Evitar el zel de la femella canina inclou aparcar les molèsties habituals que comporta, com el sagnat o les ventrades indesitjades. Avui dia, hi ha dos mètodes principals per evitar el zel: el quirúrgic i els tractaments hormonals injectats. Convé reflexionar sobre tots dos, ja que l’esterilització evita tumors però, si la femella té més de vuit anys, és possible que es perdi aquest efecte preventiu. Totes aquestes claus s’expliquen a continuació.
L’esterilització quirúrgica de la femella canina és un dels mètodes més segurs per evitar el zel. És una intervenció quirúrgica senzilla, que consisteix en l’extracció dels òrgans reproductors.
Intervenció quirúrgica per esterilitzar a la femella
Segons el tipus d’intervenció quirúrgica a la qual se sotmeti a la femella per evitar el seu zel, es distingeix entri:
Histerectomía o extirpació de l’úter. S’aconsegueix l’esterilització.
Ovariohisterectomía. És més agressiva. S’extirpen úter i ovaris. En aquest cas, s’aconsegueix tant l’esterilització com la castració de l’animal.
Injeccions inhibidores del zel, una tècnica provisional
Les injeccions de compostos hormonals, derivats de la progesterona, també eviten el zel de la gossa. Hi ha, no obstant això, alguns efectes adversos per a l’animal que convé tenir en compte. “Aquestes injeccions tenen efectes secundaris, com tots els productes hormonals, i predisposen a la gossa a patir tumors de mama i alteracions en l’úter”, assenyala Juan Antonio Aguado, veterinari i professor de la Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid. Per això, és més recomanable practicar l’esterilització per evitar el zel.
Les injeccions inhibidores del zel estan indicades en casos puntuals, és a dir, per usar-se de forma temporal. “No és una solució per a tota la vida perquè, a més de les alteracions hormonals, predisposa a guanyar pes”, afegeix el veterinari.
Esterilitzar a la gossa evita tumors
En l’actualitat, els veterinaris recomanen, sobretot, realitzar l’esterilització abans del primer zel, és a dir, abans dels sis mesos. D’aquesta manera, al voltant del 100% de les femelles que se sotmeten a aquesta tècnica quirúrgica no pateixen tumors mamaris.
Esterilitzar a la femella abans dels sis mesos és una forma d’evitar tumors mamaris
En el cas que s’esterilitzi a la femella entre el primer i el segon zel, les possibilitats de patir tumors mamaris augmenten. Si la cirurgia es duu a terme després del segon zel, no tindrà ja cap efecte preventiu sobre els tumors de mama.
El veterinari Manuel Lázaro adverteix que “gairebé la meitat dels tumors mamaris que poden desenvolupar-se en la gossa són malignes”. “Això posa de rellevància la importància de l’esterilització precoç”, agrega.
L’esterilització en femelles amb més de vuit anys
L’esterilització és practicable fins i tot en femelles majors de vuit anys, encara que a aquesta edat ja no tingui el mateix efecte preventiu respecte a tumors de mama que quan la femella és molt jove. Quan té més de vuit anys, “cal valorar si mereix la pena practicar l’esterilització o si convé aplicar una injecció de compost hormonal de manera puntual”, comenta Aguado.
Les injeccions de progesterona eviten el zel de la femella canina de forma provisional
En cas que la gossa estigui malalta, no és recomanable una intervenció quirúrgica per esterilitzar-la perquè pot posar-se en risc la seva vida o la seva salut. En el cas que es pretengui que la femella quedi prenyada en un futur, es pot optar per les injeccions inhibidores del zel. Però sempre sota supervisió veterinària.
D’altra banda, el veterinari Manuel Lázaro apunta que “és necessari canviar la mentalitat negativa davant aquestes intervencions i admetre-les com alguna cosa normal i desitjable” per als nostres cans. Anima a evitar “prejudicis antropomòrfics o pensar que els animals puguin sentir-se disminuïts” perquè, indica, “l’esterilització dels animals és una trucada a la responsabilitat que tots com a propietaris hauríem d’assumir”.
Evita ventrades indesitjades.
Realitzada abans dels sis mesos, evita o redueix dràsticament el desenvolupament de tumors mamaris, tan freqüents en femelles de mitjana i avançada edat.
Prevé els embarassos psicològics.
Evita les malalties d’úter més habituals en femelles canines: tumors, infeccions o piómetras. També les dolències d’ovaris, com a quists i tumors ovàrics.
Les femelles esterilitzades no tenen el zel, que dura al voltant de 20 dies, i, per tant, manquen de símptomes associats, com el sagnat i l’atracció cap als mascles.
