Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Mascotes > Gossos > Qüestions legals > Defensa dels animals i maltractament

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El dolor fa al gos agressiu

Experimentar dany i, fins i tot, algunes malalties provoquen conductes violentes en el gos

Img raza peligrosa pitbull dolor listado Imatge: maplegirlie

El dany es respon amb més dany. I un gos que experimenta dolor reacciona amb conductes agressives. És la conclusió d’una recerca realitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona, que revela que el dolor desperta l’agressivitat del gos. Això explicaria certes conductes violentes en animals als quals s’infringeix sofriment, que fins i tot ataquen a nens i multipliquen les reaccions agressives. En altres ocasions, no obstant això, un deslleti accelerat i altres causes afavoreixen un comportament amenaçador en els cans. La recerca recolza que un gos perillós no neix, sinó que es fa, mentre que altres científics afirmen que és possible llegir l’agressivitat del gos en la seva sang. Totes aquestes claus s’expliquen a continuació.

Img raza peligrosa pitbull agresivo dolor art
Imatge: maplegirlie

El dolor desperta l’agressivitat del gos

L’agressivitat d’un ca té moltes explicacions, però el dolor és una de les seves principals causes. Així conclou un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta tesi explica que un gos que dorm plàcid sobre els nostres peus, al cap d’unes hores, sembli transformar-se en atacar d’una manera gens amigable a qui li retira el seu bol del menjar.

El dany és una causa important dels comportaments violents d’un gos

En la recerca “La relació del dolor amb les agressions en el gos: 12 casos clínics“, publicada en la revista científica ‘Journal of Veterinary Behavior’, un equip d’investigadors, encapçalat per l’etólogo clínic Tomàs Camps, aborda la relació que tenen el dany i el sofriment amb l’agressivitat en el gos i conclouen que la relació és estreta. “Existeixen multitud de patologies que poden induir, o agreujar, un problema d’agressivitat. Però, entre elles, el dolor és especialment important“, afirmen els científics.

La recerca de Camps va analitzar el comportament d’un total de dotze gossos (onze mascles i una femella) atesos pel Servei d’Etologia de l’Hospital Clínic Veterinari de la Universitat de Barcelona per tractar el seu comportament agressiu. Entre ells, un schnauzer gegant, un dálmata, dos pastors alemanys i un doberman, que havien acudit amb els seus amos a l’hospital veterinari.

Una vegada en la consulta, la majoria d’aquests cans van mostrar una actitud violenta quan van començar a ser manipulats, i fins i tot, van atacar sense donar senyals previs. Per a Camps, el dolor i el dany expliquen aquestes conductes perilloses en animals que no ho havien estat abans. La palpació va demostrar que, en la majoria dels casos, el ca sofria una patologia punyent, és a dir, l’agressivitat s’havia del dolor, “sent la displàsia de maluc la causa més freqüent”. Aquesta malaltia és una dolorosa anomalia en el maluc, que provoca coixeses, sobretot, en les races de grandària gran.

Atacs de gossos a nens

Els nens són especialment susceptibles a sofrir l’atac d’un gos violent. El 60% de les agressions greus per mossegades de cans les van rebre petits menors de dotze anys, segons l’estudi “Agressions canines: mossegades de gossos a persones“, realitzat per John C. Wright, de la Universitat de Mercer, a Estats Units.

El 60% de les agressions greus de gossos a humans es dirigeixen a nens menors de 12 anys

L’agressivitat del gos preocupa molt als propietaris d’animals. La meitat de les consultes ateses pel Servei d’Etologia Clínica de l’Hospital Veterinari de la Universitat de Saragossa es deuen a comportaments violents en els seus animals de companyia. Li segueixen les atencions veterinàries per ansietat o fòbies del gos (35%).

El dolor multiplica els atacs de gossos violents

Els científics creuen que el seu estudi pot explicar molts comportaments violents, fins i tot fora de la consulta del veterinari. “Efectivament, els gossos poden mostrar-se agressius cap als membres de la família o cap a desconeguts, perquè pateixen dolorosos problemes mèdics”, explica Camps.

Un animal perillós ataca més després d’experimentar un dany fort

En la seva opinió, el dolor provoca un comportament perillós en cans que mai abans ho havien experimentat. A més, aconsegueix que gossos amb antecedents violents es mostrin més agressius. És a dir, després d’haver experimentat dolor, els animals violents multipliquen els seus atacs i actituds agressives en els entorns on abans ja s’havien mostrat perillosos, com en donar-los una ordre.

La conducta de qualsevol animal, inclosa la conducta violenta, depèn de molts factors, assegura Camps. “Entre aquests, el seu estat de salut”, detalla. Moltes patologies poden canviar el comportament de les mascotes i afavorir reaccions agressives, apunta. Entre aquestes malalties destaquen el “hipotiroïdisme, alteracions del sistema nerviós central (tumors intracraneales i altres patologies que produeixin canvis en el sistema nerviós), així com les afectacions hepàtiques”. Encara que hi ha “un llarg etcètera”, adverteix l’etólogo clínic.

El deslleti accelerat i altres causes generen gossos agressius

El dolor, no obstant això, no explica tots els tipus de violència en el gos. L’estudi de Camps assenyala també el deslleti precipitat del cadell -abans dels dos mesos d’edat- com a causa d’un futur comportament perillós. La falta d’exercici, l’estrès, l’herència genètica i l’escassa socialització del cadell o del gos adult són altres factors que influeixen d’una manera rellevant en la potencial violència d’un animal.

L’agressivitat és, així mateix, una de les cruels seqüeles que provoca el maltractament en el gos. Un ca que hagi sofert dany físic o psicològic pateix importants trastorns en el seu comportament. La tristesa, els símptomes de depressió, així com la desconfiança i determinats comportaments violents poden explicar-se com a conseqüència del maltractament.

Llegir l'agressivitat del gos en la seva sang

Les hormones de la sang del ca permeten avançar comportaments violentsEl dany i dolor sofert expliquen, en bona mesura, el comportament agressiu de certs cans. Però per detectar a un possible gos violent, la seva sang pot donar algunes pistes. És almenys la conclusió d’un estudi realitzat per la doctora Belén Rosat, de la Universitat de Saragossa. Rosat va analitzar mostres de sang en prop d’un centenar de gossos de diferents races. Entre ells, animals amb antecedents de conducta agressiva.

Aquesta científica va arribar a la conclusió que, si s’estudien les hormones de la sang de l’animal, es pot determinar si el gos és o no agressiu. Els animals violents tenen una menor quantitat d’un neurotransmissor denominat serotonina sérica, en comparació dels gossos més amigables. Per contra, la seva sang conté major concentració d’hormones cortisols.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions