Els gossos són molt bons comunicadors. Parlen un llenguatge molt semblat al nostre. Com els humans, a través del seu cos i amb la seva veu, transmeten estats d’ànim i emocions: alegria, tristesa, afecte, empipament, ira o tendresa. Si volem parlar amb el nostre gos, és qüestió d’observar-li i obrir la ment.
El gos utilitza el mateix llenguatge per comunicar-se amb nosaltres que amb els seus congèneres. Per exemple, els seus grunyits ens transmeten molta informació sobre el seu estat de de ànim. Poden expressar por o empipament i no sempre agressivitat. Els udols indiquen solitud i una forma de convocar a la rajada, com fan els seus avantpassats, els llops. Els gemecs revelen dolor físic o nerviosisme.
Quan un gos ensenya les dents el missatge que transmet és: “estic molt enfadat, més val que t’allunyis”Els gemecs emesos per un cadell, poden ser un símptoma de plaure, però en un animal adult denoten por, malestar o una forma de demandar alguna cosa, com per exemple atenció. Quant als lladrucs, quan són aguts i irregulars, indiquen dubte. Però si el gos està relaxat, els lladrucs transmeten alegria.
Canales informatius
El gos ens transmet molta informació, és qüestió de saber veure, sentir i observar. I com més ho fem i més temps passem amb el nostre gos, millor li entendrem i sabrem desxifrar el molt que ens explica. Els gossos utilitzen per comunicar-se els canals visuals, tàctils, auditius i olfactoris. Les persones també els usem, però nostra principal via de comunicació és la verbal, no obstant això a través d’aquest canal, el gos rep menys informació. L’animal no desxifra el significat de les paraules, sinó de la seva entonació, ritme i intensitat del seu to de veu. Al mateix temps, el gos obté informació de: la postura corporal, els gestos o la mirada de qui s’intenta comunicar amb ell.
Coherència entre paraules i gestos
Perquè el gos entengui el que se li pretén transmetre, ha de percebre coherència entre el que el seu amo li diu amb paraules i els gestos, mirades i entonació que utilitza en parlar. I al revés, si volem saber el que el gos ens vol explicar, haurem de fixar-nos en els senyals visuals, auditives, tàctils i olfactòries que ens mana.
Més que gestos
Una altra forma de comunicar per part del gos és ensenyar les dents; el missatge que transmet és: “estic molt enfadat, més val que t’allunyis”. Si aixeca la pota significa “dona’m alguna cosa” o bé “no et preocupis, faré el que tu diguis”.
Quan grata el sòl amb la pota, sense arribar a furgar, també vol cridar l’atenció, perquè demanda alguna cosa. El llepat és la forma d’expressar un profund amor i amistat. Si un gos et llepa, et reconeix com a líder de la rajada. Si es tomba de cap per amunt, mostra confiança, i busca jocs i carícies.
La cua del gos és una de les parts del seu cos més visibles i amb la qual millor transmeten informació als humans i a altres congèneres, fins i tot a distàncies llargues. Si està en moviment indica que està content i busca conversa, contacte físic i acostament. Quan roman parada i inhiesta és que no té ganes de molts amics i està preparat per mostrar-se molt enfadat. Si la cua està entre les potes significa submissió. És a dir: “soc tot teu i faré el que em manis”.
Els gossos comencen a utilitzar aquest sistema de comunicació a una curta edat, al voltant de les vuit setmanes. Abans de l’any, el gos ha adquirit per complet el seu sistema de comunicació. Es farà entendre sense problemes amb els seus congèneres i comprendrà el que ells li volen dir. Quant als seus amos, amb mirar-los, sabrà com és el seu estat d’ànim.
Procés de socialització
Els gossos necessiten completar el seu procés de socialització en companyia de la seva mare i germans fins a les vuit setmanes d’edat com a mínim. Amb ells aprendrà a través del joc i la convivència les normes bàsiques de convivència amb els seus congèneres, que també li donaran la pauta per relacionar-se amb la seva família humana.
El gos considera als seus amos com a membres de la seva rajada i empra amb ells pautes de conducta similars a les quals usa amb els seus congèneresDesenvolupar la seva faceta social és fonamental i, quan no poden desenvolupar fer-ho i estan aïllats o han estat separats abans d’hora de la seva mare i la resta de la ventrada, desenvolupen problemes de conducta .
A causa del procés de domesticació, des que l’animal és un cadell, té la capacitat d’integrar-se en la seva família humana. El gos considera als seus amos com a membres de la seva rajada i empra amb ells pautes de conducta similars a les quals usa amb els seus congèneres.
N’hi ha prou amb dedicar una mica de temps a l’observació del gos per aprendre la seva forma de comunicar. Quan s’aconsegueix, la relació i la convivència amb l’animal és molt més satisfactòria i s’estrenyen els llaços de l’amistat.
Una correcta informació sobre la conducta social del gos és important per aconseguir un bon enteniment i una convivència satisfactòria.
Si el gos associa que quan transmet un estat d’ànim, els seus amos li corresponen i li entenen, l’animal se sentirà integrat en el nucli familiar i serà més feliç.
Cal dedicar temps a estar amb el gos; “parlar” amb ell, jugar, relacionar-se amb ell a la seva manera i fer-nos entendre. Aquest esforç es veurà recompensat amb el reforç dels llaços afectius entre amos i gos.
És fascinant descobrir un nou idioma, que no es parla, sinó que s’expressa amb el cos i la veu: “el perruno”.
