El pinso caní es compon de diversos nutrients, un dels més importants és l’aigua, però també conté hidrats de carboni, proteïnes, lípids, minerals i vitamines. La recerca en el camp de la nutrició canina ha facilitat un major coneixement de l’alimentació per a gossos, la qual cosa redunda en dietes comercials molt equilibrades per als animals.
El contingut en nutrients i la composició i qualitat dels ingredients d’un pinso caní determinen la seva qualitat. Els nutrients dels aliments compleixen determinades funcions encaminades a aconseguir la supervivència, com per exemple, la producció d’energia.
Una bona manera de comprovar el nivell d’hidratació del gos és a través de l’elasticitat de la pellL’aigua és el nutrient més important de la dieta, perquè el 70 % del pes corporal és aigua, sobretot en els cadells. Segons Manuel Lázaro, veterinari de la clínica Mirasierra de Madrid : “els gossos que mengen aliment sec han de consumir més quantitat d’aigua que els que s’alimenten amb pinso de llauna”.
Lázaro explica que els hidrats de carboni són compostos calòrics que s’assimilen sense dificultat i que aporten energia. Són necessaris per a la combustió dels greixos i disminueixen la despesa de les proteïnes com a nutrient energètic. Els lípids o greixos formen la principal reserva d’energia de l’organisme. Les proteïnes formen òrgans com: músculs, ossos/ossos, lligaments, tendons o pell. També són importants per alimentar les hormones, el sistema immunitari (anticossos), o l’hemoglobina de la sang i cal ingerir-les en la seva justa mesura perquè no es transformin en greix.
Vitamines
Les vitamines són substàncies que no són abundants, però que compleixen una funció reguladora indispensable. Hi ha dues classes de vitamines: liposolubles i hiposolubles. Les primeres estan presents en els greixos (A,D,I i K) i les segones es dissolen en substàncies aquoses (grup B i C).
Quant als minerals, són les substàncies del penso que queden com ?cendres? en cremar els aliments. Són poc abundants en l’organisme, però igual que les vitamines, compleixen la seva funció en l’organisme.
La qualitat de l’aliment
El més important per triar un aliment de qualitat per al gos és el seu contingut en nutrients (proteïna o lípids, entre uns altres), i la composició i qualitat dels seus ingredients. Manuel Lázaro, veterinari, explica que “l’aliment ha de ser complet i equilibrat per a les diferents fases de la vida de l’animal”. Lázaro afegeix que un factor important a tenir en compte és la “digestibilidad” del producte, alguna cosa al que els fabricants de pinso de gamma alta presten cada vegada més atenció, perquè millora molt la qualitat del producte final. Aquest aspecte depèn de qüestions com: la qualitat de les matèries primeres utilitzades, el procés emprat en la fabricació del producte, i fins i tot del propi animal que pren l’aliment .
Amb un producte d’alta “digestibilidad” s’aconsegueix:
- Una femta d’adequada consistència.
- Menys flatulència.
- Estalvi en la quantitat d’aliment que es gasta al mes, perquè el gos absorbeix major quantitat de nutrients amb cada ració.
L’aigua i la salut
El gos, com a molts éssers vius, entre ells l’home, està format en gran part per aigua, en concret, les dues terceres parts. Per això, cal procurar que no li falti mai l’aigua. La salut depèn d’una bona hidratació perquè, entre altres coses, l’aigua és fonamental en la regulació de la temperatura corporal del gos.
Un gos pot sobreviure a la falta d’aliments, però si perd més del 12% de l’aigua del seu cos pot arribar a morir. L’aigua resulta essencial, perquè transporta substàncies, de tot tipus, de l’interior a l’exterior de l’organisme (toxines), i compleix un paper fonamental en la regulació de la temperatura corporal.
Per tot això, el gos ha de disposar sempre d’aigua neta i a una temperatura adequada (ni molt freda, ni massa calenta). Si l’aigua està massa calenta o bruta, l’animal beurà igualment per necessitat i consumirà menys quantitat de la necessària, per la qual cosa el seu organisme s’acabarà ressentint. L’aigua, Sobretot a l’estiu, cal canviar-la diverses vegades al dia.
Si el gos beu molta aigua, fins i tot més del normal, no resulta perjudicial per a la seva salut, perquè l’eliminarà amb facilitat. Només cal restringir l’aigua en cas que el gos vomiti molt.
L’aigua és el nutrient més important de la dieta, perquè el 70 per cent del pes corporal és aigua, sobretot en els cadellsL’animal necessitarà més aigua després de l’exercici físic, quan fa molta calor o si té febre. En el cas de les femelles, també durant el període de lactància o, en cas de malalties que cursin amb diarrees, vòmits o hemorràgies.
Per norma general, el gos només ha de beure aigua. Quan són cadells poden prendre una mica de llet, però no molta, perquè hi ha animals que tenen dificultat per digerir-la i, a més, no és un aliment fonamental per a ells. D’altra banda, el gos no ha de beure de tolls, aigües estancades, o del mar. Tampoc és recomanable que begui d’un riu, per molt neta que sembli l’aigua.
Una bona manera de comprovar el nivell d’hidratació del gos és a través de l’elasticitat de la pell. Si en pessigar-la no es mostra elàstica, i torna ràpid al seu lloc; està deshidratat.
En conclusió: aigua, tota la que vulgui, sempre neta i a temperatura ambienti. És preferible que no mengi al fet que no begui.
El gos ha de disposar sempre d’aigua neta i fresca.
A l’estiu, cal canviar-la diverses vegades al dia.
El gos pot beure tota la quantitat d’aigua que vulgui. No cal restringir-la-hi.
Evitar que ingereixi aigua que no sigui potable (rius, mar, tolls o aigua estancada).