El meu gos és al·lèrgic a la menjada

Les al·lèrgies al menjar no són tan rares en el gos. Al costat de l’al·lèrgia a la saliva de la puça i les reaccions a algunes partícules presents en l’ambient (pol·len o certs ambientadores), l’al·lèrgia alimentària és una de les més comunes en els cans. L’animal pot fins i tot desenvolupar, de forma inesperada, intoleràncies a ingredients de la dieta que ha ingerit durant anys.

Existeixen factors genètics que entren en joc a l’hora que el nostre gos desenvolupi una al·lèrgia.

No existeix cap medicació que guareixi una al·lèrgia: cal actuar a través de la dieta

La hipersensibilitat no és tan rara, per exemple, en certs terriers, com el scottish o el cairn, i en algunes altres races de major grandària com els setters, els retrievers o els dálmatas.

Un gos adult no està exempt de desenvolupar una reacció al·lèrgica als aliments: pot aparèixer a qualsevol edat (encara que el més comuna és que sorgeixin entre el primer i el tercer any d’edat). La veterinària Nerea González explica que la major part de les al·lèrgies alimentàries en gossos que arriben a la seva consulta estan relacionades amb “el midó (present en l’arròs), el be i el pollastre”.

Els avisos de l’al·lèrgia a un aliment

El cos reacciona de forma visible quan apareix una al·lèrgia. La pell sol ser una de les primeres a ressentir-se i desenvolupa dermatitis. “La pell respon amb enrogiments, descamacions i picor constant”, assenyala Nerea González. Per reduir el tan molesta picor, es recomana administrar al gos àcids grassos que tenen un efecte antiinflamatorio i redueixen el prurito. Altres senyals d’alarma que alerten d’una al·lèrgia, indica González, “són els vòmits i la diarrea“. Per això, una ràpida visita al veterinari és fonamental davant les primeres manifestacions dels símptomes al·lèrgics.

Manejar tres conceptes útils sobre les al·lèrgies a aliments en gossos ajuda a detectar-les a temps i a tractar-les de forma adequada. Un: sol ser comú que un animal al·lèrgic pateixi més d’una malaltia al·lèrgica. Dos: no existeix cap medicació que guareixi una al·lèrgia. Tres: sobretot s’ha de tenir en compte que, per detectar una al·lèrgia alimentària en la nostra mascota, l’anàlisi de sang no és una manera del tot eficaç. Com s’ha d’actuar llavors davant una al·lèrgia alimentària en el gos?

Detectar a què té al·lèrgia el gos

Per identificar les substàncies presents en el menjar que provoquen al·lèrgia al ca, es fa necessari sotmetre a l’animal a una dieta hipoalergénica. Aquestes dietes solen incloure una font de proteïnes hidrolitzades i hidrats de carboni a les quals el gos ha tingut poca o cap exposició prèvia.

Si el gos ofereix alguna millorança durant la dieta hipoalergénica s’ha de retornar a la dieta original, per confirmar que aquesta és la causant de la reacció al·lèrgica. I amb major precisió, detectar a quin ingredient concret de la dieta original és al·lèrgic el ca.

“En casos d’al·lèrgia és fonamental que l’amo col·labori al màxim; això ajuda a identificar quins són els aliments que estan causant l’al·lèrgia en el nostre gos”, continua la veterinària. “Per exemple: canviar l’arròs pel pollastre, aquest pel be, etc. Així, de forma gradual, fins que aconseguim detectar l’ingredient al que la nostra mascota és al·lèrgica”, assenyala González.

La dieta hipoalergénica, pas a pas

Podem començar per administrar al gos un únic ingredient de la dieta, esperant després el temps suficient per comprovar si és aquest ingredient el que provoca l’aparició de l’al·lèrgia. Si no s’observa reacció, passarem al següent ingredient de la dieta del gos. El període de vigilància per a cada nou ingredient ha de durar entorn d’una setmana; encara que en general els gossos desenvolupen símptomes d’al·lèrgia en els primers dies.

En cas que l’al·lèrgia faci aparició, hem de retirar l’últim ingredient afegit i esperar al fet que els símptomes desapareguin abans de passar al següent ingredient. Per assegurar l’èxit del tractament, que ha d’estar a tot moment supervisat pel seu veterinari habitual.

Amb la finalitat d’evitar acumular quilos de menjar rebutjat a casa, a la qual nostra mascota és al·lèrgica, l’ideal és realitzar aquestes dietes hipoalérgicas amb envasos petits de menjar per a gossos. Fins i tot mostres comercials que ofereixen els veterinaris.

Fora les llaminadures

Quan es tracta d’identificar el component de l’aliment al que el gos és sensible, és important eliminar de la dieta les llaminadures i les joguines masticables, que poden contenir algun component alergénico. Convé vigilar, a més, que el nostre gos no pren gens del sòl quan li traiem de passeig.

La cooperació de l’entorn pot ser determinant: tots els membres de la família han d’estar al tant de la dieta de l’animal. D’aquesta forma s’evitarà que el gos tingui accés a algun aliment diferent, fora de la dieta hipoalergénica.