot.

Competició per l’afecte

El nou gos ha de trobar a casa una posició estable i còmoda en la seva nova llar. És lògic que els gossos competeixin per guanyar-se l’afecte dels seus amos. Les baralles ocorreran, gairebé sempre, en presència dels amos, perquè són els caps de la rajada.

Encara que no es tracta d’una norma fixa, sol ocórrer que la convivència entre gossos de diferent sexe sigui més senzilla

Si es produeixin aquestes situacions no cal intervenir. En el cas en què un d’ells resulti el vencedor, aquesta baralla o no es repetirà, o ho farà en rares ocasions i amb molta menys intensitat.

La majoria dels enfrontaments dels gossos es tracta d’una mera declaració d’intencions , en les quals la sang no arriba al riu. Es diuen entre ells:”mira que dents més grans tinc i què fort soc, no t’apropis, ni em mengis el terreny, o te les veuràs amb mi”.

Un error comú entre els propietaris de diversos gossos és el d’intentar que hi hagi igualtat entre ells. El que cal fer és el contrari, és a dir deixar que es consolidi l’escala jeràrquica i respectar-la. El que sí pot resultar preocupant són les baralles serioses. Si són habituals i la situació no es calma, es pot consultar a un especialista en comportament caní.

Es poden tenir en compte certes pautes per afavorir l’entrada amb bon peu del gos en la família:

• El primer contacte entre els dos gossos ha de ser fos del domicili; en un parc o al carrer.
• Cal deixar als animals temps i tranquil·litat perquè s’explorin, juguin o comparteixin alguna joguina. Els amos poden vigilar la situació, però sense intervenir.
• Quan han tingut temps de conèixer-se, arriba el moment d’anar a casa, amb els dos animals subjectes amb la corretja. Els amos no han de mostrar un interès especial per cap dels dos.
• Intentar que els dos gossos traspassin l’entrada a la casa al temps, perquè el més major no es mostri massa dominant.
• Deixar temps al nouvingut perquè inspeccioni la seva nova llar amb tranquil·litat.
• Els primers dies cal procurar que mengin per separat i que cap toqui l’aliment d’un altre.

Cal anar amb compte amb les excessives mostres d’afecte amb el gos nou en presència del veterà i viceversa. D’aquesta manera, mantindrem la gelosia a ratlla.

En definitiva, sobretot al principi, cal tenir molta cura per asseure unes correctes bases perquè la convivència es desenvolupi sense problemes.