Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Mascotes > Gossos > Qüestions legals > Defensa dels animals i maltractament

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els perjudicis i conseqüències per a un gos que viu aïllat i solament

Els cans que viuen solos en habitatges unifamiliars o aïllats en terrasses urbanes solen patir malalties com la depressió, derivades de l'avorriment i de la falta d'estímuls

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 05 de Gener de 2015
img_perro soloabandonado

Un gos que viu en un xalet pot ser feliç si està ben atès pels seus amos. Però, si el ca està aïllat, sense contacte amb la seva família humana i uns altres congèneres, o roman sempre lligat, la solitud, l’avorriment i la falta d’estímuls passaran factura al gos, que pot desenvolupar ansietat, depressió o agressivitat. En aquest article s’expliquen els problemes psicològics que es deslliguen en els gossos aïllats en xalets o pisos urbans i com denunciar i prevenir el seu sofriment.

Imatge: Steve Browne & John Verkleir

Cans que viuen solos en xalets i els seus problemes psicològics

“Un gos no és una alarma que dissuadeixi als intrusos que volen accedir a propietats particulars, com els xalets”, explica Cristina García, presidenta de la protectora Llebrers Sense Fronteres. Aquest plantejament erroni sol ser l’origen de gossos aïllats en habitatges individuals o parcel·les que no tenen coberta la seva faceta social: estar integrats i en contacte amb la seva família humana i relacionar-se amb altres gossos.

La solitud del gos en pisos urbans

L’aïllament social del gos que viu en un xalet, sense relació amb els seus amos i amb altres cans, sense passejos per l’exterior de l’habitatge, crea avorriment i frustració en el gos, que pot causar estereotipias o moviments repetitius, així com comportaments neuróticos.

Una altra forma de maltractament per aïllament del gos, en la versió urbana, són les terrasses en els pisos, on hi ha amos que deixen als seus gos la major part del dia. Un ca no es pot adaptar a viure sense passejar o sense relacionar-se amb el seu grup (humà o caní).

Imatge: akk_rus

Les conseqüències per a la seva salut no només són psicològiques, sinó també físiques. “Malalties psicosomáticas, com les cardiopaties o les úlceres de duodeno solen detectar-se en casos de gossos estressats i ansiosos, a causa d’un estat crònic d’aïllament en el seu entorn, que deriva en frustració”, apunta l’etólogo Miguel Ibáñez.

Però, pot recuperar-se un gos malalt a causa de les seves manques ambientals? Segons Ibánez, hi ha esperança per a aquests cans: “La conducta d’un gos es pot rehabilitar perquè té gran plasticitat i, quan s’enriqueix el mitjà de l’animal, la resposta no es fa esperar i el seu comportament canvia i s’ajusta al seu nou entorn”.

Denunciar i prevenir el sofriment d’un gos aïllat

En cas d’observar que un gos està desatès en una propietat privada, ja sigui un xalet, una casa o una parcel·la, es pot denunciar la situació en la policia municipal o a través d’una associació de protecció animal que compti amb assessoria jurídica. Perquè la denúncia prosperi, és recomanable aportar proves, com a fotos o videos.

Benestar caní

“Garantir el benestar i felicitat dels gossos és una responsabilitat dels amos i convé considerar certes pautes quan l’habitatge del ca és un xalet”, explica Marco Villén, veterinari que treballa en etologia clínica. Aquestes són algunes d’aquestes pautes:

  • Tenir dos gossos en el xalet o parcel·la és una manera d’evitar la solitud del ca, que és un animal social i necessita la interacció amb persones o altres gossos.
  • Dedicar al gos temps per jugar amb ell o treure-li a passejar per evitar l’avorriment, així com per aconseguir que el ca reforci la relació amb els seus amos i se senti integrat en el seu clan familiar.
  • Procurar no tenir lligat al gos i, si és així, que sigui el menor temps possible, a més de permetre-li l’accés a l’habitatge, una estona, tots els dies.
  • Tenir en compte que cal cobrir les necessitats vitals pròpies de l’espècie canina, com la relació social i que per a un gos és tan perjudicial no alimentar-li, com que estigui solament sempre.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions