Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Doctor, el meu gos té por a la solitud?

Prop de 2,7 milions de cans espanyols sofreixen quan estan sols, una angoixa que compromet la seva salut i la seva felicitat
Per Eva San Martín 27 de juny de 2017
Img perros miedo soledad solos
Imagen: apeyron

El seu gos tem a la solitud? Doncs no és l’únic!La meitat dels cans tenen por a quedar-se sols. L’anomenada síndrome d’ansietat per separació en gossos és molt freqüent: solament a Espanya uns 2,7 milions de cans podrien patir aquest trastorn, adverteixen els experts. A continuació s’aborda què és la por a la solitud en els gossos, per què costa tant reconèixer aquest problema, les raons per les quals els cans pessimistes ho sofreixen més, com usar càmeres web per ajudar-los a superar-ho i què fer (o quines medicines usar) si el gos tem a la solitud.

Por a la solitud en gossos: una angoixa molt comuna

No tots els cans ho passen malament quan estan sols, però sí molts. L’anomenada síndrome d’ansietat per separació en gossos és més freqüent del que es creu: solament a Espanya uns 2,7 milions de cans podrien sofrir aquest trastorn per por de la solitud. “Prop de la meitat dels gossos pateixen angoixa a la solitud quan es queden solos a casa en una etapa o una altra de la seva vida”, explica el veterinari Michael Mendl, expert en comportament animal.

Cans que mosseguen el sofà o destrossen coixins, que fan les seves necessitats canines dins de casa (per pur estrès) i que borden i aúllan durant hores, amb l’objectiu de cridar l’atenció i per a lament dels veïns… No tots els símptomes de la por a la solitud són tan evidents, visibles o sonors.

Altres vegades, el gos que sofreix por a quedar-se sense la companyia dels seus humans panteixa, baveja o gemega de forma gairebé silenciosa, de manera que aquests comportaments passen moltes vegades desapercebuts. I és que l’animal pot estar patint un temor atroç a la solitud i els seus amos no ser conscients d’això.“Moltes vegades, les persones creuen que el seu ca està bé, que és feliç, fins i tot quan porta anys sofrint por a quedar-se solament; i són molt pocs els que busquen ajuda d’un professional, veterinari o expert en comportament caní per ajudar al seu amic de quatre potes”, adverteix Mendl, que ha coordinat un estudi sobre ansietat per separació en gossos publicat en la revista científica Current Biology.

Img perros miedo soledad solos2 art
Imatge: adogslifephoto

Com saber si el gos té por a la solitud? Usi una càmera web!

I com saber si el ca ho passa malament quan està sol? Els experts recomanen tirar mà de la tecnologia. Posar una càmera web a casa mentre s’està fora o en l’oficina és la millor manera de saber què fa l’animal en absència del seu humà.

“Quan preguntem a algú si el seu gos sofreix quan està solament, la resposta és moltes vegades negativa. No obstant això, els estudis demostren que col·locar una càmera web en la llar revela una realitat molt diferent: el nombre de cans que pateixen ansietat per separació és enorme i preocupant“, afegeix la veterinària Rachel Casey, experta en comportament caní i investigadora de l’estrès en gossos.

Què van destapar les càmeres instal·lades en habitatges amb cans per Casey? Solament un de cada cinc gossos de la recerca no va mostrar signes de sofrir per la solitud. I què passa amb la resta? La càmera web va gravar a un terç dels cans patint símptomes d’estrès evidents, com a udols i carreres de finestra en finestra. Però encara hi ha més: la meitat dels gossos van presentar senyals d’estrès o por a la solitud menys eloqüents, com a panteixos, lloros de baix volum i canvis en el comportament.

“La idea que els cans fan les seves necessitats dins de casa o mosseguen els mobles per castigar-nos per haver-los deixat solos és absolutament equivocada”, explica la veterinària, qui també explica que aquests comportaments són solament l’expressió dels sentiments negatius, com la por o l’ansietat, que tenen molts gossos en quedar-se sols.

Img perros miedo soledad solos3 art
Imatge: herreid

El seu gos és pessimista? Doncs té més risc de sofrir estrès

La preocupació dels científics és majúscula. Primer, la por a la solitud està molt estès en els cans, i gairebé la meitat d’ells ho sofreixen d’una o una altra manera. Però a més, moltes persones no saben reconèixer la tristesa per solitud en els seus gossos. I, unes altres, tot i que ho adverteixen, no acudeixen al veterinari ni demanen ajuda professional.

El problema, comenten els experts, és que els cans que ho passen malament per la solitud poden estar patint aquest problema no solament quan romanen solos a casa, sinó que la seva capacitat de ser felices pot veure’s minvada. “Aquests cans tenen tendència a ser pessimistes, veure el món per ulls més negatius, i l’estat de tristesa els afecta a altres facetes de la seva vida”, agrega el veterinari.

Img perros miedo soledad solos1 art
Imatge: NatashaFedorova

Prozac i amor per a gossos amb por a la solitud

Un gos amb por a la solitud no és un gos feliç.Però, què fer quan el ca sofreix ansietat per separació? Alguns consells ajuden als peluts amics a recuperar la confiança en si mateixos. Entre ells està ensenyar-li que agafar les claus no sempre implica sortir de casa, allargar les sortides a poc a poc, proposar-li jocs mentals, donar puzles de menjar per a cans en absència dels seus amos i respectar els horaris dels menjars i dels passejos, ja que la rutina afavoreix que el gos recobri la serenitat.

No obstant això, la por a la solitud pot aguditzar-se i convertir-se en un problema de salut. Llavors, el veterinari de confiança o expert en comportament caní seran els millors consellers, ja que en ocasions pot ser fins i tot precís, en els casos més greus, recórrer a algun tractament. El veterinari o psicòleg caní pot receptar al gos antidepressius, com la fluoxetina (nom químic del conegut Prozac) i altres medicaments com la clomipramine. El tractament per a l’ansietat del gos no pot ser automedicado, doncs les medicines humanes poden ser molt perilloses per als animals i sempre han de ser receptades i controlades per un veterinari.

Aquests tractaments mèdics no han de ser aïllats, sinó que cal acompanyar-los de tècniques de comportament caní enfocades a reduir la por i, no fa mancada dir-ho, també amb ració doble d’amor i jocs amb l’infatigable amic pelut!