Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Mascotes > Gossos > Convivència i psicologia > Convivència

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els problemes psicològics del gos, símptomes i solucionis

Depressió, ansietat, traumes vitals o fòbies són algunes de les causes que poden posar en risc la salut psicològica del gos

Img destrozos perro Imatge: Elena A.

Els animals poden deprimir-se, sofrir ansietat, patir fòbies o tenir problemes de conducta, que els impedeixen conviure amb normalitat en el seu entorn. Cada gos és un ésser únic i irrepetible. La seva personalitat depèn de la seva càrrega genètica, de les peculiaritats de la seva raça i del tracte i educació que rep. Ells també tenen un món emocional. S’estressen o entristeixen, per la qual cosa, a més de vetllar per la seva salut física, cal fer-ho també pel seu estat anímic.

Img destrozos perro art
Imatge: Elena A.

El gos és un animal molt social, que necessita conviure amb els seus amos i uns altres congèneres per ser feliç i estar equilibrat. Per al gos, la seva família humana equival a la gossada que funciona amb una determinada jerarquia. El comportament dels amos és fonamental per evitar problemes de conducta en l’animal

Si el ca no pot interactuar amb el seu grup humà i sentir-se integrat, el més probable és que sorgeixin problemes de conducta, com els comportaments destructius o compulsius, entre uns altres. Helena Bat, etóloga (experta en comportament caní), recomana mantenir una comunicació adequada amb el gos com a forma de prevenir problemes de conducta i de preservar el benestar psicològic de l’animal.

El comportament dels amos és fonamental per evitar problemes de conducta en l’animal, és a dir, d’ells depèn que l’animal estigui ben socialitzat i educat. El període de socialització del cadell (entre les 3 i les 12 setmanes de vida) és fonamental perquè un gos sigui equilibrat. Segons Manuel Lázaro, veterinari, “és el moment en què el cadell ha d’aprendre més coses i acostumar-se a noves situacions, com controlar l’agressivitat quan mossega, conviure amb altres animals o no tenir por als sorolls”. Una vegada que es detecten trastorns de conducta en el gos, en el 80% dels casos es resolen a través de quatre teràpies bàsiques:

  • Instaurar una jerarquia correcta en l’entorn familiar del gos. L’animal ha d’ocupar l’últim escalafó de la jerarquia.
  • Ajudar-li a desenvolupar la seva capacitat d’autocontrol. Cal posar límits al gos, com ensenyar-li a no mossegar quan és un cadell.
  • Orientar a l’animal cap a la tendència de sentir inclinació per tot el grup familiar i no solament per una persona.
  • Quan el gos travessa una depressió per un fet puntual, com un abandó, ajudar-li a explorar i descobrir altres facetes en la seva vida diària que li aportin una visió positiva.

Quant a les patologies del comportament, les més habituals són:

  • Les fòbies o pors a situacions concretes, com el soroll dels petards.
  • L’ansietat, provocada per una fòbia no superada, un trastorn relacionat amb la capacitat de comunicació o per incapacitat a adaptar-se a situacions noves.
  • La depressió, que té el seu origen en traumes, com la mort d’un ser estimat, un abandó o l’estrès.

Salut psicològica del gos i tractament

Un correcte plantejament de l’educació i la jerarquia a casa i, sobretot, molt afecte, amor i paciència, són ingredients fonamentals perquè el gos sigui feliç i tingui un caràcter equilibrat. Però per aconseguir-ho, cal saber com és un gos: quins són les seves necessitats, com se sent feliç i com aconseguir el seu benestar i salut. Una vegada que sorgeix el problema i es necessita ajuda professional, “en molts casos, amb una sessió i amb implicació dels amos pot solucionar-se el problema”, explica Helena Bat. “El problema és la falta de compromís d’alguns amos per treballar i realitzar les tasques que se li assignen en la teràpia amb el gos”, afegeix.

Pot donar-se el cas que el gos estigui ben educat, però que davant determinades circumstàncies reaccioni de manera inadequada i inusual i els amos no sàpiguen com abordar el problema. Llavors és recomanable sol·licitar ajuda professional.

Perquè el gos tingui un caràcter equilibrat, cal conèixer les seves necessitats, com se sent feliç i com aconseguir el seu benestar i salut

Es pot començar per la consulta del veterinari perquè ens aconselli, perquè no cal deixar de donar importància a un canvi que afecta de manera negativa a la convivència de la família amb el gos. Quan l’animal té problemes psicològics, sofreix canvis notables en el seu comportament com: inapetencia, conductes destructives o fer moviments repetitius. Enfront d’aquests símptomes cal acudir al més aviat possible al veterinari.

Salut psicològica del gos i conductes compulsives

Les conductes compulsives en el gos solen ser fruit de traumes viscuts i, en ocasions, necessiten tractament farmacològic. Hi ha diversos tipus de conductes compulsives: les que afecten a la mobilitat, com donar voltes sobre si mateix, perseguir-se la cua, moviments repetitius d’un costat a un altre, perseguir reflexos de llum, quedar-se immòbil, allunyar-se de manera sobtada o tremolors de pell.

Un altre tipus de conductes compulsives són les relacionades amb la boca, és a dir, mossegar-se les potes, llepar-se o gratar-se de manera compulsiva, mastegar roba o menjar substàncies inadequades i inusuals, com el guix de les parets. Hi ha casos en què el gos mostra els seus problemes de conducta amb autoagresiones: pot atacar objectes, persones o mutilar-se la cua.

Altres conductes compulsives poden expressar-se a través de lladrucs o udols continus. Les conductes compulsives es consideren una conseqüència de l’estrès o la frustració. S’han detectat més casos de conductes compulsives en determinades races, entre elles les de gran grandària, com el Pastor Alemany o el Bullterrier Inglés.

El tractament de la conducta compulsiva pansa per detectar la causa que la desencadena, intentar disminuir l’estrès, evitar càstigs per part dels amos, fomentar l’activitat física i, en alguns casos, el tractament farmacològic que prescriurà el veterinari, en cas que ho consideri necessari.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions