Els gossos poden sentir gelosia enfront de qualsevol persona o animal que els pugui robar el protagonisme amb els seus amos. Mostren una resposta emocional davant la sensació de possible pèrdua del subjecte o objecte desitjat. Demostren gelosia davant determinades situacions, però per causes diferents a les persones, com la lluita per perpetuar els seus gens. I és que, en aquest sentit, persones i gossos som més semblats del que creiem.
L’origen de la gelosia canina radica sovint en un canvi de rols, assegura la psicòloga i etóloga Helena Bat, qui explica que “per a un gos, que funciona de manera molt jeràrquica, costa entendre aquest inesperat canvi de rols” quan deixa de tenir l’atenció anterior a l’arribada del nou membre de la família.
Es poden distingir diversos tipus de gelosia:
Sexuals. Se suposa que els gossos no senten gelosia per amor, com els ocorre a les persones, però sí hi ha disputes per aconseguir relacions sexuals amb la femella. Això es deu a un instint ancestral per perpetuar els gens, com a forma de deixar la seva petjada.
Gelosia per atenció: És una manera de cridar l’atenció dels gossos enfront de l’arribada d’algun estrany a casa o quan hi ha un nou membre en la família. Reclamen l’atenció dels seus amos enfront de la nova situació. Perceben que se’ls dedica menys temps i se senten insegurs.
Gelosia amb el bebè
Si el nouvingut és un bebè, cal deixar que el gos sadolli la seva curiositat amb ell. Li pot fer olor i llepar, com a mitjà per ajudar al fet que accepti a aquest nou membre. Per al gos, el bebè ocupa l’últim lloc en l’escala jeràrquica familiar, però està per davant de l’animal.
En cas que sigui un animal qui arriba a casa, si el gos està ben socialitzat, podrà assimilar millor que un altre li robi protagonisme
La correcta socialització és molt important perquè el gos se sàpiga relacionar i compartir espai amb persones i altres animals. No obstant això, la relació entre nen i gos ha d’estar supervisada sempre per un adult.
El gos ha d’estar pendent dels seus amos i no al contrari. Els gossos saben com captar l’atenció dels seus amos, però cal ensenyar-los que no tenen el que demanden quan ells volen, sinó quan els seus amos consideren que és el moment adequat. El gos ha d’adaptar-se als nous canvis i necessitats del bebè, però els amos han d’intentar equilibrar la cura del bebè i del gos, que necessitarà els seus tres passejos diaris, atenció veterinària, afecte i jocs.
Gelosia i jerarquia correcta
En cas que sigui un animal qui arriba a casa, si el gos està ben socialitzat, podrà assimilar millor que un altre li robi protagonisme. Perquè així sigui, ha hagut d’aprendre des de cadell a jugar amb altres congèneres, sortir al carrer i compartir joguines, com la pilota. Si està acostumat al fet que altres gossos vengen de visita a la seva casa, es tombin en el seu llit, beguin del seu plat i es relacionin amb els seus amos, hi haurà molt camí recorregut per aconseguir una bona acceptació del nou gos.
Helena Bat explica que “quan arriba un animal nou a casa cal deixar que s’organitzin entre ells i estableixin la jerarquia que els resulti més adequada”. Afegeix que, en ocasions, intentem arreglar o organitzar la situació entre els gossos, però ho espatllem.
La gelosia del gos poden arribar a ser extrems i crear problemes de convivència de difícil solució
El sentiment de la gelosia en els gossos s’assembla bastant al de les persones. El seu comportament social s’assembla al nostre en molts aspectes. Entorn de la gelosia poden detectar-se comportaments conflictius perquè les reaccions d’alguns gossos a causa de la gelosia són imprevisibles.
El gos pot sofrir una pèrdua de contacte amb la realitat i es descontrola. Quan finalitza l’episodi de gelosia, mostra un comportament normal, i fins i tot afectuós, com si no hagués ocorregut gens. Un atac de gelosia pot trigar a repetir-se mesos o anys.
Senyals de la gelosia
No obstant això, pot haver-hi certs senyals que ens avisin que l’animal sofreix per culpa de la gelosia. Algunes d’elles poden ser:
- Irritabilitat, sobretot, quan està present la persona o animal que li desperta la gelosia.
- Canvis d’estat d’ànim. Pot ensenyar les dents i grunyir i, al poc temps, normalitzar la seva actitud.
- Mostrar-se molt possessiu amb la persona o animal que vol monopolitzar. És a dir, està “obsessionat” i els persegueix.
- Pot donar-se el cas que destrossi objectes de la casa per cridar l’atenció i descarregar la seva tensió.
La gelosia poden arribar a ser extrems i crear problemes de convivència de difícil solució. Alguns especialistes en comportament caní qualifiquen la gelosia patològica de doble personalitat i ho denominen síndrome de Dr. Jekyll i Mr. Hyde. En aquests casos extrems i molt problemàtics, la teràpia no garanteix una total recuperació.
No tractar a l’animal com si fos un nen.
Marcar-li unes pautes i normes definides.
No deixar-li fer el que vulgui i posar-li límits en el seu comportament.
Establir un ordre jeràrquic clar i adequat, on el gos ocupi l’últim escalafó.
Quan es dona un atac de gelosia, la reprimenda ha de provenir de la persona que l’animal considera de la seva possessió.
Els problemes amb la gelosia poden arribar a enquistar-se i complicar molt la convivència. Abans que això ocorri, és millor consultar al veterinari.
