Una parella es divorcia, però tenen un gos i tots dos ho volen, no es posen d’acord sobre qui es queda amb ell. La baralla en una parella que decideix divorciar-se per aconseguir la tinença del gos és una situació habitual. Prendre decisions consensuades per ambdues parts de la parella durant el divorci no és senzill. Cal intentar fer-ho de mutu acord, però si hi ha posicions enfrontades, la solució passa per resoldre l’assumpte amb un procediment contenciós.
La destinació dels animals domèstics propietat de la família s’ha de determinar durant el procés de separació o divorci . El veredicte depèn, entre altres factors, del règim econòmic que tingués el matrimoni quan es va adquirir l’animal. També influeix el valor econòmic i sentimental del gos. Les parelles de fet, es poden trobar en la mateixa situació amb el seu gos que una altra que estigui casada.
El règim econòmic, que regeix la unió de la parella, serveix per determinar qui és l’amo legal de l’animal. A Espanya, la normativa civil, permet que els cònjuges pactin, a través de capitulacions matrimonials. Aquestes es plasmen en una escriptura pública, davant notari, abans o després del matrimoni. Les modalitats són: societat a guanys, separació de béns i de participació.
Titularitat compartida
En el cas que es tracti de règim de gananciales, l’animal pot pertànyer a tots dos membres de la parella, o bé a un d’ells. Aquest últim cas, es produirà si un d’ells va adquirir el gos abans d’iniciar-se el règim econòmic de gananciales, ho va comprar amb els seus diners o l’hi va regalar una altra persona.
Pot donar-se el cas que cap de les dues parts implicades vulgui renunciar a l’animal i llavors, es pot mantenir la titularitat compartida.
El règim econòmic, que regeix la unió de la parella, serveix per determinar qui és l’amo legal de l’animalD’aquesta manera, una part es pot encarregar de les cures diàries del gos i l’altra part pot visitar a l’animal i ocupar-se d’ell durant determinades temporades, com per exemple en les vacances estivals.
La propietat de l’animal ha de poder acreditar-se amb una factura de la compra o, en cas d’adopció, amb algun document que demostri qui és l’adoptante i, per tant l’amo legal del gos. Si l’animal és propietat exclusiva d’un dels membres de la parella, serà ell qui hagi de fer-se càrrec del gos com a amo o propietària legal.
Casos d’abandó
Pot donar-se el cas que quan la parella es divorcia, la part que es queda amb l’animal decideixi abandonar-ho com a revenja contra la situació que s’ha produït. Si la parella té coneixement d’aquests fets, està en l’obligació de denunciar-los, ja que segons la nostra legislació vigent és il·legal i pot donar lloc a sancions econòmiques. En aquests casos, perquè la denúncia prosperi és imprescindible saber a qui cal sancionar. Hi ha dues maneres de saber qui és l’artífex de l’abandó:
A través del microxip, la col·locació del qual és obligatòria, i serveix per localitzar als amos de l’animal. Encara que, si bé és cert que hi ha qui no compleix la normativa que obliga a la seva col·locació.
L’altra via és a través de la identificació de l’autor de l’abandó de l’animal amb testimonis, que en aquest cas pot ser el propi cònjuge o amics i familiars en comú de l’ex-parella.
Si l’animal és propietat exclusiva d’un dels membres de la parella, haurà de fer-se càrrec del gosEn el cas en què l’abandó de l’animal es produís amb un cotxe (s’obre la porta del vehicle i es deixa al gos al carrer) es pot apuntar la matrícula del cotxe per poder localitzar i denunciar a l’autor dels fets.
Denúncies anònimes
Les denúncies d’aquest tipus es poden cursar a través del gabinet jurídic d’una societat protectora d’animals i també es pot avisar al Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) en el telèfon gratuït 062.
Les denúncies anònimes, segons explica Alicia Muñoz, advocada de la Societat Protectora d’Animals i Plantes de Madrid,” són de poca o cap utilitat en molts casos, ja que és necessari que els denunciants estiguin disposats a ratificar la seva denúncia, en cas que sigui necessari”. Alicia Muñoz afegeix que la responsabilitat comença per la implicació d’un mateix.
Si es pot arribar a un acord amistós sobre qui de les dues parts de la parella es queda amb el gos, s’evitaran despeses en assumptes judicials i quebraderos de cap.
Tenir en compte que la titularitat sobre l’animal pot ser compartida i d’aquesta manera ambdues parts podran gaudir de la companyia del gos.
Si l’animal ja era propietat d’una de les parts de la parella, abans del matrimoni o unió de la parella, es mantindrà així després del divorci o separació i la parella no tindrà cap dret de decisió sobre l’animal.
Si es té coneixement per part d’un dels cònjuges que la seva ex-parella maltracta o abandona a l’animal, aquest deuria denunciar els fets davant les autoritats competents.
