No tots les gossos definits com “potencialment perillosos” per la seva raça presenten una conducta agressiva. No obstant això, quan es tracta d’aquests cans, la legislació espanyola es regeix pel principi de prevenció, i considera als gossos Pit Bull Terrier, Rottweiler, Dogo Argentí, Staffordshire Bull Terrier, American Staffordshire Terrier, Fila Brasileiro, Tussi Inu i Akita Inu com a animals de risc. El futur amo d’aquestes races ha de complir certs requisits i conèixer algunes pràctiques que ajuden a prevenir que la seva mascota es converteixi en un ca amenaçador i poc sociable.
Existeixen solament vuit races de gos considerades com “potencialment perilloses” des de 2002 en tot el territori nacional: Pit Bull Terrier, Rottweiler, Dogo Argentí, Staffordshire Bull Terrier, American Staffordshire Terrier, Fila Brasileiro, Tussi Inu i Akita Inu. Aquests cans apareixen en el Reial decret 287/2002, de 22 de març, que desenvolupa la Llei 50/1999, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos al nostre país.
Aquests gossos, no obstant això, no són els únics que compten amb un reglament especial relacionat amb el seu risc a desenvolupar un comportament agressiu. Algunes comunitats autònomes han ampliat la relació, i han afegit noves races de cans al seu catàleg de gossos “potencialment perillosos”. És el cas de Cantàbria, que inclou al Boxer; i de Galícia, que incorpora al Dogo de Bordeus.
Altres regions han estat encara més exhaustives, i gairebé han duplicat la llista nacional. És el que ocorre a la Comunitat Valenciana, que compta amb 14 races de gossos “potencialment perilloses”, entre elles, el Doberman i el Mastín napolità. En l’extrem contrari estan les comunitats com el País Basc que, encara que va adaptar la llei estatal en 2004, ha mantingut intacte el llistat de les vuit races que regeixen en tot el territori nacional.
En qualsevol cas, els gossos mestissos que procedeixin de l’encreuament d’aquestes races també han d’atenir-se al reglament especial per a cans de risc, per la seva possible perillositat.
A Espanya, la norma de tinença de gossos de risc està lluny de ser tan exigents com la d’alguns d’altres països, com AlemanyaEl mateix els ocorre a aquelles mascotes no recollides al catàleg si arribessin a agredir a una persona o un animal: els seus amos podrien veure’s obligats a respectar les normes especials que regeixen per als cans amb més predisposició a ser agressius, segons la llei. En ocasions n’hi ha prou que el gos mostri un comportament considerat agressiu per un jutge.
Requisits per adquirir un gos “potencialment perillós”
Per tenir un gos considerat de risc, l’amo precisa obtenir una llicència administrativa específica, que se sol·licita en el municipi en el qual consti la seva residència habitual. L’autorització exigeix demostrar que la persona compta amb les aptituds psicològiques adequades per educar a un ca d’aquestes característiques. Encara que, en la majoria de les comunitats, la prova sol reduir-se a la realització d’un qüestionari.
L’amo que sol·licita el permís necessita, així mateix, presentar un certificat veterinari que acrediti que el gos gaudeix de bona salut. I contractar un segur de responsabilitat civil a tercers no inferior a 120.000 euros, que sol constar entre 70 i 90 euros a l’any. La Llei impedeix a les persones amb antecedents penals, així com als menors d’edat, adquirir o posseir un animal d’aquestes mateixes races catalogades.
Existeixen alguns requisits obligatoris addicionals que l’amo d’aquests gossos haurà de tenir en compte durant els passejos diaris a l’aire lliure que precisarà la seva mascota: ha de caminar amb una corretja curta, no extensible i d’una longitud màxima de dos metres. El passeig ha de fer-se, així mateix, amb morrió.
A Espanya, no obstant això, la norma de tinença de gossos “potencialment perillosos” està lluny de ser tan exigents com la d’alguns d’altres països europeus. A Alemanya, per exemple, la legislació és més severa, i per adquirir un gos dels considerats de risc, els ciutadans han de sotmetre’s a un curs de formació per preparar al futur amo. Les classes, a les quals no obliga la llei espanyola, inclouen lliçons d’ensinistrament en les quals s’ensenya a minimitzar el risc que, amb el temps, aparegui una conducta agressiva en l’animal.
El registre d’un animal de risc
Identificar de forma adequada al ca, així com apuntar-li en el Registre d’Animals Potencialment Perillosos que té cada municipi, són unes altres de les obligacions de l’amo.
Solament al País Basc hi ha més de 5.000 gossos “potencialment perillosos” inscrits en els registres municipalsLa inscripció es completa, com a mínim, amb les dades personals del responsable de la mascota, les característiques del gos i el seu lloc de residència. Qualsevol incident relacionat amb el ca, com pot ser el seu robatori, extraviament, trasllat a un altre lloc de residència i fins i tot la seva mort, han de ser notificades.
Solament al País Basc, hi havia més de 5.000 gossos “potencialment perillosos” inscrits en els registres municipals de la regió en 2010. Mentre que dels 36.665 gossos censats per l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, 1.586 corresponen a races potencialment perilloses, segons les dades del registre canari al novembre de 2011.
- Segueixi a Eva San Martín en Twitter.
Recordi que existeixen vuit races de gos considerades com potencialment perilloses des d’Espanya: tot el territori nacional; entre elles, el Pit Bull, el Rottweiler i el Dogo Argentí.
Els gossos mestissos que procedeixin de l’encreuament d’aquestes races també han d’atenir-se al reglament especial com a cans de risc, per la seva possible perillositat.
Per adquirir un gos d’aquestes races es precisa una llicència administrativa, demostrar que es compta amb les aptituds psicològiques i contractar un segur de responsabilitat civil.
La Llei impedeix a les persones amb antecedents penals, així com als menors d’edat, adquirir o posseir un animal d’aquestes races catalogades.
