Gossos abandonats amb microxip:com actuar?

Les dades que es registren en el microxip consisteixen en un codi personalitzat format per nombres i lletres, juntament amb les dades del propietari (nom, telèfon). Aquesta informació queda registrada en un arxiu central, connectat fins i tot, amb els arxius que contenen aquest tipus de dades en la resta d’Europa.

El microxip és una càpsula de la grandària d’un gra d’arròs. Es col·loca sota la pell, amb l’ajuda d’una injecció, en el costat esquerre del coll. No és necessari usar anestèsia i no té efectes secundaris. El codi del xip es desxifra amb un lector de dades, que s’activa en col·locar-ho damunt del microxip.

La identificació del gos és important, perquè relaciona de manera ràpida a l’animal amb el seu propietari. És molt útil per localitzar al gos en cas de: desaparicions, robatoris, abandons o ús de gossos per a baralles o vendes il·legals.

Ús obligatori

L’ús del microxip, obligatori a Espanya, permet tenir un cens actualitzat de la població canina. Encara que el marc jurídic per al compliment de la identificació existeix, no obstant això, Arancha Sanz, Advocada de la Societat Protectora d’Animals i Plantes de Madrid, opina que “els mecanismes de control no són eficaços i hi ha propietaris que no col·loquen el microxip al seu gos”.

La identificació del gos és important, perquè relaciona de manera ràpida a l’animal amb el seu propietari

De fet, en l’alberg de la Societat Protectora d’Animals i Plantes de Madrid, l’any 2011, el 31% dels animals que van ingressar tenien microxip. Arancha Sanz explica en aquest sentit que: “encara que alguns d’aquests gossos són reclamats pels seus amos perquè s’han extraviat, la majoria es queden en l’alberg, perquè els seus propietaris no volen saber gens d’ells”.

La identificació del gos es pot dur a terme a qualsevol edat. En el cas dels cadells, se sol fer quan ja està vacunat. Només els veterinaris estan autoritzats per identificar als animals amb microxip.

Un altre mètode d’identificació, que es va usar fa anys, però que ja està obsolet, és el del tatuatge. Consisteix a marcar en les cares internes de les orelles o de les extremitats posteriors del gos, un codi de nombres i lletres, amb tinta negra. Aquest mètode és dolorós, per la qual cosa és necessària l’anestèsia general.

Gos perdut

Quan es troba un gos perdut o abandonat, cal ser solidari i ajudar a l’animal. En cas de no fer-ho, és fàcil que, en unes hores, mori atropellat, sigui víctima de desaprensivos, o sofreixi: gana, sigueu, fred o calor.

Si l’animal està identificat amb el microxip, serà qüestió de minuts localitzar al propietari i aconseguir un final feliç. Si el gos es deixa manejar amb facilitat, se li pot portar a la clínica veterinària més propera i sol·licitar que li passin el lector del microxip. Aquesta operació no té cost algun. En cas que el gos no tingui microxip, en la pròpia clínica, poden avisar a un servei de recollida per portar al gos a un alberg, on tingui l’oportunitat de ser adoptat.

Vaig trobar un gos abandonat amb microxip

“Vaig trobar un gos abandonat, que va resultar estar identificat amb microxip. Per més que intentem posar-nos en contacte amb l’amo, va ser impossible, però ara, després de dos mesos ha aparegut i reclama a l’animal, del que jo em vaig fer càrrec i al que he agafat molt afecte”. Aquest cas va ser posat en coneixement del gabinet jurídic de la Societat Protectora d’Animals i Plantes de Madrid, però ens pot ocórrer a qualsevol, així que; sapiguem com actuar:

La solució per a aquesta difícil situació està a cavall entre la Llei i l’atenció a un ésser viu que té sentiments. Conforme a la Llei, i en el cas que es visqui en una regió d’Espanya on no existeixen lleis autonòmiques sobre aquest tema, segons l’article 612 del Codi Penal: el propietari d’animals domèstics, podrà reclamar l’animal en un termini de 20 dies, a explicar des que ha estat recollit per altres persones. Una vegada transcorregut aquest termini, pertanyeria a qui ho hagi recollit.

En algunes ocasions, no és que l’animal s’hagi abandonat , sinó que s’ha perdut o extraviat, així que la pregunta seria:

Quins són les gestions que ha fet l’amo per trobar al seu gos?

Si, efectivament, l’amo ha dut a terme aquestes gestions per recuperar al seu gos, el termini abans citat no explicaria, però això hauria de dilucidar-se en un judici. No obstant això, segons explica Alicia Muñoz, Advocada, “el recomanable és buscar el benestar de l’animal i no fer-li objecte de judicis ni transaccions”.

Si l’animal està identificat amb el microxip, serà qüestió de minuts localitzar al propietari i aconseguir un final feliç

I afegeix que caldria saber si l’amo original és una persona que vol al seu gos. Encara que, en aquest cas, el fet de tenir un microxip, ja és un símptoma que existeix una inclinació cap a l’animal. Si l’antic amo té aquest afecte i la persona que va recollir el gos també, es planteja un conflicte d’afectes.

Alicia Muñoz, advocada, creu que “potser l’assumpte podria trobar una via per aplicar la solució desitjada, si es permetés al gos triar amb quina persona vol anar-se. Així, si ambdues parts implicades volen de debò a l’animal, donaran una prova d’afecte i permetran que el gos triï la seva felicitat”.