Els gossos grans no són els més peleones o, almenys, no són els que més atacs a persones i altres cans protagonitzen, expliquen els científics. Aquest article recull la llista dels gossos més cascarrabias i belicosos, un podi ocupat per tres cans de petit o mitja grandària: el gos salsitxa, el chihuaua i el bicolor Jack Russel.
Els gossos de raça petita mosseguen més
L’agressivitat del gos no creix amb la seva grandària. La regla general respon millor al revés, afirmen els científics. No obstant això, la llei de gossos “potencialment perillosos” posa el focus en els cans de gran envergadura i físic privilegiat, entre els quals inclou al pitbull terrier i al rottweiler. La mossegada d’un gos gran implica més risc que el d’un ca de reduït grandària. Però, està relacionada la conducta agressiva canines amb la talla de l’animal d’aquesta manera? Els científics asseguren que no.“Quan un analitza amb detall diferents races de gossos i els seus atacs a persones i altres cans és fàcil constatar que algunes races de gossos de grandària petita estan entre les més agressives“, assegura l’etólogo caní James Serpell, director del Centre d’Interacció dels Animals en la Societat de la Universitat de Pennsilvània.
Els gossos petits solen ser més peleones amb les persones, però els grans s’enfronten amb altres cans amb major o menor gravetat
Serpell ha fet aquest treball, i les seves conclusions desmunten algunes creences freqüents respecte a la suposada agressivitat de certes races canines, com les quals relacionen als gossos de gran grandària amb una presumpta belicosidad superior. Els resultats de la seva recerca han estat publicats en la revista científica ‘Applied Animal Behaviour Science‘.
Després d’analitzar el comportament de més de miler de gossos de 30 races diferents, l’equip d’investigadors que lidera ha arribat a la conclusió que alguns cans de grandària reduïda, com el gos salsitxa (o dachshund), el diminut chihuahua així com el Jack Russell terrier són els més peleones. I també els que més mosseguen i protagonitzen un major nombre d’atacs a persones i a altres cans.
Gossos petits amb males puces
Un de cada cinc gossos salsitxa ha mossegat a una persona desconeguda per a ells
Aquests cans són petits, però alguns també molt cascarrabias. Un de cada cincgossos salsitxa ha mossegat a una persona estranya per a ells o, almenys, ha tractat de fer-ho. I un de cada dotze d’aquests cans ha grunyit i tret la seva cara menys amable fins i tot als seus amos.
Una anotació en defensa d’aquests petits amics de quatre potes. La talla reduïda d’aquests cans els posa en ocasions en situació d’inferioritat, la qual cosa pot explicar que desenvolupin un sentiment d’ansietat que derivi en una mossegada defensiva. Aquests gossos de reduïda fisonomia, no obstant això, supleixen el seu mal humor amb altres virtuts. Mostra d’això és que el dachshund o gos salsitxa (ca teixó, en alemany) es troba entre els deu gossos preferits per compartir la vida.
Els gossos grans també mosseguen, però a altres cans
Una mirada més atenta a l’agressivitat canina permet treure altres conclusions no menys interessants. Encara que la fama de fers d’alguns gossos grans, com el pitbull o l’akita , no sempre es correspon amb la realitat -i no estan entre els més mordedores de persones, encara que els seus atacs sí poden comportar gravetat-, aquests cans sí es mostren belicosos en les trobades amb altres congèneres. Dos de cada deu pitbulls i akitas han causat agressions de major o menor gravetat a altres cans que no coneixien.
Coneguts aquestes dades, la pregunta que sorgeix és si la combativitat del gos està lligada amb la raça canina. Els científics afirmen que no, i afegeixen que és la relació amb el seu amo la que marca el possible naixement d’un comportament belicoso en el gos.
“Els gossos que són considerats companys i amics pels seus amos tenen molt menor risc de desenvolupar una conducta agressiva canina”, diu Andrew Jagoe, científic i professor de la Universitat de Cambridge.
L’activitat física que comparteixen persones i els seus peluts companys també redueix de forma notable l’ansietat dels gossos i, amb ella, el risc que ataquin a un altre animal. “Per contra, els gossos amb una relació menys estreta o que solament són considerats com a gossos guardians de la casa tindran més possibilitats de protagonitzar un atac a persones o gossos”, conclou Jagoe.
El dolor i el maltractament al gos funcionen com a interruptors de l’agressivitat canina. Aquesta és la conclusió a la qual arriba un equip de científics de la Universitat Autònoma de Barcelona encapçalat per l’etólogo clínic Tomàs Camps.
“Existeixen multitud de malalties que poden causar o agreujar un problema d’agressivitat en els cans. Però, entre elles, el dolor és una de les més rellevants“, assegura Camps.
